Sergi Rodríguez, portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi
El govern d’Alcoi, format per PSOE i Compromís, està executant una política de «discurs i pràctica contradictòria». Per una banda parla que s’ha d’escoltar a la ciutadania, però per una altra deixa sense resoldre les reivindicacions d’aquesta.
El llistat de deficiències estructurals en tots els barris i la manca de manteniment dels seus espais públics, ompli pàgines i pàgines que s’acumulen als calaixos de la casa consistorial. Primer parlen de l’estratègia de creixement d’una ciutat compacta i sostenible, però després no qüestionen projectes com el d’ubicar un polígon industrial a La Canal o la construcció d’una macroplanta fotovoltaica a la Vall de Polop Alt; dos terrenys situats als extrems del terme municipal i de clara afecció al medi ambient. Aquestes dos posicions irreconciliables deixen en evidència un govern que, la seua part majoritària, el PSOE, juga a l’amagatall donant el seu vistiplau amb els arguments de «si és viable…» o «no tenim les competències…» quan la defensa del nostre territori és una qüestió política que no deixa espai als argumentaris esvarosos.
Compromís, part minoritària dins del govern, manifesta obertament la seua oposició a aquests projectes estratègics per al futur de la ciutat. Però, com s’explica un mateix govern amb dos estratègies contraposades? Quina s’imposarà finalment? Què passarà llavors? La part majoritària del govern que té l’alcaldia es plega als interessos i a les pressions de les grans empreses sense defensar els interessos de la ciutat, mira de costat i deixa fer perquè valora més l’atracció empresarial que el dany mediambiental que es generarà. Mentrestant, la minoritària que té la vicealcaldia, intenta passar la vergonya manifestant la seua oposició quan és conscient que inevitablement serà partícip d’un govern que durà a la ciutat dos activitats contràries a la defensa dels nostres recursos i del nostre medi natural.
De què ens serveix un govern que no és capaç de defensar els interessos de la ciutat? Tampoc és resolutiu per a resoldre les necessitats que la ciutadania li reclama, ni prioritza la seua acció en defensar l’ensenyament públic, el transport públic, la sanitat i l’accés a l’habitatge digne, que són les necessitats bàsiques del veïnat. Per a què donar suport a un govern que té competències de les quals s’ocupa de manera prou deficient i que, en allò que no en té, però que afecten a la vida diària de la majoria social no les batalla? El cas més sagnant: l’abandó que han patit els familiars dels afectats per la gestió del Domus Vi a l’antic Hospital Civil d’Oliver amb la mort de més de 78 ancians.
Tenim un govern local feble, sense convicció de lluitar per causes justes, apagat i submís, que li riu les gràcies al gens honorable president de la Generalitat, i que no li planta cara al govern autonòmic quan aquest ofega la dignitat de tot el nostre País, la seua gent, la seua llengua i cultura. Un govern que conjunt trau pit assistint als cultes religiosos i que s’amaga a l’hora de treure’l quan cal defensar necessitats bàsiques de la ciutadania.
No, això no és propi d’un govern que es diu ser d’esquerres i progressista. Per a deixar-se dur no estem els que volem canviar la societat. S’ha de gestionar l’interés públic en benefici de totes i tots i no d’un cercle reduït de grans posseïdors de recursos que els utilitzen per a incrementar els seus beneficis en detriment del benestar col·lectiu i del medi natural. Però de cara a la galeria ells continuen parlant del bé comú i de la defensa dels interessos de la majoria. Res més lluny del que fan en realitat.
