L’assassinat del líder de Hamàs, Yahya Sinwar, a Gaza, després d’un any de guerra genocida d’Israel, no acabarà ni amb l’organització ni amb l’arrelament de la resistència palestina. És un cop moral, que complerta l’escapçament de la direcció del moviment, però difícilment canviarà res sobre el terreny ni en el curs de la guerra.
La mort de Sinwar arriba després de l’assassinat a Teheran d’Ismail Haniye, líder de l’oficina política i de Mohamed Deif, cap militar, a més dels principals comandaments del les brigades Ezzedeen al-Qassam, el braç armat del moviment. Un cop que arriba després de l’assassinat a Beirut de l’emblemàtic líder de Hezbollah, Hassan Nasral·la. Israel ha assassinat, empresonat i torturat molts dirigents palestins (islamistes, comunistes, nacionalistes), però no ha acabat amb la resistència ni ha portat direccions més favorables als seus interessos.
No es tracta doncs de Sinwar o d’un altre nom sinó de l’ocupació israeliana de Palestina durant més d’un segle i Hamàs designarà ara un nou dirigent. El missatge de Sinwar i del 7 d’octubre era que, contra el que esperava Israel i els seus aliats, el poble palestí es rendiria a l’ocupació i això no ho ha passat, al contrari, malgrat l’espantós cost humà del genocidi de Gaza, la intensificació de la colonització de Cisjordània o la repressió dels palestins que viuen dins el territori d’Israel. Hamàs escollirà un nou líder que probablement continuarà amb la mateixa política i caldrà veure quina capacitat té l’organització per recomposar-se i evitar un caos intern. Israel pot acabar amb l’aparell militar de Hamàs però sap que les idees no es maten a cop de bombes.
Netanyahu ja ha dit que l’assassinat de Sinwar no posa fi a la guerra de Gaza. L’ofensiva israeliana no pretén només la desarticulació militar i política de Hamàs i és evident que l’alliberament dels ostatges del 7 d’octubre no és prioritari per al govern de Netanyahu. Israel pretén una reconfiguració demogràfica de la Franja, amb el desplaçament massiu de la població del nord cap al sud. Alguns sectors que guanyen cada cop més pes advoquen per una reocupació almenys parcial de Gaza, d’on Israel s’havia retirat unilateralment el 2005.
Després d’un any de bombardejos indiscriminats sobre Gaza que han matat desenes de milers de palestins (molts més dels 42.000 que s’han pogut comptabilitzar en els registres oficials) Israel s’apunta la victòria de la liquidació de Sinwar. Una victòria que reforça Netanyahu però no casa amb el relat israelià. Sinwar no estava atrapat en un túnel envolat d’ostatges com asseguraven els poderosos serveis d’intel·ligència israelians que no han aconseguit infiltrar-se a Gaza, sinó que el van matar per casualitat, mentre combatia els ocupants. Van ser fonts militars israelianes les que van donar la notícia, que Netanyahu va sortir hores més tard a confirmar, sense poder apropiar-se personalment del cop.
Tot i el terrorífic cost humà i la destrucció massiva de la Franja, un nivell de violència sense precedents en els cent anys d’història d’ocupació de Palestina, Israel està lluny d’aconseguir els seus objectius a Gaza: ni ha desarticulat Hamàs ni té algú per substituir-lo com a autoritat a Gaza ni ha alliberat els ostatges. El mateix dia que es va anunciar l’eliminació de Sinwar, els familiars dels segrestats a Gaza van emetre un comunicat desesperat instant Netanyahu a posar sobre la taula un acord per al seu alliberament, cosa que el govern israelià no sembla plantejar-se.
Tampoc la guerra al Líban està acabant de donar els resultats esperats. Hezbollah, decapitat, continua llançant coets i míssils diàriament sobre el territori israelià i la llista de soldats israelians morts al Líban no para d’engreixar-se, mentre Israel bombardeja pobles i ciutats a tot el Líban, on ha causat una greu crisi humanitària.
En aquest context es parla cada dia més de l’anomenat «Pla dels Generals», la proposta d’un grup d’exgenerals que parla obertament d’una neteja ètnica al nord de Gaza. El pla consisteix a sotmetre a setge el territori de la Franja al nord del corredor de Netzanim, que Israel va obrir a l’inici de la guerra i bloquejar l’entrada d’ajuda humanitària fins que la població, i amb ella els combatents palestins, morin literalment de fam.
