Decidim fa una crida a la mobilització front al feixisme. L’entitat fa una reflexió sobre la desfeta del Botànic i sobre com resistir al feixisme al País Valencià.
El 28M, 176.000 persones d’esquerres al País Valencià varen decidir no anar a votar. Això, no és sorprenent. Malauradament, tant Decidim com altres, ja havíem avisat que sense fer els canvis profunds que el nostre país necessita, molta gent arribaria a la conclusió de que el seu vot no serveix per a res. Si els nostres partits no qüestionen la situació d’espoli ni la lògica neoliberal, els pedaços de les mesures socials no solucionen els grans problemes i no il·lusionen. A més la campanya mediàtica desfermada per la dreta, les elits econòmiques i els seus mitjans contra uns governs que no acaben de controlar al 100%, que no els garanteixen tots els beneficis que volen i el que la campanya electoral s’haja plantejat en clau estatal per part dels mateixos poders i les eleccions com una mena de plebiscit contra el govern de coalició (parany en el qual han caigut la majoria de formacions d’esquerres), també han influït en els resultats electorals. Per altra part, pensem que una millor estratègia comunicativa donant a conèixer els avanços del governs Botànics, hauria estat necessària.
Sense dubte, el Botànic I i II han gestionat bé i esborrat la corrupció, però això, malgrat que pot ser condició necessària, no és condició suficient per a millorar de manera substantiva la vida de les persones, sense trencar la lògica neoliberal de la Unió Europea ni la política colonial espanyola, ens hem fet trampes al solitari: hem limitat la nostra acció al no tindre suficients recursos per fer les polítiques valentes que necessitava la nostra societat, no hem confrontat amb l’estat per acabar amb el deute il·legítim, aconseguir una hisenda pròpia i acabar amb l’espoli, però tampoc per denunciar que la manca de sobirania impedeix millorar la vida de les persones. Un exemple clau: des de 2015, el lloguer al País Valencià ha pujat un 77%, però fins que el govern espanyol no ha aprovat una llei d’habitatge en maig de 2023, l’esquerra valenciana no ha pogut donar una resposta, ni tan sols mínima, a la problemàtica dels preus del lloguer, que afecta especialment a la població més empobrida. Quanta gent expulsada de la seua casa, quanta gent expulsada de la seua ciutat, o quanta gent empobrida en més d’un 50%, haurà decidit no votar?
L’excessiva aposta per les institucions i la gestió, no ha transformat la relació de la ciutadania amb les administracions. Les millores socials, com la renda valenciana d’inclusió, passaven primer per una llarga penitència burocràtica i deshumanitzadora. Un aprenentatge: les institucions, fins i tot quan guanyen els nostres, són eines que tendeixen a perpetuar les formes de dominació, si cal fent boicot als governs elegits democràticament.
Són moltes les coses que no s’han fet: No s’ha blindat el coneixement de valencià entre el funcionariat, ni l’ensenyament del valencià al sistema educatiu. No s’ha assolit la reciprocitat, no s’ha creat un ecosistema mediàtic en valencià, començant per l’irrisori pressupost d’Àpunt, no s’ha transformat el model econòmic ni s’ha apostat per una taxa turística, i – com ja advertíem abans – no s’ha assolit ni lluitat efectivament per un canvi de finançament. Tampoc no s’ha aprovat la Llei d’Igualtat Valenciana ni ha hagut un canvi de l’antidemocràtica llei electoral.
No s’entendria com han passat huit anys sense assolir aquestes fites sense remarcar la tasca efectuada pels partits botànics per desmobilitzar la societat civil no escoltant les veus crítiques ni alimentar-les, allunyant el poder democràtics dels anhels dels sectors més compromesos i actius i adoptant una estratègia desmobilitzadora. L’IBEX 35, la judicatura espanyola, les entitats de dretes i els mitjans de comunicació espanyols, és a dir, el poder, sempre va a pressionar per mantenir l’estatus quo hereu del franquisme, centralista i neoliberal. Sense una societat civil crítica que fera la feina de pressionar per l’altre costat, era evident que les polítiques transformadores no podrien dur-se a terme.
És per això que és particularment incomprensible que, tenint tot a la contra, no s’haja enfortit un sistema comunicatiu propi, que no depenga dels mitjans de comunicació que responen als interessos de Madrid.
No seria just no remarcar les coses positives que han fet aquests dos governs més enllà de la bona gestió i la manca de corrupció, com ara: avanços en reconeixements de drets, expansió del sistema de benestar social, la renda valenciana d’inclusió i el pagament de la dependència, la tornada a la gestió pública i directa dels departaments de salut de la Ribera i de Torrevella com també del servei de Ressonàncies Magnètiques i l’eliminació del copagament dels farmacèutics, el rècord de beques menjador, el record en construcció d’escoles i la gratuïtat de l’escolarització de 1-2 anys, entre d’altres.
Una vegada hem arribat ací, ens cal una autocrítica honesta per part dels partits polítics i un rearmament. Cal treballar plegats amb la societat civil per a fer front al feixisme en les màximes institucions valencianes, a partir d’un programa unitari, en clau de País Valencià que qüestione la política neoliberal i la situació de colonialitat que patim. El poble valencià portem resistint més de 300 anys, i ara no serà una excepció. No renunciem a guanyar un País per a la immensa majoria! Decidim!País Valencià, 30 de Maig de 2023
