La revolució iraniana continua! Solidaritat internacional amb la mobilització contra el règim dictatorial!

L’alçament que va començar després de l’assassinat de la jove kurda Mahsa
Amini és massiu, liderat per les dones i inclou ara demandes que apunten
directament contra diverses institucions del règim dictatorial de l’ayatollah
Jaimini i els mullah, com ara la policia de la moral, el Ministeri de Cultura i
Orientació Islàmica i la Guàrdia Islàmica Revolucionària (Basij).
Les demandes de les masses van més enllà encara i han arribat al punt en què
ja es plantegen el derrocament d’una dictadura que porta 43 anys al poder.
Cada vegada sectors més amplis de la societat iraniana comencen a participar
de les mobilitzacions en resposta a la repressió del règim de la República
Islàmica, que s’ha proposat aixafar la mobilització violentament, amb l’exèrcit,
la Guàrdia Revolucionària i forces paramilitars civils.
Les exigències es multipliquen. Estan les demandes de les dones iranianes en
contra de l’opressió de la xaria, la violència patriarcal i l’explotació capitalista;
les demandes democràtiques i econòmiques de la classe obrera iraniana; les
demandes democràtiques, econòmiques i socials de les minories ètniques i
religioses del país, com els kurds, els balutxis i els àzeris, oprimits i
superexplotats pel règim històricament; la demanda de llibertat de la joventut,
que representa el 60 % de la població.
Els últims dos mesos, tot això s’ha transformat en un aixecament popular
revolucionari, que s’unifica amb consignes com: “el poble vol derrocar el
règim” o “mort al tirà, sigui el líder suprem o el shah!”
La mobilització de les dones i els pobles de l’Iran no s’ha aturat
Encara que la repressió ja ha causat la mort de al voltant de 500 persones
(algunes diuen que aquest número s’acosta a 1.000) i la detenció de més de
15 mil, les treballadors de l’Iran no retrocedeixen en la seva lluita contra el
règim. El Govern de la República Islàmica, que ha perdut legitimitat als ulls de
les masses, és conscient que no serà capaç de mantenir el seu poder si
abandona la violència. Per aquesta raó la intensifica. Així, 227 dels 290
diputats del Parlament iranià van instar la justícia a condemnar a mort les
14.800 persones detingudes durant les mobilitzacions sota càrrecs de
“manifestacions contra la seguretat nacional”, “conflicte amb la República
Islàmica” i “corrupció”. Al mateix temps, el Govern dictatorial està tractant de
dividir la unitat reeixida en la lluita usant les tensions ètniques i religioses
presents en la història iraniana, reprimint més intensament les mobilitzacions
al Kurdistan i al Balutxistan i buscant empènyer les organitzacions d’aquestes
regions a posicions més radicalitzades. Així, es van registrar massacres contra
civils en moltes ciutats del Kurdistan i de Balutxistan. No obstant això, totes
aquestes maniobres i intents del règim d’intimidar les masses no han
aconseguit fer retrocedir la lluita.