El pla va ser publicat a finals de setembre per l’anomenat Fòrum de Comandaments i Soldats a la Reserva, que està format per 1.500 oficials, que ha criticat l’estratègia de l’exèrcit israelià imposada fins ara a Gaza. El fòrum està dirigit per Giora Eiland, un general a la reserva que havia format part del Consell de Seguretat Nacional israelià i ara assessora el govern. Se’l considera un militar de centre-esquerra que, per exemple, va donar suport als reservistes que l’any passat en el marc de les protestes massives contra la reforma judicial de Netanyahu, van prometre no unir-se a files si els cridaven, tot i que després del 7 d’octubre es van unir a les forces d’elit per atacar Gaza i ara també el Líban.
Eiland porta un any advocant per encara més mà dura contra els palestins de Gaza. Ha defensat la «destrucció total» de la franja, provocar una «severa crisi humanitària» i afavorir la propagació d’epidèmies per «trencar l’esperit de lluita de Hamàs». «Quan Gaza es mori de fam, centenars de milers de palestins estaran enfadats i seran els que promouran un cop contra Sinwar», ha declarat. La seva estratègia es resumeix en dir que Israel s’ha equivocat emprant només la força militar a Gaza i que per acabar amb Hamàs el que cal és matar de gana, de set i de malalties la població civil.
El pla consisteix en una primera fase fer fugir la població del nord de la Franja, com es va fer al principi de la guerra. Però aleshores entre 400.000 i 600.000 palestins van decidir quedar-se o tornar al nord quan van comprovar que el sud tampoc no era segur i que la guerra anava per llarg. La segona fase consisteix a convertir el nord de Gaza en una zona militar tancada on no hi entri menjar, ni aigua ni combustible, i considerar tothom que s’hagi quedat com a combatents, amb l’única opció de «rendir-se o morir de fam». Després d’això, preveuen, «podrem entrar a la ciutat de Gaza sense trobar gairebé cap enemic».
Coincidint amb el primer aniversari dels atacs del 7 d’octubre, sembla que Israel ha posat en marxa aquest pla, amb la nova ofensiva al nord de Gaza. Els nostres companys de la Unió Independent de Comitès Obrers Palestins amb qui fa mesos que impulsem una campanya per fer arribar ajuda als barris de Jabalia, que està al centre de l’ofensiva, ens han pogut explicar de primera mà com els bombardejos aeris, el setge, la fam i fins i tot com l’exèrcit israelià està fent servir robots que entren dins les zones més poblades amb potents bombes per causar el màxim de destrucció sense arriscar les vides dels seus soldats. “Sobreviurem i ens trobarem aquí a Gaza i també a Barcelona. Sou camarades meravellosos i lluitadors lleials. Envio les meves salutacions a tots els camarades i espero que ens trobem aviat. No importa quant genocidi, fam, desplaçament i destrucció cometi l’ocupació, continuarem resistint fins que Palestina sigui lliure. Som forts amb totes les persones lliures del món, i fortes amb la nostra justa causa.», ens deien en un missatge que ens van poder fer arribar el 11/10/2024.
Expulsar la població del nord de Gaza i reocupar-la era el pla dels ministres d’ultradreta del govern de Netanyahu, Itamar Ben Gvir i Bezalel Smotrich i sembla que ara s’ha convertit en el pla del govern. El bloqueig total de l’ajuda humanitària al nord de Gaza va forçar fins i tot una protesta formal dels EUA a tres setmanes de les eleccions de novembre, i Tel Aviv va respondre amb un rentat de cara deixant entrar un grapat de camions. El Pla dels Generals sembla ser ara la doctrina oficial.
Des del 2006 quan Israel va imposar el bloqueig de Gaza, amb el suport dels EUA i la UE, de diem que la Franja és la presó a l’aire lliure més gran del món, amb condicions de vida impossibles. Ara pot quedar reduïda a la meitat del territori, un territori reduït a runes sense hospitals, escoles, infraestructures d’aigua ni conreus. Sense res del que fa possible la vida. El món serà un lloc encara molt pitjor si això passa, i no només per al poble palestí. Es l’hora de multiplicar els esforços alçant la veu i mobilitzant-nos per impedir-ho. Mentre continuï la resistència del poble palestí és la nostra obligació. Ens hi va el futur de totes.
21 d’octubre de 2024 Leyla Nassar Membre de Lluita Internacionalista
