Les ecologistes col·laboren en les tasques formatives per al desenvolupament d’una prova pilot que avaluarà la depuració de purins
La gestió dels residus que generen les granges és un dels principals problemes que enfrontem en aquesta era on el consum de carn i dels seus derivats s’ha disparat en les últimes dècades.
I és que produir tanta carn per al mercat genera una gran quantitat de residus, principalment purins, que són una mescla d’excrecions sòlides, líquides i l’aigua que s’utilitza per a la seua neteja.
Aquest residu líquid normalment s’emmagatzema a les bases disposades a les granges per a la seua retenció i reducció, i amb pocs tractaments més, es transporten fins als camps on van a ser emprats com a fertilitzant per als cultius que corresponguen.
L’ús dels purins com a fertilitzant per als conreus propers és la solució més econòmica i fàcil que s’ha trobat, però pot ser també la més perillosa, ja que en males condicions ambientals o del terreny i amb altes concentracions, els compostos d’aquests purins percolaran pel sòl on s’ha dipositat i arribaran fins a les aigües subterrànies, impactant sobre els aqüífers i les aigües superficials que estan lligades a elles.
I és que l’alta concentració en derivats del nitrogen que contenen aquests residus líquids, provoquen contaminació hídrica per nitrats, i fan inviable l’ús de l’aigua per a consum humà, limitat a 50 mg/l, un llindar sovint superat a les aigües freàtiques del País Valencià.
Aquest és un dels principals motius que va dur a unes estudiants del curs d’Educació i Control Ambiental del CIPFP del Complexe Educatiu de Xest a desenvolupar un projecte per tal de reduir la càrrega de nitrogen en els purins i convertir este residu perillós en aigua que es puga reutilitzar sense contaminar.
D’aquella primera iniciativa va nàixer FILVERPURIS, que ara ha rebut el suport econòmic de la Unió Europea a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, per a fer una prova pilot i estudiar la viabilitat de depurar els purins d’una granja de porcs.
L’actuació consisteix a implementar zones humides artificials amb plantes autòctones per reduir el seu impacte ambiental, d’una forma semblant com funcionen els filtres artificials del Tancat de la Pipa que ajuden a millorar l’aigua de l’Albufera. Donada la seua experiència en la matèria i la idoneïtat de proposta, Acció Ecologista-Agró, que junt amb SEO/BirdLife custòdia aquest emblemàtic espai, s’ha alineat amb els centres formatius que hi participen, el CIPFP Blasco Ibañez, CIPFP Xest i l’Escola de Treball de Lleida, per a desenvolupar-la conjuntament.
L’aprenentatge teòric sobre filtres verds va començar la setmana passada, quan el dimecres 8 i dijous 9 de gener l’alumnat de Lleida i Xest es traslladaren fins a València per visitar les instal·lacions de la granja ubicada en Bétera, conéixer els altres alumnes que hi participen, aprendre un poc sobre el funcionament d’estos sistemes i visitar l’Albufera, entre altres tasques.
En aquesta formació, Acció Ecologista-Agró ha tingut un paper actiu, contribuint tant en l’ensenyament de tècniques sobre el desenvolupament i la implementació dels filtres verds, com en la comunicació del projecte des del punt de vista de l’educació ambiental, ja que una de les fases d’execució contempla donar visibilitat al sistema de filtració per a purins en fires i altres espais on aquestes tecnologies basades en la natura puguen tindre repercussió. Una tasca realitzada per les ecologistes que ha comptat amb l’ajuda inestimable de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i el Medi Ambient, IIAMA, de la Universitat Politècnica de València. Amb aquesta prova pilot, que els estudiants dels tres centres controlaran i avaluaran, Acció Ecologista-Agró espera ficar llum a una problemàtica que ja tenim al nostre territori i que pot permetre reduir la càrrega contaminant de les granges d’una forma senzilla, econòmica i ambientalment sostenible per a l’entorn.
