Seguirem treballant amb la CUP, encara que el programa que presenta en aquestes eleccions no ens permet signar, tampoc la manera en què s’ha configurat la candidatura i com s’ha decidit el nom i amb el funcionament pendent del Procés Garbí. Per la qual cosa no hi haurà militants de Lluita Internacionalista a les llistes de la CUP-Defensem la terra per les eleccions del 12 de maig.
Esperem que el gir a la dreta del programa respecte de les anteriors eleccions no sigui el rumb que prengui la CUP en el debat de reorientació Garbí. Al contrari, com hem escrit, cal urgentment un gir radical en un doble sentit, presentar-se com l’alternativa independentista als projectes autonomistes d’ERC i JXC, i no com a la ciutat de Girona que governen plegats; de l’altre, un gir decidit a les lluites obreres i populars, per què només aquests sectors socials són els susceptibles de conformar una nova majoria per la República catalana, per fer-la possible.
Es precisa avençar en la conformació d’un Front que lligui la lluita per la ruptura amb el règim del 78 i la República catalana a una ruptura amb el capitalisme. Per això creiem que amb un programa clar de doble ruptura hagués calgut ampliar la coalició a noves forces. En aquest sentit, també ens vam adreçar a Anticapitalistes, però la seva decisió ha estat denegar un acord de cara a les autonòmiques ni de cara a les europees. Amb Anticapitalistes i altres forces de l’esquerra revolucionària es podia haver fet un salt endavant en la construcció d’una alternativa a l’esquerra dels governs de Catalunya a les autonòmiques i del suposadament «progressista» de Madrid (PSOE- Sumar/Comuns) a les europees. No ha estat possible, però seguirem treballant perquè ho sigui.
Les crítiques al programa de 10 punts aprovat per la CUP i que ens va presentar per acordar com candidatura CUP-Defensem la Terra. Nosaltres partíem dels 12 punts aprovats per conformar la CUP-UNCPG, que per nosaltres eren ja de mínims, però deixaven clara la doble ruptura de la qual parlàvem dalt. Per això els hi vam presentar a la CUP, abans del seu CP.
Les diferències les podem agrupar precisament en els dos eixos de ruptura:
- Amb el capitalisme i les seves conseqüents a les lluites en defensa dels i de les treballadores. Així, tal com els hi assenyalàvem en la nostra primera resposta, davant la seva nova formulació “L’impuls d’una Nova Economia Catalana, en què la gent treballadora dels Països Catalans intervingui i decideixi quines són les necessitats i com es volen produir. Sense el control públic de la producció no hi ha sobirania.”. Els hi dèiem “Una “nova economia catalana”: ??? Capitalista si no és el diu el contrari…”. Vam alertar que sense definir-se clarament anticapitalistes, queien en el discurs de Yolanda Díaz de “Vamos a impulsar la democracia en las empresas para que las personas trabajadoras participen en la toma de decisiones empresariales”, és a dir el model alemany de cogestió dels sindicats a les empreses per evitar conflictivitat social, incloent-lo com adesenvolupament de l’article 129 de la Constitució, cosa que ja CCOO ha dit veu amb bons ulls.
L’esperit d’aquest punt, que ha quedat igual, recorre tot el document, desapareixent per exemple “Per la sobirania econòmica. Derogació de l’article 135 CE i de la LRSAL i la resta de lleis d’austeritat, que prioritzen el pagament del deute, per alliberar recursos i invertir-los en sanitat pública, la xarxa sociosanitària i els serveis socials, reforçant també la resposta des del conjunt de municipis dels Països Catalans. No al pagament del deute. (…) Contra la corrupció i el frau fiscal, contra el control financer i especulatiu de l’activitat econòmica, per una fiscalitat igualadora al servei del treball, lluitant per un nou model de relacions socials i econòmiques socialista, que tingui com a objectiu bastir les necessitats del poble. Nacionalització de la banca. (…)” (Punt 7 dels 12 acordats a 2021).
I darrere del respecte a la propietat privada desapareixen també “Un pla de xoc davant l’actual situació d’emergència que inclogui la nacionalització sota control obrer dels sectors estratègics i de les grans empreses de serveis bàsics, i intervenció pública dels preus dels béns essencials (alimentació, habitatge, higiene, salut, educació…) i dels subministraments bàsics (aigua, electricitat i gas).” (punt 3 del 2021) O la lluita contra “la destrucció del nostre teixit productiu, que ens aboca a la dependència i a la precarització dels i de les treballadores. Prohibició d’acomiadaments, arribant a la nacionalització sota control democràtic per part dels treballadors i treballadores d’aquelles empreses que pretenguin tancar, orientant la producció a resoldre les necessitats socials de manera sostenible i donant forma a un teixit productiu ecològic i respectuós del medi… en defensa de salaris i pensions caldrà abordar la derogació de les lleis sorgides de l’actual marc jurídic i polític, entre les quals les lleis de reforma laboral, d’estrangeria i el Pacte de Toledo i la reforma de les pensions, que fomenten l’actual precarietat dels i de les treballadores.” (punt 5 de 2021). De tot el paquet de lluita per drets socials, només ha quedat la lluita per l’habitatge. La resta queda reduït a la Renda Bàsica, el pla Independitza’t i la frase “… lluitar per fer efectiu un programa de transformació social centrat en la garantia de drets i millora de les condicions de vida dels i les treballadores” dissolta en el punt 8 de Recuperació d’una agenda nacional i social pròpia, que tampoc no es defineix.
