El 18 de maig, la vaga general a tota la Palestina històrica “des del riu fins a la mar”, va
mobilitzar desenes de milers de palestins i palestines. Hi va haver massives
manifestacions en totes les ciutats que van ser durament reprimides. La convocatòria, que
va sorgir d’organitzacions de joventut, amb un fort pes de dones, va tenir el suport de tots
els grups palestins i va aconseguir la unitat palestina: per primera vegada en molts anys
va haver-hi manifestacions en els territoris ocupats i en la Palestina històrica (dins del
territori d’Israel), amb la solidaritat dels camps de refugiats als països veïns.
Va ser una resposta unitària del poble palestí als criminals bombardejos aeris de l’estat
sionista sobre Gaza que van matar a 248 persones, entre elles 70 menors, van destruir
més de 1.000 habitatges i 17 clíniques i hospitals van resultar danyats.
Malgrat això, després d’onze dies de bombardejos, es va festejar a Gaza el cessament del
foc. Milers de palestines i palestins són conscients de la seva llarga lluita i van viure com
un triomf parcial el fet que Israel deixés de bombardejar-los. Una altra vegada més no van
poder aixafar la resistència palestina.
L’exèrcit israelita volia envair Gaza, però es va quedar a la frontera i no va poder entrar. El
motiu va ser la gran mobilització palestina i mundial en defensa del poble palestí. Fins a
tot obrers portuaris italians es van negar a carregar vaixells que anaven en direcció a
Israel.
El que ha passat ha aprofundit la crisi de l’estat sionista i del seu govern. Això s’ha posat
de manifest en la caiguda de Netanyahu com a primer ministre.
El mes de maig de 2021 pot ser un punt d’inflexió en la història de la lluita del poble
palestí. Els enfrontaments dels joves contra la policia israeliana a Jerusalem, el
desafiament de l’expulsió de les famílies dels barris de Sheik Harrah o Silwan per lliurar
les seves cases als colons, la resistència des de Gaza i les manifestacions més massives
i sagnants a Cisjordània des de la Segona Intifada han estat una reacció en cadena. Israel
havia cantat victòria amb Donald Trump, però la resistència palestina segueix molt viva i
busca com expressar-se.
La lluita segueix malgrat la sagnant repressió sionista. Més de dos mil joves palestins han
estat detinguts a Israel en les últimes setmanes per haver participat en les protestes. A
Cisjordània la instal·lació d’una nova colònia en Beita, al sud de Nablus, que usurpa milers
d’oliveres a les famílies palestines, ha estat també motiu d’enfrontaments amb fortes
protestes que han deixat quatre joves morts i desenes de ferits.
El nou govern israelià, de l’aliança encapçalada per l’ultradretà Naftali Bennett només
incrementarà el maltractament, la humiliació i el patiment del poble palestí. L’endemà
d’assumir el càrrec, Bennet autoritzava la marxa de la bandera a Jerusalem que va ser
prohibida el mes passat per la situació de màxima tensió. Un miler d’ultradretans
israelians protegits per la policia israeliana van desfilar per la ciutat al crit de “mort als
àrabs”. El primer gest del nou govern va ser bombardejar Gaza. La franja segueix
sotmesa a un ferri bloqueig que impedeix l’entrada de mercaderies i persones o als
pescadors treballar més enllà de sis milles nàutiques.
Una nova generació palestina està prenent el relleu. Són els nascuts després dels acords
d’Oslo de 1993, que van suposar la legitimació de l’ocupació i la creació de l’Autoritat
Nacional Palestina (ANP) com el seu agent interior, que ha col·laborat durant tots aquests
anys amb la repressió reprimint manifestacions i detenint activistes. Un procés de “pau”
que només ha servit per a intensificar l’ocupació i l’espoli de les palestines i els palestins:
en 1993 hi havia a Jerusalem Est prop de 150.000 colons israelians i avui són més de
220.000. A Cisjordània s’han multiplicat per dos en aquests anys, fins a arribar als
440.000. Amb l’acord d’Oslo, Gaza s’ha convertit en una presó a cel obert i Cisjordània en
una constel·lació de pobles i ciutats palestins en forma de bantustans aïllats per un mur,
una xarxa de carreteres i colònies.
La vella direcció palestina està totalment desacreditada. Mahmud Abbas s’aferra, als seus
vuitanta-sis anys, a la presidència d’un estat que no existeix i que només funciona com
una força de repressió interior. El seu mandat, en nom d’Al Fatah, va expirar fa una
dècada i ha ajornat novament les eleccions convocades per al més de juny. Mohammed
Dahlan, el seu relleu a Al Fatah viu als Emirats àrabs que van signar l’acord de
normalització amb Israel. Ismail Haniyeh, el líder de Hamàs, va marxar el 2019 de Gaza
per a instal·lar-se a Qatar. A la Palestina històrica, Manur Abbas, cap del partit islamista
amb representació en el Parlament israelià, acaba de signar un acord de govern amb
Bennet, el representant dels colons. És en aquest marc que la generació nascuda després
de la traïció d’Oslo està prenent la paraula.
A hores d’ara ja és una evidència –contra la propaganda buida de la UE i els Estats Units-
que el procés d’Oslo és una via morta i que no hi ha cap possibilitat de conviure
pacíficament amb Israel, amb un estat racista, basat en un règim d’apartheid
institucionalitzat. Una amenaça per als pobles de la regió i el món sencer que ja ha causat
massa patiment. Per això continuem defensant la lluita per una sortida veritablement justa,
que és l’establiment d’un Estat únic, laic, no racista i democràtic en tot el territori històric
de Palestina.
Però el poble palestí no s’enfronta a un estat ocupant qualsevol. Com deia Joe Biden
quan era congressista en 1986 “si no existís Israel, els Estats Units hauria d’inventar-lo
per a protegir els seus interessos a la regió”. Efectivament, Israel és el portaavions de
l’imperialisme en una zona de gran valor estratègic com Orient Mitjà. Per això el suport al
poble palestí no és només una qüestió de solidaritat internacional: forma part de la lluita
antiimperialista en tots els racons del món. Des de la UIT-QI fem a una crida a redoblar la
unitat d’acció internacional, en el camí cap a una Palestina Lliure, en suport al poble
palestí pels següents punts:
Exigim l’alliberament immediat de tots els presos palestins empresonats per l’ocupació.
Demanem que els governs trenquin relacions diplomàtiques i comercials amb l’estat
sionista d’Israel.
Visca la lluita heroica del poble palestí.
Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI)
21 de juny de 2021
Por una campaña internacional unitaria en apoyo al pueblo palestino – Uit-Ci
