Espacio publicitario

PUEBLO GITANO

El senador Carles Mulet lamenta que siga dando la bienvenida al edificio en uno de los accesos de la Cámara Alta “algo inapropiado e injustificado

MADRID, 11 de junio de 2022

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha reclamado hoy conocer qué criterios se utilizan para dedicar paredes del Senado, exponer bustos o cuadros en esta institución, después que la Presidencia de la cámara lleve casi un mes ignorando la petición del portavoz valencianista de retirar el cuadro del Marqués de la Ensenada, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, visible en la planta baja del edificio noble de la institución, frente a unos ascensores que utilizan a diario cientos de personas.

Nos tememos que no existe ningún criterio o informe a la hora de exhibir el arte: ya sean esculturas o cuadros. Da igual que sean personajes que nos hacen avergonzar como exministros de Franco o genocidas como este Marqués. Algunos de estos deberían esconderse en algún sótano y lucir de los fondos de la cámara trabajos más dignos. Seguro que hay personas que se merecen más estar expuestos en el Palacio”, ha declarado Mulet.

En su carta al Presidente del Senado, Mulet señalaba que “está fuera de lugar y es injustificado que una cámara como el Senado, que representa la soberanía de los pueblos del Estado español, tenga en un lugar muy visible, un cuadro de esta persona, autor material e ideológico de ‘la Gran redada’ el intento de exterminio del pueblo gitano que tuvo lugar en nuestro país”. El senador recuerda que, lejos de caer en el presentismo, nada puede justificar ni blanquear esta acción. “Una persona así no puede tener en nuestros pueblos y ciudades calles dedicadas a su memoria, pues es una afrenta y una humillación a sus víctimas y mucho menos estar en un lugar tan destacado de las Cortes Generales”, ha abundado. La coalición recuerda que ayuntamientos como Lleida o Cadiz, por poner un ejemplo, han retirado ya las calles dedicadas a este genocida. 

Ensenada organizó una operación secreta y sincronizada en todo el territorio español el 30 de julio de 1749 también conocida como Prisión General de Gitanos, que tuvo por objeto el arresto de todos los gitanos del reino, separando a los hombres de las mujeres a fin de lograr la extinción de la etnia. El primer día se detuvo entre 9 000 y 12 000 gitanos. Los mayores de siete años y mujeres fueron encadenados e internados en arsenales donde realizaron trabajos forzados. Sus bienes fueron confiscados. Esta acción finalizó en 1763. Para privarles de la libertad no hubo más delito que el ser “meramente gitanos”.

La Gran Redada fue pues, un intento de exterminio del pueblo gitano, y fue el autor material y el promotor de esta macabra iniciativa, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, I marqués de la Ensenada, no puede estar ni un minuto más luciendo y señoreando en las paredes del Senado. Se acerca el 30 de julio, Día de la Lucha contra el Antigitanismo que recuerda las víctimas de esta redada antigitana, por lo que sería una buena fecha para solidarizarse con esta causa como se hace con muchas otras.

POBLE GITANO

El president del Senat ignora les peticions de Compromís de retirar el quadre del genocida Marquès de la Ensenada, autor de la ‘Gran Batuda’

El senador Carles Mulet lamenta que continue donant la benvinguda a l’edifici en un dels accessos de la Cambra Alta “circumstància inapropiada i injustificada

MADRID, 11 de juny de 2022

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha reclamat hui conèixer quins criteris s’utilitzen per a dedicar parets del Senat, exposar bustos o quadres en aquesta institució, després que la Presidència de la cambra duga quasi un mes ignorant la petició del portaveu valencianista de retirar el quadre del Marquès de l’Ancorada, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, visible en la planta baixa de l’edifici noble de la institució, enfront d’uns ascensors que utilitzen diàriament centenars de persones.

Ens temem que no existeix cap criteri o informe a l’hora d’exhibir l’art: ja siguen escultures o quadres. És igual que siguen personatges que ens fan avergonyir, com a exministres de Franco o genocides com aquest Marquès. Alguns d’aquests haurien d’amagar-se en algun soterrani i lluir dels fons de la cambra treballs més dignes. Segur que hi ha persones que es mereixen més estar exposats en el Palau”, ha declarat Mulet.

