El 29 d’octubre de 2024 quedarà en la memòria com el dia en què a la terreta va caure la nit sota una mar de fang, canyes i immundícia. No obstant això, alguna cosa més va ocórrer en eixa jornada, alguna cosa, que igual que els advertiments de l’AEMET, va passar desapercebut.
El 29 d’octubre de 2024 s’aprovaven, en comissió de les Corts, les esmenes al Decret llei 7/2024, de 9 de juliol, del Consell, de simplificació administrativa de la Generalitat, la qual cosa, en la pràctica, significa que es queda com està.
Des de la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables hem qualificat aquesta norma com a Decret Motoserra per la seua contribució a la destrucció dels ecosistemes agraris i forestals pel fet que facilita, encara més, la implantació de polígons industrials d’energies renovables; facilitats que contrasten amb els obstacles existents per a l’autoconsum i les comunitats energètiques. No es fa cap pas per a accelerar l’autoconsum. No s’incideix en què els punts de producció s’acosten als punts de consum, reduint línies elèctriques i els seus impactes.
Directament es consagra el Sòl no Urbanitzable com l’ideal per a les instal·lacions industrials fotovoltaiques i eòliques, malgrat els greus danys, exhaustivament documentats, d’aquestes infraestructures sobre la naturalesa i els seus habitants. No es planteja situar les plantes fotovoltaiques en sòl industrial o més prop de les ciutats, estan obstinats que el món rural siga una vegada més el pati de darrere per a les necessitats de les grans ciutats.
Referent a la utilitat pública de les instal·lacions renovables, no sols es manté, sinó que, a més, es diu en la nova llei que “són d’interés públic superior i contribueixen a la salut i la seguretat pública en avaluar els seus efectes sobre el sòl, el territori, el paisatge, les aigües, els hàbitats naturals, la fauna, incloses les aus i la flora silvestre”. Això és una presa de pèl, perquè és evident que els parcs eòlics i plantes fotovoltaiques no milloren el paisatge ni la salut o la seguretat pública dels humans i molt menys el benestar dels altres animals ni de la flora silvestre.
D’altra banda, i potser un dels aspectes més greus és que, a partir d’ara, els ajuntaments voran la seua autonomia escanyada per complet.
“Els ajuntaments no podran adoptar la suspensió general de tramitació de llicències prevista en l’article 68 TRLOTUP per a la implantació d’instal·lacions fotovoltaiques en cap cas”. A més per a aquestes instal·lacions se suprimeix la necessitat d’obtindre “Autorització d’implantació en sòl no urbanitzable”.
“Existeix compatibilitat urbanística general per a la implantació de les instal·lacions fotovoltaiques, en els termes establits en aquest apartat, siguen aquestes d’autorització estatal o autonòmica. Únicament hi haurà incompatibilitat quan així ho prohibisca expressament el planejament urbanístic”
S’obliga els ajuntaments a emetre “el certificat de compatibilitat urbanística en el termini màxim d’un mes (30 dies naturals). En el mateix termini emetrà informe preceptiu no vinculant que incloga una valoració favorable o desfavorable sobre el compliment per part del projecte dels criteris de localització. Si transcorregut el termini d’un mes, l’ajuntament no haguera emés el certificat de compatibilitat urbanística o l’informe sobre el compliment dels criteris de localització de la instal·lació, podrà continuar-se amb la tramitació del procediment”.
Resulta òbvia la intenció de retallar la veu i la gestió dels ajuntaments en els seus termes municipals i, per extensió, de la població que els habitem.
El PATRICOVA deixa de ser la referència per al risc d’inundació prenent-se ara com a referència el, molt més permissiu, Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables, la qual cosa revist una gravetat especial, perquè aquestes instal·lacions agreugen el potencial destructiu de les inundacions perquè compacten i impermeabilitzen el sòl, multiplicant l’escorrentia i dificultant la infiltració de l’aigua als aqüífers.
El següent pas és l’aprovació definitiva el proper dimecres, 27 de novembre. D’executar-se, patirem les conseqüències d’una nova inundació, aquesta vegada de panells fotovoltaics, o d’aerogeneradors, els fatídics impactes dels quals se sumaran a les agressions que pateixen uns ecosistemes ja enormement castigats per l’activitat humana.
