COVID PERSISTENTE
El Senado debatirá mañana la iniciativa de la coalición, que busca atender a los grupos de población superiores al medio millón de personas afectadas que deben sentirse acompañadas y no quedar olvidadas tras la potencial mejora de la pandemia
MADRID, 16 de marzo de 2022
Distintos grupos, colectivos y asociaciones de afectados y afectadas por Covid Persistente/Long Covid, integrados en la Plataforma Nacional Long Covid ACTS (entre ellos representantes de Castilla La Mancha, Euskal Herria, Canarias, Andalucía, Castilla y León, Murcia, Extremadura, Asturias, Galicia, La Rioja y Cantabria entre otros) han reclamado a los grupos con representación en la Comisión de Sanidad del Senado que aprueben la moción presentada por la coalición valencianista por ajustarse en su integridad a las necesidades de los afectados de Covid Persistente.
La coalición, ha explicado el portavoz de Compromís y del Grupo de la Izquierda Confederal en esta comisión, Carles Mulet, “ha facilitado ser el canal para llevar las preocupaciones, miedos y demandas de este 10-30% de pacientes que pasaron la Covid y quedaron con un Covid Persistente, lo que supone unas cifras muy destacadas de un 5-6% de la población total, en las que nos tenemos que fijar, atender y proponer respuestas ágiles”. Compromís propició varias reuniones y grupos de trabajo a nivel estatal con esta Plataforma de asociaciones y colectivos y ha formalizado también en les Corts Valencianes a través del diputado Carles Esteve una Proposición No de Ley buscando la sensibilización e implicación de las instituciones valencianas.
Los representantes de las asociaciones han remarcado que “nos encontramos con ejemplos de poca sensibilidad en el trato con los afectados, como las altas y bajas laborales automáticas por mensaje SMS a los móviles sin ni siquiera ver cómo nos encontramos. Nos han explicado que tanto la contabilización de pacientes afectados, como su reconocimiento y tratamiento todavía dejan mucho que desear y es urgente unificar criterios de gestión, de reconocimiento de contingencias y protocolos”. En este sentido han realizado preguntas, que Compromís ha tramitado como propias, para conocer la situación de los sanitarios afectados, la posible existencia de unidades específicas o las diferencias de criterios entre el Consejo Interterritorial y las demandas de la OMS en cuanto a protolocos, códigos urgentes o diagnóstico corrector y que están sirviendo a las asociaciones para clarificar criterios de gestión de la enfermedad o de simple información con la confección de una guía estatal, a la que inicialmente el Gobierno se opuso.
La moción, en la que Compromís buscará el máximo consenso, pide que los afectados por el Covid persistente o ‘long covid’, no queden relegados de las prioridades en materia sanitaria y tengan un adecuado seguimiento y tratamiento para recuperarse tras su diagnóstico. En octubre del 2021, la Organización Mundial de la Salud (OMS) publicó la primera definición clínica oficial de la enfermedad ‘post-covid-19’ o ‘long covid’, acordada tras una consulta mundial y publicada para facilitar el tratamiento de los enfermos. Los afectados sufren efectos a largo plazo en su organismo, en los sistemas pulmonar, cardiovascular y nervioso, así como efectos psicológicos.
COVID PERSISTENT
Compromís satisfet del suport de la Plataforma Long Covid ACTS a la moció sobre el COVID Persistent, en la que es buscarà el màxim grau de consens
El Senat debatrà demà la iniciativa de la coalició, que busca atendre els grups de població superiors al mig milió de persones afectades que han de sentir-se acompanyades i no quedar oblidades després de la potencial millora de la pandèmia
MADRID, 16 de març de 2022
Diferents grups, col·lectius i associacions d’afectats i afectades per Covid Persistent/Long Covid, integrats en la Plataforma Nacional Long Covid ACTS (entre ells representants de Castella-la Manxa, Euskal Herria,Canàries, Andalusia, Castella, Lleó, Múrcia, Extremadura, Astúries, Galícia, La Rioja i Cantàbria entre altres) han reclamat als grups amb representació en la Comissió de Sanitat del Senat que aproven la moció presentada per la coalició valencianista per ajustar-se en la seua integritat a les necessitats dels afectats de Covid Persistent.
La coalició, ha explicat el portaveu de Compromís i del Grup de l’Esquerra Confederal en aquesta comissió, Carles Mulet, “ha facilitat ser el canal per a portar les preocupacions, pors i demandes d’aquest 10-30% de pacients que van passar la Covid i van quedar amb un Covid Persistent, la qual cosa suposa unes xifres molt destacades d’un 5-6% de la població total, en les quals ens hem de fixar, atendre i proposar respostes àgils”. Compromís va propiciar diverses reunions i grups de treball a nivell estatal amb aquesta Plataforma d’associacions i col·lectius i ha formalitzat també en les Corts Valencianes a través del diputat Carles Esteve una Proposició No de Llei buscant la sensibilització i implicació de les institucions valencianes.
Els representants de les associacions han remarcat que “ens trobem amb exemples de poca sensibilitat en el tracte amb els afectats, com les altes i baixes laborals automàtiques per missatge SMS als mòbils sense ni tan sols vegen com es trobem. Ens han explicat que tant la comptabilització de pacients afectats, com el seu reconeixement i tractament encara deixen molt a desitjar i és urgent unificar criteris de gestió, de reconeixement de contingències i protocols”. En aquest sentit han realitzat preguntes, que Compromís ha tramitat com a pròpies, per a conèixer la situació dels sanitaris afectats, la possible existència d’unitats específiques o les diferències de criteris entre el Consell Interterritorial i les demandes de l’OMS, en quant a protolocos, codis urgents o diagnòstic corrector i que estan servint a les associacions per a aclarir criteris de gestió de la malaltia o de simple informació amb la confecció d’una guia estatal, a la qual inicialment el Govern es va oposar.
La moció, en la qual Compromís buscarà el màxim consens, demana que els afectats pel Covid persistent o ‘long covid’, no queden relegats de les prioritats en matèria sanitària i tinguen un adequat seguiment i tractament per a recuperar-se després del seu diagnòstic.
L’octubre de 2021, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar la primera definició clínica oficial de la malaltia ‘post-covid-19’ o ‘long covid’, acordada després d’una consulta mundial i publicada per a facilitar el tractament dels malalts. Els afectats pateixen efectes a llarg termini en el seu organisme, en els sistemes pulmonar, cardiovascular i nerviós, així com efectes psicològics.
