La llibertat de consciència és fonament dels Drets Humans. El laïcisme promou l’exercici d’aquesta llibertat en condicions d’igualtat.
Cada 9 de desembre celebrem el Dia Internacional del Laïcisme i la Llibertat de Consciència.
Aquell dia del 2023 es compleixen 118 anys de la llei que va proclamar la separació entre les Esglésies i l’Estat a França, i 92 anys de l’aprovació de la Constitució de la II República Espanyola, l’única veritablement laica de la història d’Espanya.
A aquella etapa d’esperança democràtica i laica al nostre país el va seguir, després del triomf del cop feixista del 1936, una altra funesta, la de la dictadura franquista. Lamentablement, la Constitució del 1978 no va servir per acabar amb aspectes infames d’aquell nacionalcatolicisme. Tot i que proclama l’aconfessionalitat estatal, en estipular “relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i les altres confessions”, va obrir la porta a una confessionalitat inacceptable de fet, especialment per la signatura dels Acords de 1979 amb la Santa Seu, que van certificar lleonines prerrogatives econòmiques, educatives i altres tipus per a l’Església catòlica.
Des d’aleshores, hi ha hagut avanços importants en drets civils i polítics, però els successius governs han mancat de voluntat política per acabar amb els trets confessionals de l’Estat. Al terreny econòmic, és inacceptable que l’Església catòlica rebi de l’Estat uns 12.000 milions d’euros anuals. Quantes necessitats ciutadanes, a Sanitat, educació, pensions, etc., podrien atendre’s amb aquesta suma? Mentre no es posi fi a aquest sagnat de les arques de l’Estat, la ciutadania pot contribuir, si més no, no marcant les caselles de l’IRPF: ni la de l’Església ni l’anomenada “fins socials”. La satisfacció de les necessitats socials no ha de venir d’un mercat de la caritat sufragat en darrer terme per l’Estat, sinó que les ha d’atendre mitjançant la justícia social.
Apremia així mateix revertir les anomenades immatriculacions per les quals l’Església catòlica s’ha apropiat d’uns 100.000 béns públics d’un valor patrimonial i econòmic formidable, com la Mesquita de Còrdova, desenes de catedrals, i milers d’immobles de tota mena. El llistat de béns immatriculats que va realitzar el Govern el 2021 va ser un lamentable fiasco, i per això vam exigir un llistat complet seguit de la reversió a l’Estat dels béns dels quals l’Església no té títol legítim de propietat.
També és urgent acabar amb l’adoctrinament infantil que suposa la religió –qualsevol religió– a l’escola. És intolerable que més de tres milions de nenes i nens estiguin sent instruïts en continguts dogmàtics que atempten contra el desenvolupament de la seva autonomia moral i són, a més, de caràcter anticientífic, masclista i homòfob. No oblidem que la violència de gènere està encoratjada per conviccions del caire. Així mateix, ja és hora d’abordar la fi dels centres d’ensenyament concertats, en pro d’un únic sistema públic d’ensenyament en què la infància rebi una educació laica, científica i de qualitat. La defensa del que és públic davant dels interessos privats l’estenem a altres àmbits, en particular a la Sanitat.
A l’octubre vam rebre amb satisfacció l’avenç que va suposar l’Informe del Defensor del Poble sobre els abusos sexuals a l’àmbit de l’Església. Tot i això, no compartim amb el Defensor que Valencia Laica sigui l’Estat qui s’hagi de fer càrrec de les indemnitzacions a les víctimes, sinó l’Església.
Tampoc és rebut que sigui aquesta qui les decideixi, sinó els poders de lEstat. A més, cal exigir que no prescriguin els delictes, i el lliurament de tota la informació sobre abusos que posseeix l’Església, que segueix en la seva estratègia encobridora i minimitzadora. L’Informe tampoc no planteja impedir que els adoctrinadors accedeixin als nens i nenes com a mesura fonamental de prevenció, ja que la indoctrinació comporta un abús de poder que facilita els abusos pederastes.
Més enllà de les nostres fronteres, rebutgem el creixent clericalisme en la política internacional, com demostra el fet que s’hagi reservat un espai per a les organitzacions religioses a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP28); se’ls atorga el privilegi d’influir a les polítiques ambientals a nivell global, que han d’estar regides per criteris racionals i científics, comuns a tots els éssers humans. Continuem veient com diferents religions s’ingereixen en la política i coarten les llibertats a molts països, com Qatar, Estats Units, Brasil, Argentina, Índia, Iran, Afganistan, etc.