L’exemple més pròxim van ser les mobilitzacions programades pel 15, 16 i 17
de novembre. Aquesta protesta de tres dies es va realitzar per a commemorar
l’aniversari de la revolta que va començar després de l’augment dels preus del
combustible a l’Iran el 2019, i en memòria dels gairebé 4.000 assassinats pel
règim en aquest aixecament.
Actualment, la joventut continua organitzant boicots a moltes universitats i
escoles secundàries. Dones, kurds, balutxis i treballadors iranians continuen
les seves protestes en ciutats i pobles. La classe obrera iraniana està
organitzant vagues en diversos sectors com el del petroli, el gas natural, la
metal·lomecànica, el ferro i l’acer, el vidre, l’alimentació, l’educació i el
transport. Al mateix temps, els comerciants i treballadors especialitzats, que
ideològicament sempre havien estat els més pròxims al règim de la República
Islàmica en l’àmbit econòmic i polític, també han tancat els seus negocis i
participat de les mobilitzacions.
Que caigui el règim dictatorial! Per una coordinadora nacional dels
comitès obrers i de lluita!
Mentre cada sector expressa les seves pròpies demandes, totes es combinen
amb la consigna d’enderrocar la dictadura. L’aixecament revolucionari contra el
règim dictatorial, que va començar espontàniament, també fa focus en tots els
representants del sistema d’explotació capitalista. Així, les masses
mobilitzades apunten a tots els representants de l’ordre burgès, com ara l’ala
reformista o shaïsta, els sectors pro monàrquics i proianquis de l’Iran. La
consciència de trencar amb el règim dictatorial i el sistema d’explotació
capitalista, que la classe obrera de l’Iran ha aconseguit en les seves
mobilitzacions, està concentrat en l’eslògan: “mort al tirà, sigui aquest el líder
suprem o el shah!”
Com a Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta
Internacional (UIT-QI) saludem l’aixecament revolucionari popular contra el
règim dictatorial, capitalista i contrarevolucionari de la República Islàmica i els
brindem la nostra plena solidaritat internacionalista.
Creiem que un dels elements fonamentals que dona el caràcter revolucionari a
l’aixecament de les treballadores a l’Iran és que les masses mobilitzades han
començat a construir organitzacions pròpies, consells de treballadors i locals en
l’acció. L’experiència dels shoras (comitès o consells obrers) durant el procés
de 1979, i els consells durant les vagues obreres que van marcar els anys
2017-2020, és present novament a l’hora de crear els organismes de lluita i de
poder dual contra el règim dictatorial.
Pensem que el desenvolupament i extensió d’aquestes organitzacions és de
vital importància per a assegurar la continuïtat de la lluita de les dones, la
joventut, la classe treballadora, els kurds, els balutxis, els àzeris, els àrabs i
tots els sectors oprimits. El procés revolucionari en curs també necessita el
desenvolupament i expansió d’aquests instruments d’autoorganització per a
l’autodefensa de la classe obrera mobilitzada, enfront de la immensa pressió i

violència aplicada per la dictadura dels mullah. Cal unir aquestes
organitzacions al voltant d’una coordinació nacional i, des d’aquí, organitzar la
vaga general, element decisiu per a enderrocar el règim de la República
Islàmica.
A la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional
(UIT-QI), precisament per aquests motius, creiem que cal dotar a aquesta
coordinació d’un programa d’acció destinat al fet que les masses acabin amb la
dictadura i l’ordre d’explotació capitalista. I, en aquest camí, lluitar per
construir una direcció socialista revolucionària per a aconseguir una sortida
obrera i popular a la situació.
És necessari lluitar per una Assemblea Constituent Lliure i Sobirana que llenci
la constitució de la República Islàmica a les escombraries de la història i creï
una nova constitució al servei de les necessitats de les dones, la classe obrera i
els pobles de l’Iran.
I, en aquest camí, portar la lluita a la construcció d’un govern obrer-popular
que porti a la ruptura definitiva amb el règim, el sistema capitalista
d’explotació i l’imperialisme, i que garanteixi les conquestes de la classe obrera
i tots els sectors oprimits.
Com a UIT-QI, continuarem secundant incondicionalment la lluita de les dones,
de la classe treballadora, la joventut, els kurds, els balutxis, els àzeris, els
àrabs i tots els sectors oprimits, per a acabar amb la dictadura i tota forma
d’opressió.
Perquè triomfi l’aixecament revolucionari, des de la UIT-CI fem una crida a la
solidaritat internacional de les organitzacions sindicals, de les dones, de la
joventut, dels partits polítics que es reclamin democràtics i de l’esquerra
mundial. Cridem a realitzar accions unitàries en cada país enfront de les
ambaixades i consolats i als carrers.
Per la fi de la criminalització de la protesta i l’execució de la pena de
mort! Llibertat immediata a totes les prese i presos polítics!
Per la fi de l’opressió de la xaria, la violència patriarcal i l’explotació
capitalista de les dones i el col·lectiu LGBTQI+!
Per l’abolició de la llei que obliga a l’ús del hijab (vel)!
Per tots els drets democràtics de les nacions oprimides, incloent-hi el
dret a l’autodeterminació!
Que caigui la dictadura del règim dels Mullah!

Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta
Internacional (UIT-QI)

29 de novembre de 2022
https://uit-ci.org/index.php/2022/11/30/la-revolucion-irani-continua-
solidaridad-internacional-con-la-movilizacion-contra-el-regimen-dictatorial/

¡La revolución iraní continúa! ¡Solidaridad internacional con la
movilización contra el régimen dictatorial!
El alzamiento, que comenzó luego del asesinato de la joven kurda Mahsa Amini
es masivo, liderado por las mujeres y tiene ahora demandas que apuntan
directamente contra diversas instituciones del régimen dictatorial del ayatollah
Jaimini y los mullah tales como la policía de la moral, el Ministerio de Cultura y
Orientación Islámica y la Guardia Islámica Revolucionaria (Basij).
Las demandas de las masas van más allá aún y alcanzaron el punto en que ya
se plantean el derrocamiento de una dictadura que lleva 43 años. Cada vez
más amplios sectores de la sociedad iraní han comenzado a participar de las
movilizaciones, en respuesta a la represión del régimen de la República
Islámica, que se ha propuesto aplastar la movilización violentamente, con el
ejército, la Guardia Revolucionaria y fuerzas paramilitares civiles.
Los reclamos se multiplican. Están las demandas de las mujeres iraníes en
contra de la opresión de la sharia, la violencia patriarcal y la explotación
capitalista: las demandas democráticas y económicas de la clase obrera iraní;
las demandas democráticas, económicas y sociales de las minorías étnicas y
religiosas del país, como los kurdos, los baluchis y los azeríes, oprimidos y
superexplotados por el régimen a través de los años; la demanda de libertad
de la juventud, que representan el 60 por ciento de la población. 
En los últimos dos meses, todo esto se transformó en un levantamiento
popular revolucionario, que se unifica con consignas como: “el pueblo quiere
derribar al régimen” o “¡Muerte al tirano, sea el líder supremo o el sha!”
La movilización de las mujeres y los pueblos de Irán no se han
detenido
Aunque la represión ya ha causado la muerte de alrededor de 500 personas
(algunas dicen que este número se acerca a 1.000) y el arresto de más de 15
mil, los trabajadores de Irán no retroceden en su lucha contra el régimen. El
gobierno de la República Islámica, que ha perdido legitimidad a los ojos de las
masas, está consciente de que no será capaz de mantener su poder si
abandona la violencia. Por esta razón la intensifica. Así, 227 de los 290
diputados del parlamento iraní instaron a la justicia a condenar a muerte a las
14.800 personas arrestadas durante las movilizaciones bajo cargos de
“manifestaciones contra la seguridad nacional”, “conflicto con la República
Islámica” y “corrupción”. Al mismo tiempo, el gobierno dictatorial está tratando
de dividir la unidad lograda en la lucha usando las tensiones étnicas y
religiosas presentes en la historia iraní, reprimiendo más intensamente a las
movilizaciones en el Kurdistán y en Baluchistán y buscando empujar a las
organizaciones de esas regiones a posiciones más radicalizadas. Así, se
registraron masacres contra civiles en muchas ciudades del Kurdistán y de
Baluchistán. Sin embargo, todas estas maniobras e intentos del régimen de
intimidar a las masas no han logrado hacer retroceder la lucha

