Diego L. Fernández Vilaplana
Professor de GiH de l’IES Andreu Sempere
Amb els Borbons de capa caiguda pels darrers escàndols, sorgeixen iniciatives de tot
tipus per omplir el buit institucional. Ja hi ha qui consulta els Orleans, els Savoia i els
Hohenzollern per tal de substituir la vella dinastia en descomposició. D’altres
s’impacienten per proclamar la República, la Federal, la de la Igualtat, la Llibertat i la
Fraternitat. I després està Toni Francés que ha fet com aquell alcalde de Móstoles
que, en absència del monarca, li va declarar la guerra als francesos.
Fixeu-vos, si no, en el missatge de Nadal, a l’alçada de qualsevol cap d’estat. En el
videoclip que l’introdueix, que recorda aquells anuncis de ‘El Calvo de la Loteria’. En
l’acurada posada en escena mirant en tot moment a càmera, i intentat fer-nos creure
que no està llegint. Assegut al tro i decantat cap a la dreta (on sol estar darrerament).
La fotografia de fons dels camells, els d’Orient. La càmera que va d’un pla mig
institucional a un primer pla més proper, aprenent del més gran, de Joan Carles, amb
soltesa i verb fluid. I en eixe moment de proximitat, quan sembla travessar les nostres
pantalles, ens fa una confidència: “He parlat amb Melcior”. Esperem amb ansietat el
proper capítol del serial.
Jo m’estimaria més un primer edil menys heroic. Un que mirara de buscar inversions
per impedir que s’enfonsen les cases del Centre Històric. Un batlle més d’anar per
casa, si voleu, preocupat per ajudar les veïnes i veïns que ja no arriben ni a meitat de
mes. Un alcalde ocupat en millorar les instal·lacions de l’escola pública i en posar els
mitjans per a que mai més torne a morir gent, per manca de recursos, als geriàtrics de
la nostra ciutat.
Però Toni no pot ocupar-se de tot. El seu regne no és d’aquest món. Francés té
l’agenda farcida d’encontres intergalàctics. Un dia ha d’anar a explicar-li als europeus,
que són uns tarrossos, allò de l’smart city medium & small, quan ací fins i tot els
xiquets de bolquer controlen d’smartlighting des de la inauguració del carrer Entença.
Al següent li demana audiència Baltasar per veure com collons s’ho farà per botar-se
les restriccions perimetrals. I els dimecres el fan baixar a Alacant per cobrar les dietes,
que els de la dipu encara no han descobert el bizum. Quin bon senyor seria, pensarà,
si tingués bons vassalls.
