Fa unes setmanes des del Govern, va aportar al senador de Compromís Carles Mulet, els aporta les dades del cost de mantindre a professionals religiosos en el Ministeri de Defensa confirma que la despesa total en els últims 10 anys, el qual és de 39,19 milions d’euros en total
Malgrat ser un estat aconfessional, el Ministeri de Defensa, compte, segons anteriors respostes, amb díhuit esglésies i capelles adscrites als Exèrcits i l’Armada. Així existeixen dues-centes trenta-huit sales en les unitats, i huitanta-quatre membres del Servei d’Assistència Religiosa en les Forces Armades.
Sobre la base d’aquesta resposta, Mulet va presentar una nova bateria de preguntes que ara són contestades:
Pregunta:
Sobre la despesa per al ministeri de Defensa dels professionals religiosos que
sufraguem amb diners públics
Sobre la base d’aquesta informació pregunte:
Quines mesures pensa adoptar el Govern dins de les seues competències per a derogar els acords i la legislació que atorga aquests privilegis que grinyolen amb el propi esperit d’un estat aconfessional?
RESPOSTA: En relació amb la informació interessada, s’assenyala que el Ministeri de Defensa en l’exercici de les seues competències es regeix pel respecte i compliment de la legislació vigent
PREGUNTA:
Sobre la base d’aquesta informació pregunte:
• els huitanta-quatre membres del Servei d’Assistència Religiosa en les Forces Armades són tots de la religió catòlica o existeixen d’altres creences?
• Quin horari laboral té aquest personal?
• Quines taules o diferències salarials tenen aquests membres?
• Quin procés selectiu s’empra per a la contractació d’aquestes persones?
AUTOR/A: MULET GARCÍA, Carles (GPIC) RESPOSTA:
En relació amb la informació interessada, s’assenyala el següent:
– La Llei orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de Llibertat Religiosa, estableix que els poders públics facilitaran l’assistència religiosa, entre altres, en els establiments militars; donant compliment a aquesta previsió es va promulgar el Reial decret 1145/1990, de 7 setembre, pel qual va crear el Servei d’Assistència Religiosa en les Forces Armades, en el qual en el Capítol II es regula l’assistència religiosa als membres catòlics de les Forces Armades.
D’un altre costat, l’Estat garanteix el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte de tots els ciutadans -inclosos els que ostenten la condició de militar- reconegut en la Constitució de 1978, regulant-se en l’esmentada Llei orgànica 7/1980, havent-se establit Acords de Cooperació de l’Estat amb la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya, amb la Federació de Comunitats Israelites d’Espanya, i amb la Comissió Islàmica d’Espanya, tots ells, amb rang de Llei.
– El Reial decret 1145/1990, de 7 setembre, pel qual va crear el Servei d’Assistència Religiosa en les Forces Armades, en el seu article 6, estableix que els qui integren el Servei d’Assistència Religiosa «disposaran de plena llibertat per a l’exercici del seu ministeri», participant en els horaris comuns de la Unitats i el que resulte necessari per a l’exercici de les seues funcions pròpies.
– Les retribucions a percebre pel personal que integra el Servei d’Assistència Religiosa són les regulades en l’article 12 del Reial decret 1145/1990, de 7 de setembre, i en el Reial decret 212/2003, de 21 de febrer, que modificació de l’anterior.
– L’accés al Servei d’Assistència Religiosa es regula en l’article 8 del Reial decret 1145/1990. Anualment es publica una convocatòria de places, a proposta de l’Arquebisbat Castrense, que és qui proposa les bases de la convocatòria, el Tribunal Qualificador i la relació final de candidats idonis per a la seua publicació.
Madrid, 05 d’abril de 2022
És a dir, 80 capellans catòlics en un exèrcit d’un estat aconfessional on a més de catòlics existeixen altres confessions o directament gent que no professa cap. Malgrat això, amb diners públics, 40 milions d’euros en 10 anys, es paga el seu salari, per a no se sap fer què, sense un horari establit, i estan la convocatòria de places, i la selecció a càrrec d’un arquebisbe castrense “ desgraciadament el nacionalcatolicisme continua ben amarrat al nostre Estat, no tenen cap sentit que paguem amb diners públics aquests salaris, perquè segur són una immensa minoria en l’exèrcit fan ús d’ells; una cosa és la llibertat religiosa i cedir espais per a totes les pràctiques que se sol·liciten i altres pagar amb diners públics, molt, i mantindre en plantilla un “exèrcit” de capellans catòlics en les forces armades, i ací és igual governen els uns o els altres, mantenen aquest anacronisme”
Más sobre curas en ejércitos, 40 millones euros en 10 años, solo católicos, y escogidos por el propio Arzobispo Castrense
Hace unas semanas desde el Gobierno, aportó al senador de Compromís Carles Mulet, los aporta los datos del coste de mantener a profesionales religiosos en el Ministerio de Defensa confirma que el gasto total en los últimos 10 años, el cual es de 39,19 millones de euros en total
A pesar de ser un estado aconfesional, el Ministerio de Defensa, cuenta, según anteriores respuestas, con dieciocho iglesias y capillas adscritas a los Ejércitos y la Armada. Así existen doscientas treinta y ocho salas en las unidades, y ochenta y cuatro miembros del Servicio de Asistencia Religiosa en las Fuerzas Armadas.
