María Ibáñez fullana, mare vegana y psicóloga: «El món imaginari de les adultes o no em contes més contes, mamà»
A les criatures se’ls nega el dret a saber què o qui és el seu menjar. Les mares o pares els volem protegir del món violent en què vivim. Els donem pernil que no porc, botifarra que no sang; vedella que no vaca; pollastre que no gallina,… en trossets, làmines que no parega el que és…
A la vegada que li venem llibres, contes i cançons de la vaca lletera, el granger amb vaques i gallines en un prat verd…
Li endolcim un matrix, un món paral·lel irreal, pacífic. Els neguem la mort i la violència en el plat… per què…? Per por a un trauma?
Quan eixes criatures es fa adultes ja s’han desvinculat tant dels seus vincles efectius innats pels animals que són capaces d’assetjar i torturar a una vaqueta sense remordiment. S han acostumat a eixos sabors de mort que s’ha de fer un esforç per fer-se conscient que eixa rodanxa de salsitxa era, certament, un ésser vivent que també volia viure com tu.
Tinc un bessó i una bessona de sis anys que mai han provat animals morts ni els seus derivats; que estan més que sanes i quan han tingut dubtes de per què no mengem animals hem vist vídeos d’escorxadors de vaques, cavalls, tonyines, ovelles…
Si aquesta és la realitat en què vivim; i si realment, la volem canviar, i no amagar, un món sense violència en el plat haurem d’educar en la consciència des dels primers anys de vida…
Sincerament, les criatures et sorprendran. No les subvalores…
