Les dramàtiques escenes de l’aeroport de Kabul que van recórrer el món, amb
milers d’afganesos i afganeses tractant de pujar a un avió militar, és la imatge
més evident de la desfeta de l’imperialisme nord-americà. Els ianquis i els seus
aliats de l’OTAN s’escapen de l’Afganistan i els talibans han ocupat Kabul, la
seva capital, així com les principals ciutats. La retirada ianqui, a gairebé vint
anys de la seva invasió, deixa al país enfonsat en un desastre. És una de les
derrotes més greus dels Estats Units després de Vietnam. I es produeix en el
moment de la més greu crisi mundial de dominació de l’imperialisme nord-
americà. Una crisi política, econòmica i militar. El president Biden culpa a
Trump perquè va acordar amb els talibans la retirada l’any passat. El secretari
de Defensa de Gran Bretanya, el principal aliat dels Estats Units en la invasió,
va titllar de “podrit” l’acord entre els Estats Units i els talibans.
El febrer de 2020, el govern de Trump va arribar a un acord amb els talibans
per retirar als seus soldats el maig de 2021. Biden va dir que la retirada seria
el setembre, però s’ha vist obligat a avançar-la. El diumenge 15 d’agost els
talibans prenien Kabul. En el moment de publicar aquesta declaració 6.000
soldats ianquis i britànics es limiten, enmig del caos, a custodiar l’aeroport de
la capital per permetre escapar als seus col·laboradors directes i als funcionaris
del govern titella. Ashraf Ghani, l’expresident afganès, ja ha fugit del país.
L’Afganistan comparteix frontera amb la Xina, el Pakistan, l’Iran, Tadjikistan,
Turkmenistan i Uzbekistan. Avui, amb 38 milions d’habitants, és un dels països
més pobres del món. D’economia sobretot agrària, dominada en gran part pels
talibans, amb pagesos sotmesos i petits comerciants, la seva principal
exportació és l’opi, del qual és el productor mundial més important, amb
328.000 hectàrees conreades de roselles (per a opi i heroïna). Precisament
amb aquests cultius es financen els talibans, qui van continuar exportant a
través del contraban.
La invasió ianqui en el 2001 buscava posar “ordre en el món”
La invasió va començar el 7 d’octubre de 2001, a menys d’un mes dels atacs
terroristes a Nova York, Pennsilvània i Washington, que van destruir les Torres
Bessones i van deixar més de 3.000 morts i ferits.
El suposat objectiu de la invasió a l’Afganistan, ordenada pel president George
Bush, va ser “combatre al terrorisme” i capturar a Osama Bin Laden, líder de
l’organització Al-Qaeda, considerat l’autor intel·lectual dels atemptats, qui
estava refugiat a l’Afganistan i protegit pel seu govern. Mai van quedar del tot
clars els objectius i orígens dels atemptats que van ensorrar les Torres
Bessones.
Bin Laden, nascut a Aràbia Saudita, havia estat finançat per la CIA i els ianquis
que li van donar armes i entrenament per lluitar contra l’avui desapareguda
Unió Soviètica en la dècada dels anys vuitanta, que havia envaït a l’Afganistan
per defensar a un govern aliat, i detenir l’avanç de moviments islàmics, dels
quals sorgirien després els talibans.
Amb l’excusa de l’atemptat, els Estats Units va aconseguir suport internacional
i en la mateixa població nord-americana per a envair l’Afganistan, i després a
l’Iraq en el 2003 (país que no tenia res a veure amb Bin Laden o Al-Qaeda).
Però l’objectiu real era utilitzar el repudiable atemptat, per a apuntalar el seu
afeblit domini a Àsia i augmentar el seu control del petroli de l’Iraq i el Mitjà
Orient.
Bush i els presidents posteriors, erigint-se en “gendarmes mundials”, van voler
posar “ordre”. Vint anys després es va posar en evidència que més aviat van
incentivar “un desordre mundial”, i que l’imperialisme no s’ha reposat del seu
fracàs militar i polític de Vietnam.
Per a envair l’Afganistan, Washington va comptar amb el suport militar del
Regne Unit, el Canadà, Austràlia, Àustria, Itàlia, Alemanya i d’altres països de
l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN). També va contractar
exèrcits privats de mercenaris colombians i d’altres països llatinoamericans.
