El 3 de setembre, amb la presa de declaració de Rodolfo Martín Villa a l’Ambaixada Argentina, a Madrid, es farà el primer pas per a posar fi a la impunitat dels crims contra la humanitat, comesos durant la dictadura franquista. Una impunitat mantinguda durant més de 40 anys pels successius governs després de la mort del dictador i que és una de les més profundes xacres de la nostra democràcia actual.
Durant la dictadura franquista, es van cometre violacions massives i sistemàtiques de drets humans a conse-qüència de la repressió política, social i laboral duta a terme pels propis aparells del règim. Desaparicions, afusella-ments, xiquets i xiquetes robats, treball esclau, abusos i tortures en camps de concentració, en presons, en comis-saries, en casernes, en preventoris i detencions arbitràries, entre d’altres delictes i delictes de lesa humanitat.
Fins ara, les institucions de l’Estat espanyol han omés jutjar i condemnar aquestes greus violacions de drets hu-mans, incompliment amb les obligacions internacionals contretes en aquest àmbit.
Malgrat els nombrosos obstacles, moltes persones i organitzacions vam iniciar un llarg camí cap al reconeixement del dret a la Veritat, a la Justícia, a la Reparació i a les garanties de No repetició, tot utilitzant diverses vies judicials per a revertir la impunitat llargament mantinguda.
Més de 1.000 querelles i denúncies en la Querella Argentina, tant de víctimes individuals com d’institucions i as-sociacions. Al voltant de 40 ajuntaments de diversos territoris de l’Estat han presentat, o estan en tràmits de fer-ho, querelles criminals davant els Jutjats espanyols perquè s’investiguen els crims contra comeses durant la dicta-dura franquista en els seus municipis. Nombroses querelles per delictes de tortures, homicidi i lesions; desaparició forçada (execucions extrajudicials) totes elles en un context de crims contra la humanitat, interposades igualment davant la justícia espanyola.
Fins hui cap de les querelles criminals presentades en l’Estat espanyol han sigut admeses a tràmit.
10 anys després que s’iniciara la Querella Argentina, la jutgessa Servini prendrà, per via telemàtica, declaració a Ro-dolfo Martín Villa. Aquest pas suposa un gir enfront de la resistència i obstaculització que han vingut exercint l’Estat espanyol i els successius governs per a impedir que aquest acte processal es produïra.
Martín Villa va ser una de les peces claus en l’execució d’una política d’Estat repressiva i cruenta que va conformar un atac generalitzat i sistemàtic contra la població civil. Per això és un dels requerits per la Justícia argentina com a responsable de crims contra la humanitat.
Fins hui, els successius governs i la judicatura espanyola s’han negat a extradir Martín Villa a l’Argentina per a la seua presa de declaració. S’han negat al fet que la jutgessa Servini vinga a l’Estat espanyol a prendre-li declaració en els jutjats espanyols. I s’han negat a jutjar-lo en els propis tribunals espanyols.
Nacions Unides ha constatat i denunciat en nombroses ocasions la inacceptable política d’impunitat mantinguda per l’Estat espanyol, contrària als estàndards internacionals, que impedeix l’accés a la justícia a les víctimes d’a-quests crims contra la humanitat.
Aquesta presa de declaració de Martín Villa és un primer pas que obri la possibilitat de jutjar els responsables dels crims contra la humanitat comesos durant el franquisme, però per a posar fi a la impunitat hauran de produir-se noves accions encaminades a fer viable el dret a la tutela judicial efectiva de les víctimes del franquisme i dels seus familiars.
La cultura democràtica de la nostra societat reclama el compliment dels compromisos amb els acords signats amb l’ONU; els col·lectius i organitzacions que subscrivim aquest manifest els continuarem reclamant fins que siga reali-tat la fi de la impunitat i els victimaris deixen de rebre enhorabones i guardons:
Intersindical Valenciana / CC.OO del PV / CGT del PV / CNT – Valencia / Compromís / Esquerra Unida del PV / Podem / Ia@s flaut@s de Valencia / Ca Revolta / COESPE de Valencia / L’Aparadora – Alacant / Ia@s flaut@s valencians/ Atelier-ONGD / Pla-taforma Antidesahucios/ Parlem de la República a Benifaió / Plataforma 14 de Abril por la III República / Plataforma per la Memòria del País Valencià / Asociaciones de familiares de víctimas del franquismo de las fosas 115, 126, 128 y 100 de Pater-na / Asociación Memorial Democrático 23 de Abril / Asociación de la Memoria Histórica de Pego / Asociación de amigos de la Fundación Juan Negrín / Ateneu Republicà de Silla / Guadassuar per la República / Associació Republicana de la Safor / Amics de la FUE / Ateneo Viento del Pueblo de Orihuela/ Ateneu Republicà de la Ribera del Xúquer / Plataforma 14 d’Abril de Puçol / Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del P V / Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme del P.V. – Plataforma de suport a la Querella Argentina
Fets pels quals s’imputa a Martín Villa en la Quere-lla Argentina
Massacre del 3 de Març de 1976 succeïda a Vitòria/Gasteiz, quan era Ministre de Relacions Sindicals.
Mort de Rafael Gómez Jáuregui el 12 de maig de 1977 a Renteria/Errenteria; de José Luis Cano Pérez el 14 de maig de 1977 a Pamplona/Iruña; de Francisco Javier Núñez el 15 de maig de 1977 a Bilbao/Bilbo; de José María Zabala Erasun el 8 de setembre de 1976 a Fuenterrabía/Hondarribia: de María Norma Menchaca el 9 de juliol de 1976 en Santurce/Santurtzi; i d’Arturo Ruiz García el 23 de gener de 1977 a Madrid, quan era Ministre de Governació/Interior.
Successos esdevinguts a la ciutat de Pamplona/Iruña el dia 8 de juliol de 1978 durant les Festes de Sant Fermín, sent Ministre d’Interior.
Volem recordar que durant eixe període al País Valencià van ocórrer aquests assassinats:
Miquel Grau va ser assassinat a Alacant (1977) en un atemptat perpetrat per un membre de Fuerza Nueva, que va llançar des de la seua casa un bloc de ciment contra uns militants d’esquerra que pegaven cartells per a la primera gran manifestació per l’autonomia que es realitzaria al País Valencià. L’assassí va ser con-demnat a 12 anys de presó, només en va complir 4 i el govern d’Adolfo Suárez el va indultar parcialment.
La policia, una policia de la dictadura, amb molts alts càrrecs premiats per la seua labor torturant i repri-mint durant anys, es va enfrontar a les grans mobili-tzacions populars d’aquells anys utilitzant una violèn-cia descomunal:
Valentín González va morir davant del Mercat d’Abastos de València (1979), quan va intentar prote-gir al seu pare d’una càrrega policial i una pilota de goma, disparada a escassos metres, el va deixar sense vida.
Teófilo del Valle, a Elda, va morir d’un tret mentre la policia dispersava una manifestació d’obrers del calçat al febrer de 1976.
