El 25 de junio la Confederación General del Trabajo (CGT) vuelve a las calles de València con una convocatoria conjunta del sindicalismo alternativo en la plaza del Temple “contra las reformas que precarizan la clase trabajadora”.
CGT junto al sindicalismo alternativo de València (CNT, COS e Intersindical Valenciana) convoca una concentración en la plaza del Temple, el próximo 25 de junio “contra las reformas que precarizan a la clase trabajadora” y hace hincapié en tres reivindicaciones como son “la derogación integra de las reformas laborales de 2010 y 2012, contra la carestía de la vida y el encarecimiento generalizado de los precios y la oposición al pacto de rentas que pretende contener las subidas salariales y de las pensiones”.
La organización anarcosindicalista afirma que “la llamada reforma laboral aprobada en febrero oculta una realidad que nadie se atreve a negar, ni siquiera los poderes financieros, las derechas y la patronal, y es el hecho de que estamos ante una consolidación de los aspectos más lesivos de las reformas laborales de 2010 y 2012, tramitadas en plena crisis financiera, con las que se arrebataron importantes derechos conquistados con grandes luchas por parte de los trabajadores y de las trabajadoras”. Desde CGT contemplan que esta reforma laboral es “un fraude para las aspiraciones y las necesidades de la clase trabajadora y, su aceptación, una traición más de los sindicatos oficiales del régimen del 78 que durante décadas han venido firmando diferentes acuerdos que presentan a los trabajadores y a las trabajadoras como si fuesen pasos necesarios de cara a mejorar la productividad, la competitividad y, siempre después, alcanzar supuestas mejoras salariales, fomento del empleo estable y otras promesas que nunca se cumplen”.
Además CGT considera que “a este despropósito, debemos sumarle la situación de incertidumbre que estamos padeciendo producto de las tensiones geopolíticas internacionales, que siempre termina pagando la clase trabajadora con sus condiciones de vida y con su propia vida y que, siempre, son aprovechadas por los poderes fácticos para especular y obtener pingües beneficios en detrimento de las condiciones de existencia de la mayoría de la población mundial”. Según la organización anarcosindicalista “la actual carestía de la vida en el Estado Español supone un grave empobrecimiento de la población que terminará consolidando para siempre, la escalada de los precios, es decir jamás volverán a situarse en los niveles anteriores y solo servirá para aumentar obscenamente los beneficios de las grandes empresas, las multinacionales y los oligopolios energéticos y ahora, la industria del armamento».
A todo esto CGT añade su preocupación ante el denominado Pacto de Rentas “cuya base principal es la contención salarial y de las pensiones, en un nuevo intento de hacer recaer sobre la clase trabajadora las consecuencias de la crisis, llamándonos a la responsabilidad, mientras los poderes económicos aumentan beneficios y la liviana presión fiscal sobre las grandes fortunas y las plusvalías empresariales nos avergüenzan como sociedad”.
CGT torna al carrer al costat del sindicalisme alternatiu “contra les reformes que precaritzen a la classe treballadora”
El 25 de juny la Confederació General del Treball (CGT) torna als carrers de València amb una convocatòria conjunta del sindicalisme alternatiu en la plaça del Temple “contra les reformes que precaritzen la classe treballadora”.
CGT al costat del sindicalisme alternatiu de València (CNT, COS i Intersindical Valenciana) convoca una concentració en la plaça del Temple, el pròxim 25 de juny “contra les reformes que precaritzen a la classe treballadora” i posa l’accent en tres reivindicacions com són “la derogació integra de les reformes laborals de 2010 i 2012, contra la carestia de la vida i l’encariment generalitzat dels preus i l’oposició al pacte de rendes que pretén contindre les pujades salarials i de les pensions”.
L’organització anarcosindicalista afirma que “l’anomenada reforma laboral aprovada al febrer oculta una realitat que ningú s’atreveix a negar, ni tan sols els poders financers, les dretes i la patronal, i és el fet que estem davant una consolidació dels aspectes més lesius de les reformes laborals de 2010 i 2012, tramitades en plena crisi financera, amb les quals es van arrabassar importants drets conquistats amb grans lluites per part dels treballadors i de les treballadores”. Des de CGT contemplen que aquesta reforma laboral és “un frau per a les aspiracions i les necessitats de la classe treballadora i, la seua acceptació, una traïció més dels sindicats oficials del règim del 78 que durant dècades han anat signant diferents acords que presenten als treballadors i a les treballadores com si foren passos necessaris de cara a millorar la productivitat, la competitivitat i, sempre després, aconseguir suposades millores salarials, foment de l’ocupació estable i altres promeses que mai es compleixen”.
A més CGT considera que “a aquest despropòsit, hem de sumar-li la situació d’incertesa que estem patint producte de les tensions geopolítiques internacionals, que sempre acaba pagant la classe treballadora amb les seues condicions de vida i amb la seua pròpia vida i que, sempre, són aprofitades pels poders fàctics per a especular i obtindre abundants beneficis en detriment de les condicions d’existència de la majoria de la població mundial”. Segons l’organització anarcosindicalista “l’actual carestia de la vida en l’Estat Espanyol suposa un greu empobriment de la població que acabarà consolidant per sempre, l’escalada dels preus, és a dir mai tornaran a situar-se en els nivells anteriors i només servirà per a augmentar obscenament els beneficis de les grans empreses, les multinacionals i els oligopolis energètics i ara, la indústria de l’armament».
A tot això CGT afegeix la seua preocupació davant el denominat Pacte de Rendes “la base principal del qual és la contenció salarial i de les pensions, en un nou intent de fer recaure sobre la classe treballadora les conseqüències de la crisi, cridant-nos a la responsabilitat, mentre els poders econòmics augmenten beneficis i la lleugera pressió fiscal sobre les grans fortunes i les plusvàlues empresarials ens avergonyeixen com a societat”.
