Inicio Albufera El Senat no accepta la proposta de Compromís de dignificar el treball...

El Senat no accepta la proposta de Compromís de dignificar el treball de «poseres» i remendadores

0
21

INTERVENCIÓ EN EL PLE:

Gràcies presidenta. Quan vam seguir la interpel·lació que va presentar Bildu i també l’exposició de motius que ha fet hui i el text de la moció, vam vore que el cas que contava era extrapolable a altres parts del territori de l’Estat. Nosaltres teníem una moció presentada a la Comissió d’Agricultura que parlava d’un cas molt concret, molt xicotet de dimensions, però també molt simbòlic, que era el cas dels pescadors i les pescadores de l’Albufera de València. Nosaltres parlem de les poseres, que era l’exemple concret que estava vivint-se a la ciutat i a l’àmbit de la comarca de València, i també de les remendadores. Eixe problema de la precarietat del sector de la pesca, especialment de les dones, tenia una peculiaritat molt concreta en el cas de les poseres de l’Albufera de València. Sabem que se n’ix un poc de l’esperit d’aquesta proposta, però ja que sabem que ens costa tant poder incloure en l’ordre del dia mocions que es puguen debatre, fins i tot les que estan en comissions, pesàvem que era l’oportunitat perquè es poguera parlar hui del cas concret de l’Albufera de València. Hem presentat les esmenes. Tenim un torn de portaveus en el qual tindrem més temps per a explicar el cas concret. Ja que es parla d’un problema concret del País Basc, entenem que calia també parlar del cas concret de l’Albufera de València. No m’estendré en la defensa de les esmenes, tothom les ha pogut llegir si hi ha tingut interés. Ens agradaria, encara que siga complicat, que s’inclogueren en el text que es puga aprovar hui. Nosaltres votarem, s’accepten o no aquestes esmenes, a favor de la proposta, perquè entenem que és de justícia. Considerem que totes aquelles iniciatives que redunden en la reivindicació i la millora dels drets dels sectors més desafavorits són positives. En aquest cas, en el següent torn, parlarem del cas de l’Albufera. Sé que no li interessa pràcticament a ningú, perquè el soroll que hi ha de fons és bastant insuportable, però bé, continuarem en el següent torn. Esperem que tinguen un poc més d’interés que en aquest els senadors que estan en aquests moments parlant.

la qual parlem dels drets de la gent que treballa a la mar, i especialment dels de les dones. Per això entenia que en aquest debat sí que tocava parlar d’un cas concret que és el de l’Albufera de València, perquè té eixa mateixa realitat: quin paper tenen les dones hui dia en el sector de la pesca. Tenen funcions molt concretes, com és, per exemple, el cas de les remendadores, que són les que arreglen les xarxes, o les poseres que són les que donen el suport logístic i administratiu, així com d’avituallament, als que es dediquen al dur ofici de la pesca, en unes condicions de treball sempre molt dures, que de vegades acaben implicant problemes de salut greus, com reumes o problemes de tot tipus. Amb el canvi d’adscripció del llac de l’Albufera de València i la seua consideració com a aigües continentals, principalment per l’auge del cultiu de l’arròs en detriment d’altres usos, els professionals del sector de la pesca que hi treballaven van ser englobats dins del sector agrícola. Eixa és una part del problema que veiem. És una situació inexplicable, fet que suposa una incorrecció total de la seua activitat real i, per tant, una pràctica que pot comportar problemes futurs quant al reconeixement dels seus drets, les garanties socials i la professionalització. En el cas concret de les poseres i remendadores és més que exagerada la seua desprotecció. (Remors). És molt complicat parlar. Veig que hi ha tres grups de senadors del Partit Popular als quals no els interessa gens la situació de l’Albufera i de les treballadores del mar. Els pregaria que, per favor, vagen a un altre lloc a xarrar. Els té absolutament igual. Em costa molt parlar.

Tècnicament puc continuar, el que passa és que físicament és molt difícil, amb aquesta falta de respecte tan greu i contínua que hi ha. Els pregaria que almenys, si no els interessa, que sé que no els interessa, se n’isquen fora. No es donen ni per al·ludits. Estem parlant d’un cas molt greu, el de les poseres i remendadores. En els últims anys, per exemple, durant el tradicional sorteig de redolins, en el qual els pescadors es reparteixen a l’Albufera els llocs fixos de captura, aquests van exigir una cobertura laboral digna amb la seua inclusió en la Seguretat Social per a pal·liar la pèrdua intergeneracional que patia el sector, un cas semblant al que han explicat. Parlem d’un sector invisibilitzat per molts motius i en el qual les dones no tenen pràcticament cap reconeixement pel seu treball. Així ens ho van explicar en una reunió que vam mantindre amb la Comunitat de Pescadors del Palmar. El despropòsit arriba, com hem explicat abans, quan estan adscrites aquestes persones al sector agrícola, per tractar-se d’aigües continentals. És necessari aclarir la seua situació perquè obeïsca a la realitat, i es milloren els seus drets i la seua protecció davant l’Institut Social de la Marina, que és on haurien d’estar adscrits i adscrites, ja que així el sector podria generar llocs de treball vinculats a la pesca, la diversificació turística o l’educació. Volem que l’Albufera, que concentra tants reptes mediambientals i interessos, siga un exemple de preservació natural on puguen viure i treballar les persones, i especialment les dones es vegen dignificades i recolzades en un sector tan tradicional declarat Bé d’Interés Cultural, i que aquesta petició realitzada des de València per fi siga atesa. Les Corts Valencianes ja van aprovar en l’anterior legislatura una resolució secundada per tots els grups parlamentaris que instava el Govern d’Espanya a promoure les mesures legislatives, administratives i pressupostàries convenients per a incloure la pesca professional en el llac de l’Albufera en els règims especials de la Seguretat Social i modificar el que corresponga de la Llei 47/2015, reguladora de la protecció social de les persones treballadores del sector pesquer, per a equiparar els drets socials i laborals dels pescadors i les pescadores artesanals de l’Albufera de València, i també, en aquest cas, de les poseres, com també per a accedir a ajudes, subvencions o mesures de caire econòmic per a afavorir la modernització i adequació dels béns d’equipament i la formació i la innovació en el sector pesquer de l’Albufera de València. Acabe ja, estic fora de termini. Igual que ocorre amb el cas de les neskatillas, les poseres són les que s’encarreguen de les feines més pesades de l’Albufera de València. Per això volem també que se’ls done una solució. Malauradament, no serà l’última vegada que parlarem d’aquest cas, perquè, com hem dit adés, portem moltes propostes per a dignificar la vida de les dones del sector pesquer, i continuem sense avançar. Moltes gràcies.

SIN COMENTARIOS

Deja un comentario

RTVP & Tu Portavoz

Síguenos en nuestro canal de Telegram

Únete al Canal
CERRAR