Espacio publicitario

PATRIMONIO RELIGIOSO

Una cantidad escandalosa de dinero público de todos se invierte anualmente en arquitectura religiosa y se explota sin que se regule o limite el cobro de las entradas”, denuncia el senador Carles Mulet

MADRID, 19 de marzo de 2022

Seis euros por persona para ver la Catedral de Lugo; 7 la de Cádiz, 12 por contemplar la de Santiago, 5,5 por la de Cuenca, 8 por ver el cáliz sagrado de la Catedral de València, 9 por visitar el monasterio de Vallbona de les Monges o 12 por la visita a la Catedral y Giralda de Sevilla. Una audioguía puede costar perfectamente 5 euros adicionales en estos sitios. Un suma y sigue por contemplar un patrimonio rehabilitado y mantenido con dinero público, de todos. A tenor de la información que ha hecho pública Compromís, se han invertido más de 126 millones de euros en los últimos 20 años tan solo en el programa del 1,5% cultural, a lo que cabría añadir otros muchos millones procedentes de otras administraciones (locales, provinciales, comarcales, autonómicas y estatales).

El Gobierno ha señalado en una respuesta parlamentaria al portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, que los fondos de ministerios como los de Cultura y Fomento que han recibido estos edificios religiosos de toda España para la conservación del patrimonio cultural, han sido principalmente a través del denominado 1,5%. La coalición planteó esta iniciativa después de ver cómo se cobran tarifas nada accesibles por visitar monumentos religiosos adscritos a la Iglesia Católica que han recibido sustanciosas cantidades económicas para la reparación, reconstrucción y reformas de estos bienes.

Lo más lógico”, señala Mulet “sería que después de haber recibido dinero público no se cobrara una entrada por visitar estos bienes, más allá de una cantidad simbólica, ya que se está limitando el acceso a la cultura de los ciudadanos y dando cuantiosos negocios, en ocasiones, a empresas privadas o instituciones que luego aseguran no disponer de dinero para mantener el patrimonio. Por el contrario, el acceso a templos y conventos se está convirtiendo en ocasiones en una actividad bien rentable por las que pasan anualmente millones de personas y que deberían estar más condicionadas”. Lo cierto es que las bases reguladoras no recogen ninguna condición o limitación relacionada con el cobro de entradas. “Con ello el Gobierno legitima así que la Iglesia esté haciendo negocio con la venta de entradas y estamos hablando de muchos millones que anualmente se destinan a esto, cuando en otros lugares de Europa el Estado es titular de los bienes sobre los que invierte y posteriormente mantiene y explota, lo que es muy diferente de lo que ocurre en el Estado español”.

Notables diferencias entre CCAA

Del análisis de la información facilitada por el Gobierno se constata la existencia de comunidades autónomas más beneficiadas que otras, ya sea por la ausencia de infraestructuras con las que optar a la financiación de obras para la conservación del patrimonio arquitectónico y cultural o a no resultar bien puntuadas en los procedimientos de concurrencia competitiva del 1,5% cultural.

PATRIMONI RELIGIÓS

L’Estat ha gastat en els últims anys 126 milions d’euros de diners públics en patrimoni religiós tan sols amb el 1,5% cultural, segons Compromís

Una quantitat escandalosa de diners públics de tots s’inverteix anualment en arquitectura religiosa i s’explota sense que es regule o limite el cobrament de les entrades”, denúncia el senador Carles Mulet

MADRID, 19 de març de 2022

Sis euros per persona per a veure la Catedral de Lugo; 7 la de Cadis, 12 per contemplar la de Santiago, 5,5 per la de Conca, 8 per veure el calze sagrat de la Catedral de València, 9 per visitar el monestir de Vallbona de les Monges o 12 per la visita a la Catedral i Giralda de Sevilla. Una audioguia pot costar perfectament 5 euros addicionals en aquests llocs. Un no parar per contemplar un patrimoni rehabilitat i mantingut amb diners públics, de tots. A tenor de la informació que ha fet pública Compromís, s’han invertit més de 126 milions d’euros en els últims 20 anys tan sols en el programa del 1,5% cultural, al que caldria afegir molts altres milions procedents d’altres administracions (locals, provincials, comarcals, autonòmiques i estatals).

El Govern ha assenyalat en una resposta parlamentària al portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, que els fons de ministeris com els de Cultura i Foment que han rebut aquests edificis religiosos de tota Espanya per a la conservació del patrimoni cultural, han sigut principalment a través del denominat 1,5%. La coalició va plantejar aquesta iniciativa després de veure com es cobren tarifes gens accessibles per visitar monuments religiosos adscrits a l’Església Catòlica que han rebut substancioses quantitats econòmiques per a la reparació, reconstrucció i reformes d’aquests béns.

El més lògic”, assenyala Mulet “seria que després d’haver rebut diners públics no es cobrara una entrada per visitar aquests béns, més enllà d’una quantitat simbòlica, ja que s’està limitant l’accés a la cultura dels ciutadans i donant quantiosos negocis, a vegades, a empreses privades o institucions que després asseguren no disposar de diners per a mantindre el patrimoni. Per contra, l’accés a temples i convents s’està convertint de vegades en una activitat ben rendible per les quals passen anualment milions de persones i que haurien d’estar més condicionades”. La veritat és que les bases reguladores no recullen cap condició o limitació relacionada amb el cobrament d’entrades. “Amb açò el Govern legitima que l’Església estiga fent negoci amb la venda d’entrades i estem parlant de molts milions que anualment es destinen a aquesta finalitat, quan en altres llocs d’Europa l’Estat és titular dels béns sobre els quals inverteix i posteriorment manté i explota, la qual cosa és molt diferent del que ocorre en l’Estat espanyol”.

Notables diferències entre CCAA

De l’anàlisi de la informació facilitada pel Govern es constata l’existència de comunitats autònomes més beneficiades que unes altres, ja siga per l’absència d’infraestructures amb les quals optar al finançament d’obres per a la conservació del patrimoni arquitectònic i cultural o a no resultar ben puntuades en els procediments de concurrència competitiva del 1,5% cultural.

Espacio Publicitario

Deja un comentario