L’Estat sionista genocida d’Israel continua amb els seus atacs criminals a Gaza i en les últimes setmanes també a Cisjordània.
És fonamental estendre la gran mobilització mundial en suport a l’heroica resistència del poble palestí contra aquest genocidi, contra una ocupació dels seus territoris històrics que ja porta més de vuitanta anys.
Quan està prop de complir-se un any de la invasió genocida a Gaza, amb més de 41.000 morts, 10.000 desapareguts sota els enderrocs de cases bombardejades i 90.000 ferits palestins, la majoria dones i nens, els Estats Units i els seus aliats europeus de l’OTAN continuen donant desenes de milers d’armes i bombes a Israel perquè continuï el seu genocidi. I això continua, malgrat l’enorme repudi popular en la majoria dels països europeus i als Estats Units, on diferents enquestes indiquen que el 60% de la població s’oposa a continuar enviant armes a Israel.
Només la Gran Bretanya, amb un nou govern laborista còmplice d’Israel, però sotmès a una gran pressió popular, va suspendre l’enviament de part de les armes. El ministre de Relacions Exteriors, David Lammy, va afirmar que el govern del Regne Unit va concloure que existeix un “risc clar” que “alguns articles” puguin utilitzar-se per a “cometre o facilitar una greu violació del dret internacional humanitari” en territori palestí.
Israel va ser fundat fa setanta-sis anys amb migrants, expulsant als palestins de la seva terra, com un enclavament militar al servei d’interessos estratègics de l’imperialisme, en primer lloc, el ianqui, per a tenir control sobre el petroli i rutes comercials, en el cor d’Orient Mitjà.
Però també altres països imperialistes com Rússia i la Xina mantenen relacions amb Israel. En el cas de Rússia li continuen venent petroli.
Tampoc els governs capitalistes àrabs, que són dependents d’un imperialisme o l’altre, malgrat que van criticar a Israel i que la gran majoria dels seus pobles són solidaris amb els àrabs palestins, no han pres mesures contra Israel. Fins i tot l’Aràbia Saudita, Egipte, l’Iraq i Unió dels Emirats Àrabs també li venen petroli. Uns altres que fins i tot van patir atacs armats d’Israel per a matar palestins, com Síria, Líban i l’Iran (no és un país àrab, però afirma estar contra l’Estat d’Israel) no van prendre mesures de suport real al poble palestí, ni tan sols un bloqueig econòmic.
L’única molt important excepció són els àrabs houthis de Iemen que mantenen bloquejat el Mar Roig, per on passen gran part de les mercaderies que van des d’Àsia a Israel o a Europa, en suport al poble palestí. I per això els houthis de Iemen van sofrir atacs aeris dels Estats Units, Gran Bretanya i Israel.
Tot això mostra l’enorme importància de la solidaritat popular mundial que és el que realment ha colpejat a Israel. Si bé no va aconseguir suspendre l’enviament d’armes, excepte el cas de la Gran Bretanya, està provocant crisi als països imperialistes, als Estats Units i Europa. D’aquí, demanda dels Estats Units i del Consell de Seguretat de l’ONU d’un “cessament del foc” i negociació per a acabar amb la guerra. Una cosa a la qual el govern de Netanyahu es nega, però que també li va provocar una crisi interna a Israel amb la vaga general i manifestacions massives exigint un cessament del foc per a alliberar 97 “ostatges” israelians a Gaza.
Aquesta solidaritat mundial amb el poble palestí va tenir una enorme magnitud, només comparable amb les mobilitzacions de fa mig segle contra la invasió ianqui a Vietnam. Al maig els estudiants van ocupar la majoria de les universitats dels Estats Units en solidaritat amb Palestina; van ser arrestats milers d’estudiants. També en tota Europa va haver-hi grans manifestacions estudiantils.
Encara que les manifestacions han disminuït durant l’estiu europeu i nord-americà, ara estan tornant, i amb força. En l’Estat Espanyol, la central obrera CGT amb força a Catalunya està convocant a un atur general per al 27 de setembre.
Des de la UIT-QI cridem a redoblar aquesta mobilització mundial. Avui la causa palestina és la causa dels treballadors i pobles oprimits del món. Si l’imperialisme no és enfrontat en el seu actual genocidi a Gaza, demà podria envair i massacrar en qualsevol país que no se sotmeti a la seva explotació multinacional.
Reclamem als governs del món que trenquin relacions diplomàtiques, polítiques, econòmiques, militars i culturals amb Israel. No a l’enviament d’armes! Prou de finançar el genocidi! Prou de morts per fam i malalties! Obertura ja de les fronteres per a l’ingrés de l’ajuda humanitària! Fora Israel de Gaza, Cisjordània i tota Palestina! Per una Palestina única, laica, democràtica i no racista! Visca Palestina lliure del riu a la mar!
