El 26 de marzo se cumplen 40 años desde que Ràdio Klara inició sus emisiones en una cocina de una vivienda particular de la localidad de Moncada, tras una etapa de análisis, previsión organizativa y activación de recursos económicos para poder comprar el equipo.
El sábado 26 de marzo se cumplen 40 años desde que un grupo de jóvenes militantes anarcosindicalistas iniciaran las emisiones de Ràdio Klara. Después de una etapa en la que abundó el análisis, la previsión organizativa, la reflexión y la activación de recursos económicos, tal y cómo explica Manolo Gallego, uno de los fundadores de Ràdio Klara, se logró salir al aire desde una vivienda de Moncada.
Ràdio Klara no surge en terreno baldío, “el fenómeno de las radios libres tenía antecedentes significativos en EEUU, México, Brasil, Italia, Holanda o Grecia, impulsadas por colectivos ecologistas, autónomos y libertarios” explica Aniceto Arias, miembro de Ràdio Klara, quien destaca que “en Francia tuvieron un gran auge en el contexto de mayo del 68 y tienen un referente con Radio Libertaire de París”.
En el Estado español, la primera radio libre fue Radio Maduixa de Granollers, que inició sus emisiones en 1977, le siguió Ona Lliure de Barcelona en 1979, (cerrada dos veces por la policía). Otras radios pioneras, creadas al inicio de los 80, fueron Radio Paraíso de Iruña o Txomin Barullo de Bilbao. Todas ellas con un nexo común: el rechazo al monopolio de las ondas, la exigencia de emitir y expresarse libremente y practicar la comunicación bidireccional entre emisor y receptor, “es decir se trata de un movimiento heterogéneo en esencia, pero con finalidades comunes y definidas” afirma Aniceto. Fueron estas experiencias las que animaron en 1979 a un grupo de jóvenes anarcosindicalistas a organizar, dentro de unas jornadas culturales de CNT, una serie actos y debates con el fin de poner en marcha un nuevo medio de comunicación para “dar voz a quienes no teníamos acceso a la prensa, radio y televisión de la época” señala Manolo Gallego refiriéndose al movimiento anarcosindicalista, antimilitarista, ecologista, feminista y por la liberación sexual como los colectivos que no encontraban hueco en los medios.
El resultado de aquellas jornadas fue Ràdio Klara acompañada siempre por sus apellidos libre y libertaria. “Libre porque no se vincula ni está tutelada por ningún grupo político, sindical o mediático y libertaria porque la alternativa que se pretendía y se pretende divulgar es la libertaria, entendida ésta en un sentido amplio dada la extensión del Movimiento Libertario” explica Aniceto Arias quien incide en que “Ràdio Klara no nacía con vocación de marginalidad sino que, conscientes del papel de los medios de comunicación sociales en las sociedades modernas y al servicio de quien están, se pretendía una auténtica alternativa de comunicación radiofónica que se proyectara hacia el futuro”.
La realidad ha hecho ajustar el rumbo según el momento histórico que ha tenido que vivir Ràdio Klara. Han superado tres cierres gubernamentales, el primero por parte de UCD y los dos siguientes por parte del PSOE, con sus correspondientes incautaciones y precintos de los equipos, han manipulado esos precintos para volver a emitir, han conseguido una licencia de emisión, siendo la única radio libre o comunitaria en todo el estado que lo ha conseguido, ha superado debates y crisis internas, deserciones, incomprensiones por parte de algunas organizaciones o movimientos sociales y todo ello “gracias a quienes creíamos y seguimos creyendo que sólo se somete quien se deja someter y que las energías que habríamos de dedicar a la lucha por emitir, se podrían invertir en emitir más y mejor y sobretodo se hace imprescindible el reconocimiento a la audiencia, especialmente a aquella que, con su aportación, ha contribuido, de una manera definitiva, al sostenimiento económico de Ràdio Klara durante estos 40 años, sin ese apoyo no estaríamos celebrando este aniversario” en palabras de Aniceto Arias.
40 años después de esa primera emisión de Ràdio Klara, quienes siguen manteniéndola continúan convencidos de su necesidad y reflexionan que “fenómenos como la implantación progresiva de un capitalismo salvaje y globalizado y las respuestas que se vienen generando en todo el planeta, hacen pensar que no es momento de sectarismos ni de izar banderas partidistas sino de aunar esfuerzos con quienes detestan el mundo que nos quieren imponer y apuestan y luchan por la posibilidad de otro mundo justo, solidario y libre, en este contexto cobra sentido un medio de comunicación como Ràdio Klara, apostando por el rigor, la credibilidad y el compromiso como señas de identidad, alejada del sectarismo, la demagogia y el panfleto, y a la vez de forma atractiva y amena”.