Entre tots, va arribar a comptar amb més de 200.000 efectius amb suport de
la seva poderosa aviació. Però la invasió ianqui, malgrat els bombardejos i les
massacres que van produir un veritable genocidi, que va causar 200.000 morts
i milions de ferits i refugiats, mai va poder consolidar el seu domini sobretot el
territori. Els talibans van continuar controlant, amb un cert suport popular, part
del sud de l’Afganistan.
Els Estats Units i els seus aliats de l’OTAN diuen haver gastat 1 bilió de dòlars
(1 milió de milions) a mantenir un enorme exèrcit d’ocupació. Els invasors van
tenir uns 8.000 morts, entre tropes nord-americanes, d’altres països de
l’OTAN, i mercenaris contractats per ells. Es calcula que 88.000 milions de
dòlars van ser gastats en la instrucció dels 300.000 soldats afganesos, que ara
s’han rendit sense combat. De nou es demostra que una força invasora no pot
consolidar un exèrcit al seu servei de manera eficient. Els fets han mostrat que
era artificial. L’odi als ocupants imperialistes ha estat la base d’aquest fracàs.
No tenien una causa moral. No volien enfrontar als seus propis compatriotes,
per més que fossin els talibans.
Vint anys després, passats els governs de Bush, Obama, Trump i ara Biden, les
forces imperialistes es retiren derrotades.
Els talibans, un monstre creat per l’imperialisme
Els talibans són un moviment polític religiós islàmic (de la branca sunnita) pro
capitalista, que encapçala una federació de tribus basada en l’ètnia pasthún.
Els talibans, o «estudiants» en llengua pasthún, van sorgir a principis de la
dècada dels noranta com una fracció de la resistència afganesa a la invasió de
l’ex-URSS dels anys vuitanta. Eren part dels “mujahidins”, la guerrilla
finançada pel Pentàgon nord-americà, la CIA i secundats pel Pakistan. És a dir
que els talibans van ser creats pel mateix imperialisme nord-americà. Però
després aquests se’ls van anar-se’n de les mans. Els talibans apareixen en
1994 enfrontats en una guerra civil amb altres ales de les guerrilles. En 1996
van prendre el poder a l’Afganistan i el van governar fins a la invasió ianqui en
el 2001. Havien creat l’Emirat Islàmic de l’Afganistan (una espècie de
monarquia islàmica, encapçalada per l’autoritat absoluta política religiosa, que
volen reconstruir ara).
Els talibans van establir una dictadura burgesa islàmica, basada en la seva
interpretació de la xaria o llei islàmica. Executaven públicament a assassins i
adúlteres, amputant mans i peus als culpables de robatori. Així mateix, els
homes havien de deixar-se créixer la barba i les dones havien de portar un
burca que els cobria tot el cos, no podien sortir sense companyia d’algun
home, ni estudiar després dels deu anys. També van prohibir la televisió, la
música i el cinema.
On va l’Afganistan?
Pels seus antecedents repressius mentre van governar, i també per ser
predominantment de l’ètnia pasthún (40% de la població), els talibans van
trobar resistència en gran part del poble afganès, especialment a les ciutats,
sobretot en les dones i en altres ètnies que poblen el país.
El líder religiós Mawlawi Hibatullah Akhundzada va ser nomenat comandant
suprem dels talibans el 25 de maig de 2016. És molt possible que, com ho han
anunciat, restableixin l’emirat dictatorial islàmic. Encara que van lluitar contra
els Estats Units, no tenen un programa antiimperialista i han iniciat
negociacions públiques amb l’imperialisme xinès, que ha promès inversions en
liti i coure, i han donat garanties a Rússia.
El nostre repudi als crims de l’imperialisme ianqui no significa cap suport al
govern ultrareaccionari dels talibans. Per això, des de la UIT-QI, apostem que
hi hagi una important resistència popular al nou govern. Anticipem el nostre
repudi a tota acció repressiva sobre les dones i el poble afganès en general.
És el poble treballador afganès qui mereix la solidaritat internacional per a
lluitar per la seva independència i reconstruir el seu país sense invasors i sense
dictadures teocràtiques o de qualsevol signe. També és necessària la solidaritat
amb els milions de refugiats afganesos que són discriminats i explotats a Àsia i
Europa, perquè siguin acceptats com a migrants d’un país destruït per
l’imperialisme, amb tots els seus drets laborals i socials.
17 d’agost de 2021
Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional (UIT-
QI)