Sovint, LGTBI i dones són especialment damnificades, per la qual cosa recolzem els seus valents rebel·lions. Observem com la manipulació de les consciències mitjançant la desinformació i l’extensió dels fanatismes religiosos, nacionalistes, xenòfobs i ètnics, serveix per emparar les més grans igualtats i les més atroces guerres. Sovint, promogudes per grans interessos espuris, tant econòmics com a polítics.
Aquests dies ho estem observant amb especial cruesa en les pràctiques genocides a Palestina de l’autoanomenat “Estat jueu” d’Israel, en aquesta ocasió com a pavorosa i desorbitada resposta al terrorisme islamista de Hamàs.
Escapar al control social de les consciències mitjançant la propaganda i la limitació de la llibertat d’expressió serà cada cop més difícil a causa de l’auge extraordinari de la intel·ligència artificial i altres noves tecnologies, amb la seva doble cara; l’amable i benefactora ens porta a acceptar gairebé sense resistència la vigilant i manipuladora. Per això, és especialment necessària l’educació emancipadora, que potenciï el pensament crític.
Al Govern que ara inicia el seu camí a Espanya li exigim, en pro de la igualtat, la llibertat i els valors democràtics en general, el desenvolupament de les mesures apuntades, a les quals afegim posar fi als privilegis religiosos als mitjans estatals, a la participació d’autoritats en actes confessionals, ia la simbologia religiosa als espais públics. Sabem que el compliment de moltes d’aquestes mesures exigeix la denúncia i derogació dels Acords del 1979 amb la Santa Seu, així com els del 1992 amb altres confessions. I, així mateix, una Llei integral de Llibertat de Consciència, com la que proposa Europa Laica.
No hi caben excuses per a més demores; les forces progressistes, si realment ho són, poden i han de demostrar progressos laïcistes ja, en aquesta legislatura; en cas contrari, continuaran sent còmplices d’una confessionalitat que fins als nostres dies estén l’oprobi del nacionalcatolicisme.
En el Dia Internacional del Laïcisme i la Llibertat de Consciència exhortem les formacions polítiques i tota la ciutadania per aconseguir un Estat laic, igualitari, no sexista i, en definitiva, veritablement democràtic.
Valencia, 9 de desembre de 2023
Manifiesto de Europa Laica ante el Día Internacional del Laicismo y la Libertad de Conciencia
La libertad de conciencia es fundamento de los Derechos Humanos. El laicismo promueve el ejercicio de esa libertad en condiciones de igualdad.
Cada 9 de diciembre celebramos el Día Internacional del Laicismo y la Libertad de Conciencia.
En ese día de 2023 se cumplen 118 años de la ley que proclamó la separación entre las Iglesias y el Estado en Francia, y 92 años de la aprobación de la Constitución de la II República Española, la única verdaderamente laica de la historia de España.
A aquella etapa de esperanza democrática y laica en nuestro país le siguió, tras el triunfo del golpe fascista de 1936, otra funesta, la de la dictadura franquista. Lamentablemente, la Constitución de 1978 no sirvió para acabar con aspectos infames de aquel nacionalcatolicismo. Aunque proclama la aconfesionalidad estatal, al estipular “relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones”, abrió la puerta a una inaceptable confesionalidad de hecho, especialmente por la firma de los Acuerdos de 1979 con la Santa Sede, que certificaron leoninas prerrogativas económicas, educativas y de otros tipos para la Iglesia católica.
Desde entonces, ha habido importantes avances en derechos civiles y políticos, pero los sucesivos gobiernos han carecido de voluntad política para terminar con los rasgos confesionales del Estado. En el terreno económico, es inaceptable que la Iglesia católica reciba del Estado unos 12.000 millones de euros anuales. ¿Cuántas necesidades ciudadanas, en Sanidad, educación, pensiones, etc., podrían atenderse con esa suma? Mientras no se ponga fin a ese sangrado de las arcas del Estado, la ciudadanía puede contribuir, al menos, no marcando las casillas del IRPF: ni la de la Iglesia ni la llamada “de fines sociales”. La satisfacción de las necesidades sociales no debe venir de un mercado de la caridad sufragado en último término por el Estado, sino que este debe atenderlas mediante la justicia social.
