Acció Ecologista-Agró ha presentat al·legacions a l’expedient de delimitació dels béns de Domini Públic Marítim-Terrestre (DMPT) de diversos trams de costa amb una longitud total d’uns cinc mil sis-cents noranta-tres (5.693) metres, a les platges de la Devesa del Saler, en el terme municipal de València. El col·lectiu considera que existixen diversos motius i evidències que justifiquen la procedència d’incloure la totalitat, i no sols una part com es pretén, del recinte del Parador Nacional de Turisme Luis Vives i el seu camp de golf dins de la proposta de delimitació provisional redactada per la Demarcació de Costes de València.
Històricament, la distribució en paral·lel dels ambients en platja, cordó dunar exterior, depressions interdunars (emmallades) i cordó dunar interior es va difuminant cap al sud fins a desaparéixer. Així doncs, en la zona que l’any 1965 passa a conformar el recinte del Parador Nacional de Turisme Luis Vives i el seu camp de golf, les franges corresponents al cordó dunar interior i a les emmallades s’han esvaït a favor de la franja corresponent al cordó dunar exterior, tal com pot observar-se en les ortofotos proporcionades en la documentació sotmesa a informació pública.
De fet, quan es va establir el camp de golf, este va adaptar la seua configuració al relleu natural de l’àrea dunar més pròxima a la platja, en encaixar perfectament amb les característiques inherents a esta mena d’instal·lació esportiva. La qual cosa explica que l’àrea més extensa i millor conservada, des del punt de vista geomorfològic, del cordó dunar exterior de tota la Devesa i, per tant, de tota la restinga del PN de l’Albufera, s’haja preservat fins a l’actualitat dins del recinte del Parador Nacional.
Malgrat esta configuració que han anat adquirint els terrenys en què s’inclouen el recinte del parador i el camp de golf associat, en la proposta de delimitació de la Demarcació de Costes de València, hi ha una part dels mateixos que no queda inclosa en ser considerada ambient de cordó dunar interior. Des d’Acció Ecologista-Agró creiem que, addicionalment pel ja argumentat, és erroni este plantejament perquè la cobertura vegetal de l’àrea exclosa no es correspon amb l’associada al cordó dunar interior o màquia mediterrània, composta per matoll i pineda. En este cas, l’assot dels vents marins hauria provocat una regressió que no és observable hui dia, la qual cosa indica que no hi ha part del camp de golf que puga considerar-se ni cordó dunar interior ni depressió interdunar i, per tant, que no pot quedar fora de la delimitació de DPMT.
A més, l’àrea dunar que s’ha conservat dins del recinte del parador, juntament amb el de l’àrea de reserva de la Punta, resulten necessàries per a garantir l’estabilitat de les platges situades més al sud, a causa de la protecció que conferixen enfront dels processos erosius, tenint en compte que el desplaçament de sediments, d’arenes, en general es produïx en esta direcció. De manera que, amb la inclusió de la totalitat del recinte del Parador Nacional de Turisme Luis Vives i el seu camp de golf com a cordó dunar exterior s’estaria donant continuïtat, de nord a sud, a la realitat dunar de la Punta.
Cal recordar que les dunes de la Punta es van veure potencialment amenaçades per l’aprovació en 1965 del Pla d’Ordenació i Projecte d’Urbanització de la Muntanya de la Devesa del Saler que preveia construir sobre les mateixes un pavelló, un hotel i habitatges unifamiliars. El fet que no s’executaren les construccions previstes ha derivat en un procés de recuperació espontània de l’ecosistema, afavorit per l’absència de grans pressions humanes, que li ha conferit l’elevat valor ecològic que actualment posseïxen i que va quedar reconegut en configurar-se com una de les quatre àrees de reserva establides en 1984.
Tots estos motius han portat a les ecologistes a sol·licitar que el recinte del Parador Nacional de Turisme Luis Vives i el camp de golf queden inclosos íntegrament en la delimitació de domini públic marítim-terrestre.
