Volem convidar-los a l’acte presentació i estrena del documental la “La Maleta
de Mauthausen”. També tindrem exposats els documents i records que
Joaquin Tarin anava guardant a la maleta.
El dijous 19 de maig del 2022 a les 19.00 h a la Casa de la Joventut. Pla
de la Font, 10, Cocentaina.
Obrirà l’acte Cristina Lucas representant del Fòrum i presentarà a Abrian Blas,
Amical de Mauthausen i altres camps PV i (CAMDPV) i Rosa Tarin, neta del
deportat «Juaquin Tarin».
Deportats i Exiliats.
El govern francés va pressionar els refugiats perquè tornaren a Espanya o
s’exiliaren a Amèrica, uns 40.000 van acabar a Mèxic, Xile, Argentina o
Veneçuela. Més o menys la meitat –d’un total de mig milió– va optar per un
retorn dolorós i incert, degut a les insuportables condicions de vida que vivien
internats als camps. Altres van preferir evitar les probables presons i els
afusellaments franquistes, però tampoc no ho van tenir gens fàcil.
La invasió alemanya de Polònia va convéncer l’exèrcit gal de mobilitzar els
refugiats a la legió estrangera i a les companyies de treball, no menys de 60.000
s’enrolaren per fer front els nazis. Quan la Wehrmacht va arrasar la feble defensa
francesa, molts van acabar als camps de presoners, junt a la resta de vençuts.
Però la intervenció de Serrano Suñer, retirant los la nacionalitat espanyola, els hi
va fer perdre la condició de presoners de guerra. I, en mans de les SS, van ser
traslladats a camps de concentració i extermini. La majoria –uns 7.200 d’un total
de més de 9.000– a Mauthausen-Gusen “el camp dels espanyols”, on es trobava
aquella maleïda escala de 186 graons per on pujaven carregats d’enormes
pedres de granit fins a l’extenuació. Només un terç van sobreviure. Entre ells, els
antifeixistes que penjares una enorme pancarta a la porta del camp el 5 de maig
de 1945, saludant les forces d’alliberament.
Una de les activitats del Fòrum dins l’aniversari del 5 de maig, fa 77 anys de
l’alliberament del camp de Mauthausen-Gusen i la fi de la Segona Guerra Mundial
que va suposar, la derrota de l’Alemanya nazi. Els espanyols com Juaquin Tarin,
van ser lluitadors per la Llibertat i la Democràcia primer defensant la II República
i després contra el nazisme-feixisme, els espanyols van ser exiliats dobles, quan
FÒRUM PER LA MEMÒRIA HISTÒRICA I DEMOCRÀTICA A COCENTAINA
memoriahistoricacocentaina@gmail.com
“Som la memòria que tenim i la responsabilitat que assumim, sense memòria no existim.”
van alliberar Mauthausen eren apàtrides, a Espanya el feixisme en el beneplàcit
de les democràcies occidentals, la dictadura de Franco va durar 40 anys. «Fora
d’Espanya no hi ha Espanyols», frase de l’encaixada de mans del (nazisme-
feixisme).
No ens podem ni imaginar l’infern que patiren, perquè en realitat l’Holocaust no
pot ser comprès ni interpretat –tal i com insistia Lanzmann, autor de Shoah–;
només pot ser contat a través del testimoniatge de les víctimes. Un deute
pendent que tenim amb els 42 deportats de l’Alcoià, el Comtat i la Foia:
Benilloba Eduardo Garrigós Soler. Cocentaina Blas Benilloba Ruiz. Gaianes
Hermenegildo Vicent Ragués. Muro Joaquín Calatayud Bas, Vicente
Tomás Mogino. Cela de Núñez Antonio Carbonell Nicolau. Planes Miguel
Cervelló Bay. Quatretondeta Álvaro Vercher Cortell. Banyeres de Mariola
Enrique Albero Puerto, Antonio Ferre Navarro, Enrique Ferrer Berenguer,
Castalla Victoriano Bernabeu Pérez, Leopoldo Jordà Rico, Juan Sempere
Pérez. Ibi Ángel Pérez Pastor, Antonio Pina Pérez. Onil Fernando Vicent
Berenguer. Penàguila Miguel Lloréns Ortiz, Manuel Mullor Català. Tibi
Emilio Morato Feliú. Alcoi Juan Tur Coloma, Antonio Sirera Doménech,
Pedro Ruiz Sánchez, Manuel Rosas Rodríguez, Antonio Reig Llopis,
Ernesto Pérez Alemany, Emeterio Payá Rombeu, Joaquín Navarro Ferri,
Vicente Montaud Ferrer, Rafael Monllor Berenguer, Emilio Marqués
Aracil, Joaquín Linares Gisbert, José Jordà Santamaría, Francisco Grau
Ibáñez, José Garrido Monllor, Francisco García Esquitino, Víctor Escrivá
Chorro, Jorge Cortés Faus, Enrique Cortés Cantó, Emilio Català López,
José Bonet Domínguez, Francesc Aura Boronat.
En aquests moments s’estan reconeixent les víctimes, gràcies a l’esforç de les
Associacions Memorialístiques, Conselleria de Qualitat Democràtica, Ajuntament,
etc., al País Valencià, de les més de 650 víctimes s’han lliurat 514 «Taulells de la
Memòria», estan pendent del reconeixement i entrega els de la comarca de
l’Alcoià.
Adjuntem el cartell de l’acte i els agraïm la seua difusió.