En la seua carta al President del Senat, Mulet assenyalava que “està fora de lloc i és injustificat que una cambra com el Senat, que representa la sobirania dels pobles de l’Estat espanyol, tinga en un lloc molt visible, un quadre d’aquesta persona, autor material i ideològic de ‘la Gran batuda’ l’intent d’extermini del poble gitano que va tenir lloc al nostre país”. El senador recorda que, lluny de caure en el presentisme, res pot justificar ni blanquejar aquesta acció. “Una persona així no pot tenir als nostres pobles i ciutats carrers dedicats a la seua memòria, perquè és un afront i una humiliació a les seues víctimes i molt menys estar en un lloc tan destacat de les Corts Generals”, ha afegit. La coalició recorda que ajuntaments com Lleida o Càdis, per posar un exemple, han retirat ja els carrers dedicats a aquest genocida. 

Ensenada va organitzar una operació secreta i sincronitzada en tot el territori espanyol el 30 de juliol de 1749 també coneguda com a Presó General de Gitanos, que va tindre per objecte l’arrest de tots els gitanos del regne, separant als homes de les dones a fi d’aconseguir l’extinció de l’ètnia. El primer dia ja es van detindre entre 9 000 i 12 000 gitanos. Els majors de set anys i dones van ser encadenats i internats en arsenals on van fer treballs forçats. Els seus béns van ser confiscats. Aquesta acció va finalitzar en 1763. Per a privar-los de la llibertat no va haver-hi més delicte que ser “merament gitanos”.

La Gran Batuda va ser doncs, un intent d’extermini del poble gitano, i va ser l’autor material i el promotor d’aquesta macabra iniciativa, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, I marquès de l’Ensenada, que no pot estar ni un minut més lluint i senyorejant a les parets del Senat. S’acosta el 30 de juliol, Dia de la Lluita contra l’Antigitanisme que recorda les víctimes d’aquesta batuda antigitana, per la qual cosa seria una bona data per a solidaritzar-se amb aquesta causa com es fa amb moltes altres.

PUEBLO GITANO

El presidente del Senado ignora las peticiones de Compromís de retirar el cuadro del genocida Marqués de la Ensenada, autor de la ‘Gran Redada’

El senador Carles Mulet lamenta que siga dando la bienvenida al edificio en uno de los accesos de la Cámara Alta “algo inapropiado e injustificado

MADRID, 11 de junio de 2022

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha reclamado hoy conocer qué criterios se utilizan para dedicar paredes del Senado, exponer bustos o cuadros en esta institución, después que la Presidencia de la cámara lleve casi un mes ignorando la petición del portavoz valencianista de retirar el cuadro del Marqués de la Ensenada, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, visible en la planta baja del edificio noble de la institución, frente a unos ascensores que utilizan a diario cientos de personas.

Nos tememos que no existe ningún criterio o informe a la hora de exhibir el arte: ya sean esculturas o cuadros. Da igual que sean personajes que nos hacen avergonzar como exministros de Franco o genocidas como este Marqués. Algunos de estos deberían esconderse en algún sótano y lucir de los fondos de la cámara trabajos más dignos. Seguro que hay personas que se merecen más estar expuestos en el Palacio”, ha declarado Mulet.

En una carta enviada al Presidente del Senado hace un mes y que no se han dignado a contestar, Mulet señalaba que “está fuera de lugar y es injustificado que una cámara como el Senado, que representa la soberanía de los pueblos del Estado español, tenga en un lugar muy visible, un cuadro de esta persona, autor material e ideológico de ‘la Gran redada’ el intento de exterminio del pueblo gitano que tuvo lugar en nuestro país”. El senador recuerda que, lejos de caer en el presentismo, nada puede justificar ni blanquear esta acción. “Una persona así no puede tener en nuestros pueblos y ciudades calles dedicadas a su memoria, pues es una afrenta y una humillación a sus víctimas y mucho menos estar en un lugar tan destacado de las Cortes Generales”, ha abundado. La coalición recuerda que ayuntamientos como Lleida o Cadiz, por poner un ejemplo, han retirado ya las calles dedicadas a este genocida. 