Apremia asimismo revertir las denominadas “inmatriculaciones” por las que la Iglesia católica se ha apropiado de unos 100.000 bienes públicos de un valor patrimonial y económico formidable, como la Mezquita de Córdoba, decenas de catedrales, y miles de inmuebles de todo tipo. El listado de bienes inmatriculados que realizó el Gobierno en 2021 fue un lamentable fiasco, por lo que exigimos un listado completo seguido de la reversión al Estado de los bienes de los que la Iglesia carece de título legítimo de propiedad.
También es acuciante acabar con el adoctrinamiento infantil que supone la religión –cualquier religión– en la escuela.
Es intolerable que más de tres millones de niñas y niños estén siendo instruidos en contenidos dogmáticos que atentan contra el desarrollo de su autonomía moral y son, además, de carácter anticientífico, machista y homófobo. No olvidemos que la violencia de género está alentada por convicciones de ese cariz. Asimismo, es hora ya de abordar el fin de los centros de enseñanza concertados, en pro de un único sistema público de enseñanza en el que la infancia reciba una educación laica, científica y de calidad. La defensa de lo público frente a los intereses privados la extendemos a otros ámbitos, en particular a la Sanidad.
En octubre recibimos con satisfacción el avance que supuso el Informe del Defensor del Pueblo sobre los abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia. Sin embargo, no compartimos con e Defensor que sea el Estado quien se deba hacer cargo de las indemnizaciones a las víctimas, sino la Iglesia. Tampoco es de recibo que sea ésta quien las decida, sino los poderes del Estado. Además, falta exigir que no prescriban los delitos, y la entrega de toda la información sobre abusos que posee la Iglesia, que sigue en su estrategia encubridora y minimizadora. El Informe tampoco plantea impedir que los adoctrinadores accedan a los niños y niñas como medida fundamental de prevención, pues la indoctrinación conlleva un abuso de poder que facilita los abusos pederastas.
Más allá de nuestras fronteras, rechazamos el creciente clericalismo en la política internacional, como demuestra el que se haya reservado un espacio para las organizaciones religiosas en la Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático (COP28); se les otorga el privilegio de influir en las políticas ambientales a nivel global, que deben estar regidas por criterios racionales y científicos, comunes a todos los seres humanos. Seguimos viendo cómo distintas religiones se injieren en la política y coartan las libertades en muchos países, como Catar, Estados Unidos, Brasil, Argentina, India, Irán, Afganistán, etc. A menudo, LGTBI y mujeres son especialmente damnificadas, por lo que apoyamos sus valientes rebeliones. Observamos cómo la manipulación de las conciencias mediante la desinformación y la extensión de los fanatismos religiosos, nacionalistas, xenófobos y étnicos, sirve para amparar las mayores desigualdades y las más atroces guerras. A menudo, promovidas por grandes intereses espurios, tanto económicos como políticos. Estos días lo estamos observando con especial crudeza en las prácticas genocidas en Palestina del autodenominado “Estado judío” de Israel, en esta ocasión como pavorosa y desorbitada respuesta al terrorismo islamista de Hamás.
Escapar al control social de las conciencias mediante la propaganda y la limitación de la libertad de expresión será cada vez más difícil debido al extraordinario auge de la inteligencia artificial y otras nuevas tecnologías, con su doble cara; la amable y benefactora nos lleva a aceptar sin apenas resistencia la vigilante y manipuladora. Por ello es especialmente necesaria la educación emancipadora, que potencie el pensamiento crítico.
Al Gobierno que ahora inicia su andadura en España le exigimos, en pro de la igualdad, la libertad y los valores democráticos en general, el desarrollo de las medidas apuntadas, a las que añadimos el poner fin a los privilegios religiosos en los medios estatales, a la participación de autoridades en actos confesionales, y a la simbología religiosa en espacios públicos.
Sabemos que el cumplimiento de muchas de estas medidas exige la denuncia y derogación de los Acuerdos de 1979 con la Santa Sede, así como los de 1992 con otras confesiones. Y, asimismo, una Ley integral de Libertad de Conciencia, como la que propone Europa Laica.
No caben excusas para más demoras; las fuerzas progresistas, si realmente lo son, pueden y deben demostrar progresos laicistas ya, en esta legislatura; de lo contrario, seguirán siendo cómplices de una confesionalidad que extiende hasta nuestros días el oprobio del nacionalcatolicismo.
En el Día Internacional del Laicismo y la Libertad de Conciencia exhortamos a las formaciones políticas y a toda la ciudadanía para lograr un Estado laico, igualitario, no sexista y, en definitiva, verdaderamente democrático.
Valencia, 9 de diciembre de 2023
