El dia 9 de desembre, coincidint amb l’aniversari de l’aprovació de la Constitució republicana de 1931, es va inaugurar a Cocentaina una escultura per commemorar totes les víctimes de la República, guerra i franquisme. Fou un projecte del Fòrum de la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina a les comarques de l’Alcoià i Comtat. L’escultura simbolitza totes les víctimes dels dos bàndols històrics i ha estat obra de l’artista i veí de Cocentaina, Luis Ardevinez.
Va ser un acte festiu, simpàtic i especialment emotiu amb molta presencia d’assistents assetats i plantats. Assistents locals i de fora que no van voler perdre’s aquest emocionant acte. Un acte que va estar acompanyat de les següents actuacions artístiques i lúdiques: la del cantautor Andreu Valor, amb una genial participació; la soprano Carme Botella, amb unes emotives cançons populars de Federico Garcia Lorca; el poeta Joan Jordà i Sanchis, que va recitar el poema que va fer per aquesta ocasió, i on també feu referència a Miguel Hernandez. Va acabar l’acte amb una Moixeranga de la «Penyeta Blanca, acompanyats per la Colla del Mal Passet» que va acabar desplegant una bandera republicana.
Totes les actuacions van estar combinades amb parlaments del president i vicepresident del Fòrum, així també com de l’alcalde de Cocentaina Jordi Pla i la regidora de Memòria Democràtica Irene Barrachina. Tot conduït molt encertadament per l’actriu de teatre amateur i locutora de radio Cocentaina, Milagro Selles.
Els parlaments van anar al voltant del significatiu acte de recuperar la dignitat de totes les víctimes que hi van haver de la república, guerra i dictadura franquista. Tots coincidiren en que era hora que foren reconegudes totes les víctimes d’aquella època. Tot i que es feu constar que les víctimes que feu la República en la rereguarda republicana havien estat honorades i degudament reconegudes pel franquisme. Com no podia ni devia ser d’altra manera. Es va afirmar com un error del franquisme deixar ignorades les víctimes de soldats republicans que moriren al front de batalla. Al contrari de soldats «nacionals» que foren ben elogiats.
Insistiren els parlaments amb la recuperació de la dignitat de totes les víctimes que hi van haver de la república, guerra i dictadura franquista. Tots coincidiren en que era hora de deixar el greuge comparatiu entre unes i altres víctimes. Era l’hora que foren reconegudes totes juntes les víctimes d’aquella conflictiva època. Es va voler deixar ben clar que les víctimes de la República en la rereguarda republicana havien estat honorades i degudament reconegudes pel franquisme. Com no podia ni devia ser d’altra manera. Actitud que no podien obviar perquè totes les víctimes del bàndol que siga són d’injustificables. És a dir, totes tenen el mateix valor.
En aquest acte, per fi és rectifica la història i s’inclouen totes les víctimes al mateix nivell. Ja hi són tots i totes. El mobiliari urbà de Cocentaina comptarà d’ara endavant amb una escultura que simbolitza totes les víctimes que van haver-hi a partir dels anys 30 del segle passat. Concretament les que hi hagueren a conseqüència de les intoleràncies ideològiques i el fonamentalisme religiós. Per fi s’ha pogut aconseguir que totes les víctimes estiguen juntes en una mateixa escultura simbòlica.
Crec que és una objectiva decisió per a tots i totes que aquest monument pose al lloc que li correspon cada una de les víctimes. S’ha restaurat públicament la dignitat de ciutadans i ciutadanes que van estar ocultes. Persones republicanes que, la dictadura primer i la transició desprès, van deixar amagades.
Hui, avançada la tercera dècada del segle XXI i consolidada la democràcia, és un clam generalitzat que recobrem totes i tots el sentit comú. El buit ambiental que havia hagut a Cocentaina durant molts anys ha estat cobert. Les víctimes republicanes que havien sigut silenciades, ara les tenim degudament reconegudes i dignificades. No havia altra manera de restaurar la bonhomia republicana més que reconeixen a totes les víctimes per igual.
Un ample sector republicà de la societat que havien patit afusellaments, exili, desterraments i presó, hui desprès de 45 anys d’haver-se aprovat la Constitució del 78 s’han pogut traure de l’oblit i restaurar aquell greuge. A més, amb un ferm propòsit que tots i totes hem arribat a la conclusió que mai més hem de tornar a aquella horrible situació.
Per això, no cal solament desitjar-ho, cal a més recolzar-se amb el suport de la història. Cal estar convençuts dels errors comesos perquè mai no és tornen a repetir. Desprès de la Guerra d’Espanya, fou un error implantar una dictadura militar a punta de pistola. Una simple ullada a la història veiem que Alemanya, França, Itàlia i molts altres llocs, celebraren eleccions desprès de la gran guerra. Va ser reinstaurada la democràcia a tota Europa. Ací no ho feren i això fou un error històric que ara queda corregit.
Tant de bo l’homenatge a totes les víctimes que proposa el Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de l’Alcoià i Comtat fora ben acollit. Tant de bo encetarem una nova etapa de reconciliació on abandonarem la resta d’actituds dogmàtiques i intolerants que provocà aquella època. No poden cicatritzar-se les ferides si no hi ha una ferma voluntat de curar-les.
Ja està bé de tants anys d’eufòrica victòria. Tinguem totes i tots una actitud d’inqüestionable acceptació del sistema democràtic. No hi ha cap altre més que l’Estat de Dret. Mai més polítiques dogmàtiques. Mai més dictadures de cap de classe. Mai més feixisme.