Ensenada organizó una operación secreta y sincronizada en todo el territorio español el 30 de julio de 1749 también conocida como Prisión General de Gitanos, que tuvo por objeto el arresto de todos los gitanos del reino, separando a los hombres de las mujeres a fin de lograr la extinción de la etnia. El primer día se detuvo entre 9 000 y 12 000 gitanos. Los mayores de siete años y mujeres fueron encadenados e internados en arsenales donde realizaron trabajos forzados. Sus bienes fueron confiscados. Esta acción finalizó en 1763. Para privarles de la libertad no hubo más delito que el ser “meramente gitanos”.

La Gran Redada fue pues, un intento de exterminio del pueblo gitano, y fue el autor material y el promotor de esta macabra iniciativa, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, I marqués de la Ensenada, no puede estar ni un minuto más luciendo y señoreando en las paredes del Senado. Se acerca el 30 de julio, Día de la Lucha contra el Antigitanismo que recuerda las víctimas de esta redada antigitana, por lo que sería una buena fecha para solidarizarse con esta causa como se hace con muchas otras.

POBLE GITANO

El president del Senat ignora les peticions de Compromís de retirar el quadre del genocida Marquès de la Ensenada, autor de la ‘Gran Batuda’

El senador Carles Mulet lamenta que continue donant la benvinguda a l’edifici en un dels accessos de la Cambra Alta “circumstància inapropiada i injustificada

MADRID, 11 de juny de 2022

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha reclamat hui conèixer quins criteris s’utilitzen per a dedicar parets del Senat, exposar bustos o quadres en aquesta institució, després que la Presidència de la cambra duga quasi un mes ignorant la petició del portaveu valencianista de retirar el quadre del Marquès de l’Ancorada, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, visible en la planta baixa de l’edifici noble de la institució, enfront d’uns ascensors que utilitzen diàriament centenars de persones.

Ens temem que no existeix cap criteri o informe a l’hora d’exhibir l’art: ja siguen escultures o quadres. És igual que siguen personatges que ens fan avergonyir, com a exministres de Franco o genocides com aquest Marquès. Alguns d’aquests haurien d’amagar-se en algun soterrani i lluir dels fons de la cambra treballs més dignes. Segur que hi ha persones que es mereixen més estar exposats en el Palau”, ha declarat Mulet.

En una carta enviada al President del Senat fa un mes i que no s’han dignat a contestar, Mulet assenyalava que “està fora de lloc i és injustificat que una cambra com el Senat, que representa la sobirania dels pobles de l’Estat espanyol, tinga en un lloc molt visible, un quadre d’aquesta persona, autor material i ideològic de ‘la Gran batuda’ l’intent d’extermini del poble gitano que va tenir lloc al nostre país”. El senador recorda que, lluny de caure en el presentisme, res pot justificar ni blanquejar aquesta acció. “Una persona així no pot tenir als nostres pobles i ciutats carrers dedicats a la seua memòria, perquè és un afront i una humiliació a les seues víctimes i molt menys estar en un lloc tan destacat de les Corts Generals”, ha afegit. La coalició recorda que ajuntaments com Lleida o Càdis, per posar un exemple, han retirat ja els carrers dedicats a aquest genocida. 

Ensenada va organitzar una operació secreta i sincronitzada en tot el territori espanyol el 30 de juliol de 1749 també coneguda com a Presó General de Gitanos, que va tindre per objecte l’arrest de tots els gitanos del regne, separant als homes de les dones a fi d’aconseguir l’extinció de l’ètnia. El primer dia ja es van detindre entre 9 000 i 12 000 gitanos. Els majors de set anys i dones van ser encadenats i internats en arsenals on van fer treballs forçats. Els seus béns van ser confiscats. Aquesta acció va finalitzar en 1763. Per a privar-los de la llibertat no va haver-hi més delicte que ser “merament gitanos”.

La Gran Batuda va ser doncs, un intent d’extermini del poble gitano, i va ser l’autor material i el promotor d’aquesta macabra iniciativa, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, I marquès de l’Ensenada, que no pot estar ni un minut més lluint i senyorejant a les parets del Senat. S’acosta el 30 de juliol, Dia de la Lluita contra l’Antigitanisme que recorda les víctimes d’aquesta batuda antigitana, per la qual cosa seria una bona data per a solidaritzar-se amb aquesta causa com es fa amb moltes altres.

Espacio Publicitario

Deja un comentario