Divendres, 1 de novembre de 2024
Escrivim, a data 1 de novembre, amb intensa preocupació per a recolzar en tot el possible després de la catàstrofe.
Se’ns havia avisat des de feia dies per a tota l’autonomia, i fins i tot per a tot el territori peninsular. És important i no es deixarà passar per alt la denúncia i anàlisi de tot l’ocorregut, sobretot la gestió tècnica, política i el posicionament al costat del capital que tantes morts i dolor han generat. Hem decidit prioritzar, en aquest moment, que les nostres veïnes, les nostres companyes, reben una resposta organitzada des de la nostra arma més valrosa: la solidaritat.
En aquest moment no podem accedir a les zones afectades tant per les destrosses materials i obstacles com pel que suposa dificultar el desplaçament d’ambulàncies i vehicles d’emergència.
Des de la Confederació General del Treball, en tots els seus àmbits, des de les seccions sindicals, sindicats de ram, federacions i nuclis locals, federacions estatals de ram, confederacions territorials i comité confederal se’ns ha instat a posar en marxa una xarxa de suport mutu capaç de canalitzar aquesta voluntat en accions reals i eficaces. També estem informant-nos de les necessitats reals coordinant-nos amb els qui ja estan treballant en el terreny, rebent ajudes econòmiques des de tota la CGT, així com la disposició d’un compte per a rebre ajuda econòmica de no afiliats que vulguen fer arribar directament als afectats per aquesta tremenda crisi humanitària.
En l’anarcosindicalisme tenim clar que els governs no són la solució, escriguen en el seu programa el que siga, sinó part del problema. Necessitem una estructura horitzontal de suport mutu, més si fos possible davant aquesta tragèdia.
Cal no oblidar els dies/mesos/anys que venen, amb una Conselleria que res més entrar en el govern va eliminar les paraules “Salut pública” i “Sanitat universal” del seu nom, a més d’eliminar un bé públic, la UVE, que, des de criteris tècnics, sense estendre’ns massa, haguera minimitzat els efectes devastadors d’aquesta crisi humanitària. El govern va eliminar la UVE per pur partidisme i impuls neoliberal en la nostra terra, amb una devastadora política de retallades i assetjament al patrimoni social del poble valencià, exigim la seua dimissió, però no és l’única solució a aquest problema.
Se’ns fa dur no veure al conjunt de la societat civil organitzada davant el model de vida que ens imposen (i que no desitgem) ni ser la punta de llança que fa una escletxa en el sistema capitalista, sinó que passivament som víctimes que ho faça el mateix model social i les seues conseqüències, com el canvi climàtic; però això no pot parar-nos sinó donar-nos força per a respondre unides sense el miratge d’una política de partits que només aporten lletra morta i desmobilització, anteposant les seues cadires al nostre dolor.
El president de la GVA a les 13h del dia 29 deia: “segons la previsió el temporal es desplaça cap a La Serranía de Conca en aquests moments, per la qual cosa s’espera que entorn de les 18h disminuïsca la seua intensitat en tota la resta de la Comunitat Valenciana”1. Aquestes declaracions, a pesar que la primera alerta sobre aquesta DANA era pública el 25/10/24, i que segons denunciara l’agricultor Juanvi Palleter en un vídeo 4 dies abans: “el radar de pluges a València no funcionava” són només una mostra de les proves, no sols de la seua incapacitat per a governar el públic i la total falta de criteris tècnics, científics o acadèmics dels qui l’assessoren i acompanyen en la seua aventura política, sinó que, governe qui governe, la classe obrera ha d’estar organitzada. Els nostres recursos són per a les persones. Ens va la vida en això.
El Govern ens va exposar al perill fins a la primera alerta a les 20h del dia 29 d’octubre, representant al capital que no prioritza la salut ni la seguretat de les persones treballadores, quan en eixe moment ja hi havia víctimes mortals. NI OBLIT, NI PERDÓ.
Des de diferents àmbits tècnics de gestió d’emergències ens informen que aquesta DANA és el major desastre climàtic a Espanya en aquest segle XXI, comparable al terratrémol de Nepal de 2015.
Davant de tot l’exposat, exigim al govern autonòmic i central:
• Qualificació de les zones afectades com a zones catastròfiques o de la forma més beneficiosa per a la recuperació del material de totes les víctimes directes o indirectes d’aquesta crisi humanitària.
• Informació sobre si el mateix dia 30 d’octubre s’estaven executant desnonaments
• Informació de les persones que vivien al carrer i la seua situació tant física com residencial, amb especial atenció a la seua acreditació sanitària i la no emissió de factures a països sense conveni bilateral amb Espanya.
• Suport efectiu de les empreses i institucions públiques com per exemple dies lliures retribuïts als afectats mentre resolen la seua situació residencial o de transport, avançament de la paga extra a sol·licitud, crèdits a 0 euros amb bancs no associats a la banca armada.
• Revisió de les llistes d’espera en salut mental i inversió real, ja som una societat bastant deprimida per les dificultats econòmiques i la política de supervivència, no tenim dubtes que els dies que estem vivint portaran conseqüències també psicològiques.
• Suport econòmic estatal que arribe directament a les persones afectades, tant en forma d’ajudes econòmiques com de reparació/reconstrucció d’habitatges, que no es perda en conselleries o siga gestionat per les mateixes empreses que ens van manar a la mort.
• Informació sobre els Centres d’Atenció Primària i les seues necessitats, així com assegurar la dispensació i control de tota la medicació crònica o urgent.
• Informació de la situació dels subministraments d’aigua, alimentació i necessitats que puguen tindre en aquest moment les persones afectades.
• Inspeccions laborals i revisió estatal de l’aplicació de tota la legislació que podria haver salvat vides si hagueren anat més enllà del mer text, com per exemple l’aplicació de la Prevenció de riscos o si verdaderament han faltat efectius humans i econòmics en serveis com el 112. Ens consten moltes trucades sense resposta i el col·lapse total del servei.
• Revisió des del Ministeri de Sanitat i les seues competències en article 149 de la Constitució Espanyola davant la Salut de la gestió autonòmica per a assegurar a la població el dret a la salut articulada en el 43.1 “Es reconeix el dret a la protecció de la salut”.
Som molts els companys i companyes del sindicat que hem rebut fotos de familiars associats a adreces sense poder pensar en la protecció de dades, amb autèntica desesperació, ja que es va habilitar un telèfon per a detectar a desapareguts que tampoc ha funcionat, almenys no tan àgil com necessitàvem. El dret a la protecció i la salut van del bracet de molts deures que mantenim en favor de la pau social, però també recordem que: “La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social” sense això, no tindrem pau, però tampoc descansarem en la nostra lluita. No parlarem sobre l’ocorregut amb l’aigua embotellada en els supermercats, però instem la ciutadania a reflexionar sobre la falta d’informació de la qual disposàvem així com de la conveniència d’actuar en massa a la veu de “salve’s qui puga”. Pensem que cal revertir-ho.
Secretariat Permanent de CGT PViM
