El País Valencià passa per Alcoi
Sandra Obiol Francés, portaveu grup municipal Guanyar Alcoi
L’any 2003 fins a 27 entitats cíviques i socials de la ciutat, també s’incloïen els sindicats majoritaris i tots els partits de l’oposició (l’Entesa, Bloc i PSOE), vam signar un manifest que reivindicava impedir “que el 9 d’Octubre passe desapercebut només com una jornada folklòrica, sinó que aprofite per a redreçar el camí del País Valencià cap a un futur millor.” Era una reacció clara a les formes del Partit Popular encapçalat per Jordi Sedano, que negava la lectura d’un manifest reivindicatiu com s’havia fet fins a eixe moment en la Glorieta, epicentre de la celebració de la diada del País Valencià a la nostra ciutat. El que es reclamava era que la festa servira també per a reivindicar la feina que restava per fer per tindre un país normal.
Hui, 2019, les formes han canviat, afortunadament, però els efectes són els mateixos. La vessant popular i reivindicativa ha quedat relegada a espais tancats: les entitats a l’Àgora i el manifest s’ha institucionalitzat i es fa al Teatre Calderón. Mentre, l’espai de major pas de les persones en aquesta celebració, la Glorieta, ha ampliat la seua àrea per a les paradetes de consum i és difícil discernir si estem a Alcoi o a altres poblacions, ni tan sols sabem si estem al País Valencià doncs abunden els cartells escrits únicament en castellà. El PSOE d’Alcoi sap fer millor de Sedano que ell mateix: aconsegueix desllavassar el 9 d’Octubre, però d’amagat, i per tant les crítiques són també amb veu baixa. Però n’hi ha.
El que amaga el màrqueting continu del govern de Toni Francés és molt semblant al que ens van dur a Alcoi els governs del Partit Popular: una constant deixadesa en solucionar els reptes i problemes que tenim a la nostra ciutat. Una manca de projecte per a Alcoi que puga fer d’Alcoi, simplement, l’Alcoi que ens mereixem. Mentre des d’una ciutat que sempre ha estat exemple de progrés ens resignem a veure com altres poblacions encaren el futur amb decisió i valentia, a Alcoi ens hem de conformar amb un etern relat de promeses cada dia menys creïbles, embolcallades en un triomfalisme unflat a còpia de recursos públics posats al servei del partit al poder. Vells vicis amb una imatge no tan renovada.
La diada del 9 d’octubre és un moment perfecte per reflexionar sobre la nostra identitat i reclamar el que volem ser com a col·lectiu, com a poble. Necessitem doncs, com hem necessitat sempre, un projecte polític que ens vertebre, que ens estimule a sumar esforços i voluntats, per posar entre totes i tots els ciments del que serà Alcoi més enllà dels cicles electorals. Una política que ens integre en un projecte comú de futur que ajude a que mirem el nostre horitzó vital amb més esperances i il·lusió. El decurs dels temps reclama a Alcoi, cada dia amb més urgència, treballar de forma seriosa per a un canvi de model de ciutat, però els seus governants actuals com els antics, no ho veuen o no ho volen veure.
El mateix propòsit que projectem cap al País Valencià hauríem de tindre com alcoians i alcoianes, construir junts amb fermesa i alegria un horitzó comú que ens done la confiança de caminar cap un futur esperançador mentre habitem un present millor. No pot haver millor manera de ser País Valencià que construir l’Alcoi que ens mereixem.
Tingueu una molt bona celebració del 9 d’Octubre.