El ejemplo más cercano fueron las movilizaciones programadas para el 15, 16
y 17 de noviembre. Esta protesta de tres días se realizó para conmemorar el
aniversario de la revuelta que comenzó después del aumento de los precios del
combustible en Irán en 2019, y en memoria de los casi 4.000 asesinados por el
régimen en ese levantamiento. 
Actualmente, la juventud continúa organizando boicots a muchas
universidades y escuelas secundarias. Mujeres, kurdos, baluchis y trabajadores
iraníes continúan sus protestas en ciudades y pueblos. La clase obrera iraní
está organizando huelgas en diversos sectores, como el petróleo, gas natural,
metalmecánica, hierro y acero, vidrio, alimentación, educación y transporte. Al
mismo tiempo, los comerciantes y trabajadores especializados, que ideológica,
económica y políticamente siempre fueron los más cercanos al régimen de la
República Islámica, también han cerrado sus negocios y participado de las
movilizaciones.
¡Abajo el régimen dictatorial! ¡Por una coordinadora nacional de los
comités obreros y de lucha!
Mientras cada sector expresa sus propias demandas, todas se combinan con la
consigna de echar a la dictadura. El levantamiento revolucionario contra el
régimen dictatorial, que comenzó espontáneamente, también de hecho hace
foco en todos los representantes del sistema de explotación capitalista. Así, las
masas movilizadas apuntan a todos los representantes del orden burgués,
tales como el ala reformista o shaísta, los sectores pro monárquicos y
proyanquis de Irán. La consciencia de romper con el régimen dictatorial y el
sistema de explotación capitalista, que la clase obrera de Irán alcanzó en sus
movilizaciones, está concentrado en el eslogan “¡Muerte al tirano, sea éste el
líder supremo o el shah!”
Como Unidad Internacional de Trabajadoras y Trabajadores – Cuarta
Internacional (UIT-CI) saludamos el levantamiento revolucionario popular
contra el régimen dictatorial, capitalista y contrarrevolucionario de la República
Islámica y les brindamos nuestra plena solidaridad internacionalista.
Creemos que uno de los elementos más fundamentales que da el carácter
revolucionario al levantamiento de los trabajadores en Irán es que las masas
movilizadas han comenzado a construir organizaciones propias, consejos de
trabajadores y locales en la acción. La experiencia de los shoras (comités o
consejos obreros) durante el proceso de 1979; y los consejos durante las
huelgas obreras que marcaron los años 2017-2020, está presente nuevamente
al crear sus organismos de lucha y de poder dual contra el régimen dictatorial
usando estos ejemplos.
Pensamos que el desarrollo y extensión de estas organizaciones es de vital
importancia para asegurar la continuidad de la lucha de las mujeres, la
juventud, la clase trabajadora, los kurdos, los baluchis, los azeríes, los árabes
y todos los sectores oprimidos. El proceso revolucionario en curso también
necesita el desarrollo y expansión de estos instrumentos de autoorganización

para la autodefensa de la clase obrera movilizada, frente a la inmensa presión
y violencia aplicada por la dictadura de los mullah. Hay que unir a estas
organizaciones alrededor de una coordinación nacional, para desde ahí
organizar la huelga general, elemento decisivo para derrocar al régimen de la
República Islámica.
En la Unidad Internacional de Trabajadoras y Trabajadores – Cuarta
Internacional (UIT-CI), precisamente por estos motivos, creemos que hay que
dotar a esta coordinación de un programa de acción destinado a que las masas
terminen con la dictadura y el orden de explotación capitalista. Y en ese
camino luchar por construir una dirección socialista revolucionaria para lograr
una salida obrera y popular a la situación.
Es necesario luchar por una Asamblea Constituyente Libre y Soberana que
ponga a la constitución de la República Islámica en el tacho de la historia, y
creará una nueva constitución al servicio de las necesidades de las mujeres, la
clase obrera y los pueblos de Irán.
Y en ese camino, llevar la lucha a la construcción de un gobierno obrero-
popular que lleve a la ruptura definitiva con el régimen, el sistema capitalista
de explotación y el imperialismo, y que garantice las conquistas de la clase
obrera y todos los oprimidos.
Como UIT-CI, continuaremos apoyando incondicionalmente la lucha de las
mujeres, de la clase trabajadora, la juventud, los kurdos, los baluchis, los
azeríes, los árabes y todos los sectores oprimidos, para terminar con la
dictadura y toda forma de opresión.
Para que triunfe el levantamiento revolucionario desde la UIT-CI llamamos a
solidaridad internacional de las organizaciones sindicales, de las mujeres, de la
juventud, de los partidos políticos que se reclamen democráticos y de la
izquierda mundial. Llamamos a realizar acciones unitarias en cada país frente a
las embajadas y consulados y en las calles.
 
¡Por el fin de la criminalización de la protesta y la ejecución de la pena
de muerte! ¡Libertad inmediata a todos las y los presos políticos!
¡Por el fin de la opresión de la sharia, la violencia patriarcal y la
explotación capitalista de mujeres y LGBTQI+! 
¡Por la abolición de la ley que obliga al uso del hijab (velo)!
¡Por todos los derechos democráticos de las naciones oprimidas,
incluyendo la autodeterminación!
¡Abajo la dictadura del régimen de los Mullah! 
 
Unidad Internacional de Trabajadoras y Trabajadores – Cuarta
Internacional (UIT-CI)

29 de noviembre de 2022
https://uit-ci.org/index.php/2022/11/30/la-revolucion-irani-
continua-solidaridad-internacional-con-la-movilizacion-contra-el-
regimen-dictatorial/