València 13 de març de 2025
- L’Aita Mari ha salvat la vida de 1.328 persones refugiades a les seues accions a la Mediterrània des del 2019
- L’ONG exigirà una indemnització pels danys morals i perjudicis soferts.
L’Associació de Salvament Marítim (SMH), operadora del vaixell de rescat marítim Aita Mari, ha presentat una querella contra VOX Borriana i contra el regidor i diputat del partit ultradretà a les Corts Valencianes, Jesús Albiol, pels delictes de calúmnies i injúries. L’edil va acusar l’ONG de ser “vaixell de negrers” i “cooperador necessari de les màfies de trànsit de persones”.
L’Aita Mari és un pesquer que va ser reconvertit en navili de rescat per a persones refugiades que es llancen al mar Mediterrani fugint de les guerres, la fam i la misèria. Durant la passada legislatura aquestes embarcacions humanitàries van trobar als ports de Borriana i Vinaròs –de la Generalitat Valenciana– un refugi per descansar de les seves missions i realitzar tasques de manteniment. El Govern valencià va aplicar una exempció de taxes portuàries per a les ONG.
Tot i això, l’actual Consell (dirigit pel PP) va decidir acatar una imposició de VOX que reclama les taxes portuàries dels últims 4 anys, que pugen a 63.000 euros. Això en la pràctica pot suposar l’expulsió de la flota de salvament humanitari dels ports de la Comunitat.
Contra aquesta decisió es va produir una mobilització ciutadana i una concentració a la porta del Palau de la Generalitat el dia 6 de setembre del 2024, exigint el compliment de la llei. La concentració estava presidida per una pancarta de l’entitat SMH que deia “No a l’obstrucció de les ONG’s: RESCATS SENSE TAXES”.
En el context d’aquestes protestes, el diputat de VOX Jesús Albiol va llançar les acusacions esmentades en diversos fòrums públics i el seu partit el va replicar a les xarxes socials. És per això que l’ONG i el capità de l’Aita Mari han decidit presentar aquesta querella davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i reclamar inicialment 27.794,75 € pels danys morals i els perjudicis patits.
La vicepresidenta de l’ONG, Amaia Iguaran, ha advertit que els partits d’extrema dreta «busquen obstaculitzar l’ajuda humanitària». Empren una “retòrica xenòfoba alimentant la por de la gent cap a la immigració quan allò que veiem, cada vegada que sortim al mar, són persones espantades que fugen de la gana o de les bombes a la recerca d’un futur millor”.
“Per què arriscar la vida? És una pregunta que els qui vivim en la comoditat d’Occident no ens podem ni imaginar. Per molt malament que ens vagi”, ha reflexionat Iguaran.
Davant les acusacions de la dreta, la vicepresidenta de SMH ha respost que la tasca en la defensa dels drets humans i el salvament de vides al mar ha estat declarada d’interès públic i ha rebut prestigiosos guardons tant de la societat civil com de les institucions.
Des que l’Aita Mari va començar a operar al Mar Mediterrani el 2019 ha aconseguit rescatar amb vida 1.328 persones. El nombre de rescats ha anat augmentant cada any: 79 el 2019; 202 el 2020; 258 el 2021; 288 el 2022; 424 el 2023; i des de començament del 2024, 77. “Una tragèdia humanitària que no es pot aturar amb polítiques antiimmigració perquè del que fugen és pitjor que la perspectiva de morir ofegats”, ha lamentat Iguaran.
Cap condemna
La responsable de l’entitat humanitària ha explicat també que «tot i les exhaustives investigacions a què són sotmesos els vaixells de rescat després de cada operació, mai no s’ha condemnat a cap embarcació per la seva tasca humanitària». És més, ha remarcat, la justícia italiana ha anul·lat detenció administrativa del Geo Barents (MSF), «enviant un missatge tan clar com que solidaritat i el rescat al mar són drets fonamentals» i «deixant en evidència els intents de criminalitzar l’ajuda a persones rescatades al mar».
L’assistència en alta mar a embarcacions en perill és una obligació legal dels Estats i negar l’auxili a alta mar o dificultar-ho mitjançant l’abús de mesures administratives “és un acte inhumà que té conseqüències legals davant de les quals tard o d’hora cal respondre”.
Assistència lletrada
D’altra banda, Iguaran ha destacat que, en la decisió de presentar aquesta demanda de conciliació prèvia a la querella, van decidir buscar l’assistència de la persona que va promoure l’exempció de les taxes als ports de la Generalitat. «Vam decidir acudir a Mónica Oltra perquè ens assistís com a lletrada en aquest cas ja que, a més va ser ella, com a vicepresidenta de la Generalitat qui va proposar al Govern valencià que els vaixells d’ajuda humanitària poguéssim tenir un refugi als ports de Borriana i Vinaròs gràcies a l’exempció de les taxes».