Ràdio Klara, 40 anys de ràdio lliure i llibertària a la ciutat de València
El 26 de març es compleixen 40 anys des que Ràdio Klara va iniciar les seues emissions en una cuina d’un habitatge particular de la localitat de Montcada, després d’una etapa d’anàlisi, previsió organitzativa i activació de recursos econòmics per a poder comprar l’equip.
El dissabte 26 de març es compleixen 40 anys des que un grup de joves militants anarcosindicalistes iniciaren les emissions de Ràdio Klara. Després d’una etapa en la qual va abundar l’anàlisi, la previsió organitzativa, la reflexió i l’activació de recursos econòmics, tal com explica Manolo Gallego, un dels fundadors de Ràdio Klara, es va aconseguir eixir a l’aire des d’un habitatge de Montcada.
Ràdio Klara no sorgeix en terreny erm, “el fenomen de les ràdios lliures tenia antecedents significatius als EUA, Mèxic, el Brasil, Itàlia, Holanda o Grècia, impulsades per col·lectius ecologistes, autònoms i llibertaris” explica Aniceto Arias, membre de Ràdio Klara, qui destaca que “a França van tindre un gran auge en el context de maig del 68 i tenen un referent amb Radio Libertaire de París”.
En l’Estat espanyol, la primera ràdio lliure va ser Ràdio Maduixa de Granollers, que va iniciar les seues emissions en 1977, li va seguir Ona Lliure de Barcelona en 1979, (tancada dues vegades per la policia). Altres ràdios pioneres, creades a l’inici dels 80, van ser Ràdio Paradís d’Iruña o Txomin Barullo de Bilbao. Totes elles amb un nexe comú: el rebuig al monopoli de les ones, l’exigència d’emetre i expressar-se lliurement i practicar la comunicació bidireccional entre emissor i receptor, “és a dir es tracta d’un moviment heterogeni en essència, però amb finalitats comunes i definides” afirma Aniceto. Van ser aquestes experiències les que van animar en 1979 a un grup de joves anarcosindicalistes a organitzar, dins d’unes jornades culturals de CNT, una sèrie actes i debats amb la finalitat de posar en marxa un nou mitjà de comunicació per a “donar veu als qui no teníem accés a la premsa, ràdio i televisió de l’època” assenyala Manolo Gallego referint-se al moviment anarcosindicalista, antimilitarista, ecologista, feminista i per l’alliberament sexual com els col·lectius que no trobaven lloc en els mitjans.
El resultat d’aquelles jornades va ser Ràdio Klara acompanyada sempre pels seus cognoms lliure i llibertària. “Lliure perquè no es vincula ni està tutelada per cap grup polític, sindical o mediàtic i llibertària perquè l’alternativa que es pretenia i es pretén divulgar és la llibertària, entesa aquesta en un sentit ampli donada l’extensió del Moviment Llibertari” explica Aniceto Arias qui incideix en què “Ràdio Klara no naixia amb vocació de marginalitat sinó que, conscients del paper dels mitjans de comunicació socials en les societats modernes i al servei de qui estan, es pretenia una autèntica alternativa de comunicació radiofònica que es projectara cap al futur”.
La realitat ha fet ajustar el rumb segons el moment històric que ha hagut de viure Ràdio Klara. Han superat tres tancaments governamentals, el primer per part d’UCD i els dos següents per part del PSOE, amb les seues corresponents confiscacions i precintes dels equips, han manipulat aqueixos precintes per a tornar a emetre, han aconseguit una llicència d’emissió, sent l’única ràdio lliure o comunitària en tot l’estat que l’ha aconseguit, ha superat debats i crisis internes, desercions, incomprensions per part d’algunes organitzacions o moviments socials i tot això “gràcies als qui créiem i continuem creient que només se sotmet qui es deixa sotmetre i que les energies que hauríem de dedicar a la lluita per emetre, es podrien invertir a emetre més i millor i sobretot es fa imprescindible el reconeixement a l’audiència, especialment a aquella que, amb la seua aportació, ha contribuït, d’una manera definitiva, al sosteniment econòmic de Ràdio Klara durant aquests 40 anys, sense aqueix suport no estaríem celebrant aquest aniversari” en paraules d’Aniceto Arias.
40 anys després d’aqueixa primera emissió de Ràdio Klara, els qui segueixen mantenint-la continuen convençuts de la seua necessitat i reflexionen que “fenòmens com la implantació progressiva d’un capitalisme salvatge i globalitzat i les respostes que es van generant en tot el planeta, fan pensar que no és moment de sectarismes ni d’hissar banderes partidistes sinó de conjuminar esforços amb els qui detesten el món que ens volen imposar i aposten i lluiten per la possibilitat d’un altre món just, solidari i lliure, en aquest context cobra sentit un mitjà de comunicació com Ràdio Klara, apostant pel rigor, la credibilitat i el compromís com a senyals d’identitat, allunyada del sectarisme, la demagògia i el pamflet, i alhora de manera atractiva i amena”.
