El passat 18 de setembre la Fundació Mútua Levante va acollir l’inici d’aquesta tercera edició que organitza el Fòrum per la Memòria a Cocentaina
Cocentaina, 19 de setembre de 2024
Les III Jornades per la Memòria Democràtica a l’Alcoià i el Comtat ja han estat inaugurades amb èxit. Aquesta tercera edició de la iniciativa del Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina (FMHiD) va omplir el passat 18 de setembre la sala de la Fundació Mútua Levante amb un aforament més que complet. Enguany dedicades als i les mestres que van impartir docència però també van ser més que dinamitzadors socials en una immensa quantitat de municipis de l’Estat, aquestes jornades han despertat l’interés dels veïns d’aquestes comarques que ahir van assistir a la primera activitat del programa, la conferència de la investigadora Isabel Doménec sobre la repressió i la depuració de les mestres a la província d’Alacant i a les comarques de l’Alcoià i del Comtat.
No obstant això, la vesprada va començar amb la presentació per part de la Fundació Mútua Levante i del president del FMHiD, Àlex Barber, qui va inaugurar unes jornades per a “fomentar el coneixement, difundir el passat recent i dialogar” amb la finalitat d’aconseguir “una societat més justa i democràtica”.
Posteriorment, l’acte, conduït per Lucas Jordà, va continuar amb la conferència de Doménec, qui va compartir una part de la seua investigació. En ella, va ressaltar dades de mestres, informació del procés fins a treballar com a docents i el perfil d’aquestes professionals de l’educació en els diferents períodes de l’època, especialment abans, durant i després de la Guerra Civil espanyola.
A més, la conferenciant va explicar el complicat, dur i llarg procés que va provocar la depuració franquista del cos docent, de les sancions que van patir, però també de la discriminació, més encara, per la qual van passar les dones, doncs, més enllà de vexacions i violència com a persones simpatitzants de la República i d’idees progressistes, també van ser violades, rapades i recluïdes estances més llargues en presó.
Doménec va narrar, a més, la valentia d’algunes d’aquelles professionals de la província que, una vegada fora de la presó, van voler tornar a la docència, una camí que no va ser gens fàcil i en el qual havien de continuar amb depuracions i aconseguir avals dels seus voltant que certificaren la seua confiança, especialment la signatura d’homes.
Finalment, Isabel Doménec va tancar la seua xarrada amb una reflexió crítica, com és la mancança de centres educatius amb els noms de les docents que van ser víctimes del franquisme, però també veïnes dels distints municipis de les comarques de l’Alcoià i el Comtat.