Guanyar proposa accions educatives per revertir el temps sense escola
Obiol: “Són molts els experts que defensen planificar ja un estiu enriquidor per a les xiquetes, xiquets i joves que han estat confinades. A Alcoi ho hauríem d’estar fent ja”
La plataforma municipalista Guanyar Alcoi proposa al govern local una sèrie de mesures educatives per a que cap xiquet ni xiqueta quede enrere i es garantisca l’accés de tots els alumnes a les propostes dels centres. Són moltíssims els estudis que des de fa anys evidencien que el temps sense escola suposa una pèrdua major per als xiquets, xiquetes i joves de classe treballadora que per als que tenen més recursos. Una prova de la gran desigualtat educativa que vivim en la nostra societat i que l’escola ajuda a pal·liar, però que les vacances escolars agreugen. Per això per a Guanyar Alcoi aquest temps de confinament sense escola és especialment preocupant. Com assenyala la seua portaveu, Sandra Obiol, “per molt que diguen, aquest virus i el confinament que ens obliga a fer no afecta de la mateixa manera a tothom. El temps sense escola és un element fonamental que agreujarà aquesta desigualtat i que amb molta probabilitat castigarà als xiquets, xiquetes i joves amb menors recursos a un pitjor rendiment acadèmic. I això no s’hauria de permetre”.
Per aquest motiu la plataforma municipalista vol proposar un seguit de mesures per a evitar aquesta desigualtat i que té previst traslladar al govern en la reunió de portaveus convocada per a dimecres 1 d’abril. Bàsicament aquestes mesures passen per dos eixos de treball bàsics:
A- Identificar a les xiquetes, xiquets i joves que no estan accedint amb normalitat a les propostes acadèmiques que se’ls està fent des del seu centre educatiu i proporcionar el suficient suport per a que ho puguen fer.
B- Planificar un estiu educatiu per a totes i tots els xiquets i joves d’Alcoi, per a que puguen gaudir de lleure enriquidor a l’aire lliure i que la bretxa educativa que la classe social generarà en la seua educació siga pal·liada en la mesura d’allò possible.
Més en concret les mesures que es podrien plantejar serien les següents:
- Identificar, amb la col·laboració dels centres educatius, l’alumnat que no ha respost o que ho ha fet de manera insuficient a les comunicacions i tasques del seu professorat.
- Assegurar l’accés real a la comunicació online i per tant proporcionar les eines tecnològiques necessàries per poder seguir les activitats dels centres educatius (ordinadors, wifi, impressores, etc.).
- Implantar un telèfon d’assistència del gabinet psicopedagògic dedicat només als xiquets i xiquetes.
- Planificar en conjunt amb la comunitat educativa un estiu ple d’activitats de lleure educatiu, gratuïtes i inclusives per a xiquetes, xiquets i joves. Amb una importància cabdal de les activitats a l’aire lliure, en el cas que l’estat de la pandèmia així ho permeta. Cal plantejar l’accés universal al lleure, l’esport, l’art, la cultura i el contacte amb la natura. Reconvertir el Viu l’estiu.
- Plantejar-se una manera segura de fer arribar llibres a les cases des de les biblioteques amb préstecs més llargs i flexibles i amb una promoció especial entre els xiquets i xiquetes i joves.
- Convocar una reunió urgent i virtual, si no s’ha fet ja, del Consell Escolar Municipal.
- Plantejar vies per a que les activitats dirigides a les persones majors també estiguen actives i buscar d’ampliar a través de tallers específics.
- I per últim, però no menys important, fer un agraïment públic i unitari per part de la corporació municipal per la tasca que està fent el nostre professorat per tal de donar una certa continuïtat al curs escolar dels nostres xiquets, xiquetes i joves.
Com bé assenyala Obiol, “no estem parlant només de les famílies que pateixen situacions de pobresa i/o exclusió social, que s’han d’atendre amb especial atenció. Estem referint-nos a les famílies que s’han vist confinades en pisos menuts i sense eixida a l’exterior i per tant els seus fills i filles no han pogut fer suficient activitat física; famílies amb fills únics que no han pogut gaudir durant mesos de la companyia de gent de la seua edat; famílies amb escàs accés a llibres o jocs, o bé famílies on els pares i mares treballen a sectors essencials i els ha sigut impossible poder atendre com hagueren volgut les tasques dels seus fills. En definitiva, estem parlant d’unes xiquetes, xiquets i joves que després de confinar-los de manera absoluta durant setmanes per cuidar-nos a tots, mereixen que mirem per ells i elles quan tot açò passe”.
