La discriminació històrica que patim els i les valencianes, ha contribuït decisivament al nostre empobriment.Això, afegit a un model econòmic amb treballs precaris i poc respectuós amb el territori i les mesures preses en favor de les elits i de la banca arran de les darreres crisis econòmiques, ha aprofundit aquesta injustícia.
Que el capitalisme cada vedada tinga més força i la classe treballadora menys, és un fet i una realitat, no una qüestió ideològica. Les estadístiques són clares, i després de la crisi del 2008 o de la pandèmia, podem comprovar novament com els rics, són això, més rics.
Des de Decidim, una de les entitats impulsores de la Crida pel Finançament, hem anat organitzant les darreres setmanes una seguida de xerrades-debat de nord a sud del país per posar sobre la taula les conseqüències d’eixe infrafinançament, i per a contribuir al debat públic i trobar eixides justes i en benefici de la majoria social.
Utilitzem molt la paraula infrafinançament, però malauradament hi ha un percentatge de valencians que no tenen clar les conseqüències de l’infrafinançament.Des d’alguns sectors fan el possible perquè la ciutadania no siga conscient de tot açò, utilitzant dades o estadístiques tècniques, moltes vegades incomprensibles per a la majoria. I si parlem en termes populars i preguntem a la gent que li sembla que cada any paguem més i ens tornen menys que a altres llocs de l’estat?
Però que vol dir model de finançament? Doncs els impostos que paguem els 5 milions de valencians i valencianes, que van majoritàriament a Madrid on ells els gestionen i ens donen a la nostra Generalitat una part, sempre mínima i insuficient, per gestionar algunes competències com per exemple educació. Com sabem per l’experiència dels darrers anys, si les competències no venen acompanyades d’una partida pressupostària, no fem res.
Al País Valencià tenim un Infrafinançament anual 1.600 milions, un deute il·legítim de més de 50.000 milions amb un 25% dels recursos dedicats a l’amortització del deute.I si a tot açò ajuntem el mal finançament amb les poques inversions que rebem per part de l’estat, això ens converteix, encara més, en un territori tercermundista si ho comparem amb altres territoris de l’estat espanyol. I és que la mitjana d’inversió per habitant en el conjunt de l’estat espanyol és de 241 euros, mentre que al País Valencià la xifra baixa fins als 155 euros. Segons l’informe d’exclusió i desenvolupament social publicat per la fundació Foessa l’any 2014, el País Valencià ocupa el lloc número vuit de les regions de l’estat amb les rendes més baixes i la taxa de pobresa arriba a l’escandalosa xifra del 31’07% de la població.
El proper 20 de novembre hi ha convocades tres manifestacions al País valencià, a Castelló, València i Alacant.Alcem-nos, lluitem i omplim els carrers, diguem prou, ja que asseguts al sofà de casa no se solucionaran els problemes econòmics.Perquè nosaltres hauríem de tindre el Dret a Decidir sobre el nostre finançament, volem les claus de la caixa.
David Casanova Coordinador Decidim-Comarques del Nord