- Amb el règim del 78, en lluita pels drets nacionals i en defensa dels represaliats.
D’això només es diu: “Reconstruir un moviment popular per la independència dels Països Catalansamb l’objectiu que sigui més gran, més ampli, més determinat i independent de les institucions i partits polítics… sobre els pilars de més democràcia, més justícia social i el ferm compromís antifeixista i internacionalista. Un moviment amb capacitat de sostenir els embats antidemocràtics de l’Estat.”.
En el camí per la ruptura amb l’estat, al nostre entendre és crucial defensar la lluita de 2017 per la República. I així ho havíem acordat, el 2021 “Per fer efectiva la República dels Països Catalans. Mantenir l’acció política per a l’Autodeterminació i la Independència com única forma per construir una república que posi la vida al centre des de la plena sobirania… Conquerir aquestes majories per la república catalana implica donar-li un fort contingut social i anticapitalista, la qual cosa obliga a una política d’independència de classe oposada a la que ERC i JxC han aplicat reiteradament.”
La lluita per la república ha desaparegut i el caràcter del moviment per aconseguir-la, ha canviat: ja no és de contingut anticapitalista, sinó democràtic i de justícia social. Ni tampoc hi ha una delimitació explícita d’ERC i Junts.
I darrere aquest debilitament de la lluita nacional, s’han oblidat els i les represaliades. Si com han declarat moltes vegades estan en contra d’aquesta amnistia, per què no es diu? Tots sabem que el problema segueix sent de primer ordre en la lluita social i nacional, per què no es reivindica la seva defensa? A 2021 vam escriure: “Contra la repressió. La llei d’Amnistia ni està clar que arribi a totes les prop de 3.000 lluitadores represaliades, ni encara menys,aturarà la repressió. Per la derogació de la Llei Mordassa, la dissolució de l’Audiència Nacional i l’expulsió de l’exèrcit, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional dels Països Catalans. Dissolució de la BRIMO. (…) Retirada de tots els càrrecs posats per la Generalitat contra lluitadors/es tant fruit del procés com dels moviments socials.” Aquest ha de seguir sent un eix dels punts de la candidatura, i ni s’esmenta.
I la cirereta és el tema de la pau. L’epígraf 10 “Construir la Pau” després de definir-se correctament contra l’OTAN i la política del rearmament, i alinear-se amb el poble palestí i d’altres pobles oprimits -a proposta nostra-, acaben amb un genèric “fomentar la cultura de la pau”. Els dèiem que no estàvem per qualsevol pau: que crèiem que igual que els palestins, els ucraïnesos tenien dret a armar-se per defensar-se, com els kurds per fer-ho dels turcs. Per això, proposàvem la redacció del 2021 on es posava en el centre la solidaritat internacionalista –i ara concretament amb Palestina- i la superació de “les estructures de dominació política, econòmica i militar actual de la UE, el BCE/FMI/ BM i l’OTAN.”
Crítica al nom de candidatura, llistes i funcionament. Tampoc compartim com s’ha fet. Tot decidit per la direcció de la CUP i sense possibilitats de canvis. Les llistes sense respectar la representació de les organitzacions, tampoc el nom on nosaltres proposàvem retornar a la proposta de CUP Alternativa d’Esquerres. Cap possibilitat. Només ens han convidat a participar del debat sobre governança que farà el procés Garbí. Ja els vam respondre que sí, que hi participarem, i quedem a l’espera de què ens diguin com i quan.
Així doncs, no serem a les llistes, però sí que cridem a un vot crític, amb la voluntat de seguir treballant plegats sobre la base de què, encara que no compartim els eixos de l’actual proposta de campanya, membres del SN ens van reiterar que ells continuaven compartint els 12 punts i que l’actual proposta era només un canvi d’enfocament. Així ho esperem, i seguirem tractant que la CUP-Defensem la terra, s’orienti en aquest sentit i realitzi el gir a l’esquerra necessari, tant en l’àmbit nacional com social, per a poder ser pal de paller de l’imprescindible front d’esquerres que li cal a la classe obrera i sectors populars. Per tant, el 12 de maig, vota CUP-Defensem la terra!
Lluita Internacionalista
