Treballadores i pensionistes, som els que estem pagant novament la crisi econòmica
que cíclicament afecta l’economia capitalista, som ostatges de les polítiques de la UE,
de les reformes que el govern del PSOE UP ha implementat al llarg dels anys a
l’empara de les decisions de la UE (Pacte de Toledo, Reforma de les Pensions, IPC
Mitjà en comptes del Real, Plans de Pensions d’Empresa, Pacte de Rendes, la no
derogació de les Reformes Laborals, etc.) i el que ha fet és aguditzar més la pobresa
de la gent.
El Capital ja no garanteix treball ni salaris i utilitza la seva pròpia crisi per a
una major explotació garantint els seus beneficis.
El grau d’explotació ja no garanteix un salari o una pensió, ja no hi ha la seguretat de
poder tenir una vida digna, després d’haver cotitzat i treballat tota una vida. La
quantitat de persones que es troben en pobresa extrema està augmentant, la gent que
no pot pagar un lloguer, el cost dels subministraments bàsics és cada vegada més
gran, la cistella de la compra és impossible assumir amb els salaris i les pensions que
es cobren i mentre veiem com els bancs, les elèctriques i els intermediaris es fan cada
vegada més rics a cost del nostre esforç. Mentre es continua augmentant la bretxa de
gènere en salaris i pensions. Les persones que cobren les pensions no contributives
han de sobreviure amb una pensió que no arriba ni al salari mínim interprofessional,
per desgràcia aquest col·lectiu està majoritàriament composat per dones. Un 27,8%
de la població està ja en risc de pobresa segons el govern d’Espanya i més del
60% si prenem el barem de la Carta Social Europea per a Espanya.
No és cert que les pensions públiques no són viables.
Enfront del discurs del govern del PSOE UP dient que no és sostenible el Sistema
Públic de Pensions, només se’ls ocorre aprovar els Plans de Pensions d’Empresa, que
l’únic que aconsegueix és minvar més els salaris en tenir el treballador per a aportar
del seu magre salari una quantitat de diners. Aquests plans de Pensions d’Empresa
el que fan és traslladar els diners que tots i totes hem hagut d’aportar durant la
nostra vida laboral a la Seguretat Social a les mans dels privats (Bancs, Caixa
d’Estalvis i Asseguradores).
El mateix Congrés va haver d’admetre que durant el 2020 l’Estat va prendre més de
21.000 milions de les cotitzacions per a despeses indegudes. Totes les despeses
impròpies estan valorades en més de 500.000 milions i s’han anat gastant de la caixa
de la Seguretat social en despeses indegudes com salaris, bonificacions a les
empreses, plans d’ocupació… Despeses que si almenys s’haguessin dedicat a pujar les
pensions mínimes, ara compliríem la recomanació de la carta social europea de
1084 € de pensió mínima.
El capital financer i els monopolis són els beneficiaris de la seva pròpia crisi, i
provoquen que el conjunt de les classes populars sofreixi tot el pes d’aquesta.
Des de la crisi de l’especulació immobiliària del 2008 les sortides dels successius
governs han estat a favor del capital. Fins a la invasió d’Ucraïna per Rússia se li
atribueix amb tot el cinisme la inflació, quan abans de començar la guerra ja teníem
una inflació del 8,2% i els pensionistes érem al carrer demanant una pujada de les
pensions a nivell del Cost de la vida en contra de la inflació.
Així durant dues dècades la banca i els monopolis gaudeixen d’avantatges fiscals, a la
banca se li va cobrir tot el deute especulatiu immobiliaris, s’han legislat avantatges
fiscals a les grans fortunes, es continua imposant el pagament d’aquest deute amb
modificació de l’article 135 de la constitució, per sobre dels drets socials.
Així hem vist, i continuarà en els PGE 2023, com els pressupostos en sanitat,
educació, salaris, pensions, transport públic de proximitat, despeses als ajuntaments…
s’han anat retallant en per pagar el deute o per pujar la despesa militar o per donar
diners a la banca o als monopolis. El tímid impost a la banca que es proposa no
cobreix ni una part del benefici que han rebut de l’Estat amb la dècada d’interessos
negatius que els bancs rebien de BCE.
Continuem veient com es permet la pujada dels lloguers, un gran negoci financer que
nega el dret a un habitatge digne. S’ha facilitat que les factures de llum i gas pugin de
manera inassolible per a moltes famílies, en comptes de nacionalitzar els grans
monopolis energètics que es reparteixen ingents beneficis i bonificacions.
Veiem que durant el 2021 i 2022 els grans monopolis industrials anuncien beneficis
ingents com: Farmacèutiques, bancs, militars…. Veiem com la indústria de
l’automòbil es prepara per a recollir bonificacions per a re industrialitzar-se amb
diners públics com altres sectors…
És necessari que a la mobilització se sumin el conjunt dels moviments socials en una
carta que aglutini totes les seves reivindicacions.
Portar el debat i la mobilització a les fàbriques.
Hem de portar la constant mobilització a les nostres ciutats, a les nostres fàbriques,
als centres escolars i a la universitat.
És important que la classe obrera entengui que si renúncia a les mobilitzacions
continuarà perdent poder adquisitiu i continuarà perdent ocupació i sense un salari i
una ocupació dignes no podrem tenir unes pensions dignes. Cal dir prou als
convenis que no asseguren l’ocupació i un salari digne. És necessari dir no als
convenis que intentin imposar els Plans Privats d’Empresa.
Per un pla obrer de mesures que són urgents és necessari un acord entre
organitzacions de pensionistes, sindicats combatius, moviments socials per a
construir la vaga general, perquè de motius en tenim. Que es discuteixi als centres
de treball, a la universitat, que tots i tots treballadors, pensionistes i estudiants la
secundem.
Per això cal fer cas a les mobilitzacions que actualment s’està fent des del moviment
pensionista, els sindicats combatius i els moviments socials.
• Per la pujada de salaris i pensions amb l’IPC Real davant la pujada del cost de
la vida. En contra del pla de rendes que només pretén consolidar la baixada de
salaris i que els treballadors perdem el Cost de la Vida com a referència en
convenis i revaloració de pensions.
• Contra l’amenaça de més retallades en les pensions futures que prepara el
govern d’acord amb la Unió Europea, entre altres reformes passar de 25 a 35
anys el càlcul de la pensió que pot significar una rebaixa entre el 10 i 15%.
• Hem de preparar la mobilització contra el capital que es prepara per a sortir
beneficiat de la seva crisi i que el pagament del deute financer segueixi a costa de
noves retallades socials com ja es planteja en els pressupostos generals per al
- És necessari sumar a la mobilització pel salari i les pensions la mobilització
dels moviments socials.
GOVERNI QUI GOVERNI LES PENSIONS I ELS SALARIS ES DEFENSEN
Al CARRER.
Pensionistes de Lluita Internacionalista
