En este moment, en el nostre territori, estem moviltzant-nos contra el continu atac en forma de precarietat i falta de mitjans a unes plantilles que realitzen una atenció directa que hagueren de realitzar les administracions públiques. Som funcionàries low-cost.
Les persones treballadores de la intervenció social venim denunciant des de fa anys la precarització de les condicions laborals per part d’empreses que ens exposen a condicions d’inseguretat amb falta de suport contínua i inestabilitat permanent. Empreses sense gens d’interès en la integració, ni la rehabilitació social, entitats gestores que veuen en el nostre sector una línia més de negoci davant la vergonyosa passivitat dels governs, tant autonòmics, com el central, els quals seguixen sense considerar el nostre treball amb la serietat que este mereix i que amb la seua inacció ens continuen condemnant a l’oblit i a una permanent i insuportable precarietat.
La vocació i la implicació amb les persones més desfavorides d’este grup de professionals no pot ser l’excusa per a acceptar situacions que posen en risc la nostra integritat, alhora que aprofundixen en la desigualtat social i en les privacions dels col·lectius per als quals treballem.
Cobrim, des de la precarietat i la falta de recursos, unes necessitats i problemàtiques que hagueren d’assumir les administracions públiques. Els beneficis de les empreses del tercer sector ens costen la vida.
Per al sector social la mobilització és ara més que mai una qüestió de dignitat. Arribem tard per a Betlem, però les administracions públiques, responsables que es faça el treball amb estes lamentables condicions, han de garantir que no torne a quedar cap altra treballadora més del sector pel camí i han de començar a fer els passos per a considerar la nostra professió com el que és: un pilar imprescindible de l’estat de benestar i dotar-nos com a professionals dels mitjans i condicions laborals concordes a la importància, exigència i responsabilitat que té el nostre treball. Volem equips de treball amplis, formació constant, salaris dignes, volem que hi haja conciliació, que les empreses del tercer sector no entren a la suïcida en les subvencions, perquè ens deixen soles davant la violència que naix de la desigualtat.
Coordinadora del Tercer Sector Confederació General del Treball del País Valencià i Murcia
Contacto:
