Acte del 16 de març, dins del dia de la Dona Treballadora.

Dijous passat 16 El Fòrum i el Col·lectiu 8 de Març dins les activitats del Dia Internacional de
la Dona Treballadora del 8 de març. El documental Nadons Robats Morir Tranquil·la, al
Centre Social, amb la participació de Paco Alarcon, secretari i portaveu de l’Associació AVA
d’Alacant. Les paraules de Lola Pérez, Eva Cortes i Raquel Vicedo, tots tres van testimoniar i
participen en el documental, com a víctimes de nadons robats.
El Fòrum, donem les gràcies en general i al Col·lectiu 8 de Març per la col·laboració, la
societat d’aquestes comarques de l’Alcoià i el Comtat ens recolzen en els actes que realitzem
i en especial quan són activitats relacionades en la lluita de les dones que tant de temps han
estat silenciades, els actes del Fòrum sempre volem reivindicar la Història Democràtica i
treure a la llum els èxits de la II República i en aquest acte els drets de les Dones
Treballadores.
Amb la sala plena del Centre Social, però amb algunes absències, que cadascú les pot situar
al lloc que correspon, en uns moments actuals, que la participació en tots els sentits estan a
la baixa.
Una de les tragèdies més cruels des del final de la Guerra Civil ocasionada pel cop militar del
dictador Franco i que les ideals feixistes i destacats psiquiatres, com Vallejo Nagera
aplicaven, per extirpar els gens roig, aquests robatoris que van continuar fins a finals del
segle XX, a plena democràcia espanyola.
Les intervencions de Lola Pérez i Eva Cortes i de la resta de testimonis que surten el
documental en totes utilitzaven les mateixes pràctiques, el moment en la debilitat la
informació que els donaven. El seu fill està malalt, el seu fill ha mort, el no deixar-lo veure,
els caps de setmana, les bates blanques dels metges i les monges imposaven, quan els
lliuraven les caixes, embolicades i amb continguts, «rajoles, membres humans, etc.», havien
de ser enterrats en el moment i en fosses comunes, en cementiris lluny de casa, els dubtes
dels pares i familiars es quedaven dins d’elles i el fet de ocasionar culpabilitat durant tota la
vida, ¿per no haver cridat no: «¡És mentida! ¡Això no és així!»?. Com a final feliç, en aquest
drama de famílies trencades a Raquel Vicedo, que va conéixer la seua família biològica, Mare
i 6 germans als seus 50 anys de vida. Ens explicava que estava informada pels pares adoptius
i que mai no va perdre l’esperança de trobada a la família biològica, que tenia clar que la

víctima més directa va ser la seua mare que per ser menor al seu naixement van ser altres
que van decidir per ella.
Morir tranquil•la. Bebés i mares furtades a terres valencianes. Amb testimonis de persones
coneixedores d’aquestes pràctiques de separacions forçades i de víctimes que busquen la
veritat, justícia, reparació dels seus orígens biològics.
L’endemà, Paco Alarcon i Lola Pérez estava explicant als alumnes de 5è de l’IES Andreu
Sempere el documental Morir Tranquil·la que l’havien projectat el dia anterior i informar de
l’associació AVA d’Alacant.
Documental de 48 minuts, producció executiva de Juli Esteve, amb guió i direcció de Sergi
Tarín. Produït per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat
Democràtica de la Generalitat Valenciana.
https://www.youtube.com/watch?v=ANZBPGcueKI&ab_channel=AVAAlicanteBeb%C3%A9sRobadosyAdo
pcionesIrregulares