En base a esta respuesta, Mulet presentó una nueva batería de preguntas que ahora son contestadas:
Pregunta:
Sobre el gasto para el ministerio de Defensa de los profesionales religiosos que
sufragamos con dinero público
En base a esta información pregunto:
Qué medidas piensa adoptar el Gobierno dentro de sus competencias para derogar los acuerdos y la legislación que otorga estos privilegios que chirrían con el propio espíritu de un estado aconfesional?
RESPUESTA: En relación con la información interesada, se señala que el Ministerio de Defensa en el ejercicio de sus competencias se rige por el respeto y cumplimiento de la legislación vigente
PREGUNTA:
En base a esta información pregunto:
- ¿los ochenta y cuatro miembros del Servicio de Asistencia Religiosa en las Fuerzas Armadas son todos de la religión católica o existen de otras creencias?
- ¿Qué horario laboral tiene este personal?
- ¿Qué tablas o diferencias salariales tienen estos miembros?
- ¿Qué proceso selectivo se emplea para la contratación de estas personas?
AUTOR/A: MULET GARCÍA, Carles (GPIC) RESPUESTA:
En relación con la información interesada, se señala lo siguiente:
– La Ley Orgánica 7/1980, de 5 de julio, de Libertad Religiosa, establece que los poderes públicos facilitarán la asistencia religiosa, entre otros, en los establecimientos militares; dando cumplimiento a dicha previsión se promulgó el Real Decreto 1145/1990, de 7 septiembre, por el que creó el Servicio de Asistencia Religiosa en las Fuerzas Armadas, en el que en el Capítulo II se regula la asistencia religiosa a los miembros católicos de las Fuerzas Armadas.
De otro lado, el Estado garantiza el derecho fundamental a la libertad religiosa y de culto de todos los ciudadanos -incluidos los que ostentan la condición de militar- reconocido en la Constitución de 1978, regulándose en la mencionada Ley Orgánica 7/1980, habiéndose establecido Acuerdos de Cooperación del Estado con la Federación de Entidades Religiosas Evangélicas de España, con la Federación de Comunidades Israelitas de España, y con la Comisión Islámica de España, todos ellos, con rango de Ley.
– El Real Decreto 1145/1990, de 7 septiembre, por el que creó el Servicio de Asistencia Religiosa en las Fuerzas Armadas, en su artículo 6, establece que quienes integran el Servicio de Asistencia Religiosa «dispondrán de plena libertad para el ejercicio de su ministerio«, participando en los horarios comunes de la Unidades y lo que resulte necesario para el ejercicio de sus funciones propias.
– Las retribuciones a percibir por el personal que integra el Servicio de Asistencia Religiosa son las reguladas en el artículo 12 del Real Decreto 1145/1990, de 7 de septiembre, y en el Real Decreto 212/2003, de 21 de febrero, que modificación del anterior.
– El acceso al Servicio de Asistencia Religiosa se regula en el artículo 8 del Real Decreto 1145/1990. Anualmente se publica una convocatoria de plazas, a propuesta del Arzobispado Castrense, que es quien propone las bases de la convocatoria, el Tribunal Calificador y la relación final de candidatos idóneos para su publicación.
Madrid, 05 de abril de 2022
O sea, 80 capellanes católicos en un ejército de un estado aconsefesional donde además de católicos existen otras confesiones o directamente gente que no profesa ninguna. A pesar de ello, con dinero público, 40 millones de euros en 10 años, se paga su salario, para no se sabe hacer qué, sin un horario establecido, y están la convocatoria de plazas, y la selección a cargo de un arzobispo castrense “ desgraciadamente el nacionalcatolicismo continúa bien amarrado a nuestro Estado, no tienen ningún sentido que paguemos con dinero público estos salarios, pues seguro son una inmensa minoría en el ejército hacen uso de ellos; una cosa es la libertad religiosa y ceder espacios para todas las prácticas que se soliciten y otras pagar con dinero público, mucho, y mantener en plantilla un “ejército” de capellanes católicos en las fuerzas armadas, y aquí da igual gobiernen unos u otros, mantienen este anacronismo”
