Venancio Aguado de Diego i Francisco José Gan Pampols estaran al capdavant de la secretaria del gabinet de Recuperació Econòmica i Social de la Comunitat Valenciana. Militars encarregant-se d’una secretària política.Una de les funcions principals, segons el Decret 32/2024 del DOGV del 21 de novembre, és mantindre les relacions amb l’Estat en esta matèria…i és que d’això hem de parlar, d’Estat.
L’Estat, l’actual, l’Estat burgés, el dominat pels interessos dels oligarques i capitalistes, vol tancar la gestió criminal que els seus representants institucionals han realitzat. No ens enganyem. La gestió és la millor de les possibles per a la classe dominant, per als capitalistes: treballadors produint fins a l’últim moment, fins a la mort, i un horitzó de recuperació i inversió que anirà a ells mateixos. Mazón repartix milions a les seues empreses “amigues” perquè hi ha una legislació que ho permet.
Col·locar a militars en llocs polítics reafirma el deix feixista de l’Estat, davant una gestió tan clarament criminal les caretes democràtiques són inservibles. L’anti-política de l’extrema dreta i del propi Estat, amb tots els partits que donen suport al sistema a esquerra i dreta, s’inicia amb lemes populistes. El lema “Mazón dimissió” personalitza la responsabilitat del Consell, deslliga a este de l’autonomia, part de l’Estat, que deslliga al propi Estat de la classe a la qual este representa.
Proposem i considerem:
– Continuar treballant en les zones afectades i caracteritzar la gestió com a criminal per part de l’Estat al servici de la patronal.
– Mobilitzar-se perquè la recuperació de les zones afectades es realitze en una lògica que beneficie als seus habitants i no a explotadors i especuladors.
– Evitar les crides buides a l’organització de l’extrema dreta, encara que es visten de “obrerista” o de “esquirol”, els gossos dels empresaris, que busquen legitimar, culpabilitzant sol Sánchez i Mazón, a eixos mateixos empresaris.
Només l’organització de la classe obrera és un Estat socialista garantix una gestió humana de la societat. El camí és llarg, posem-nos a treballar…ens va la vida en això.
