LA SOLIDARITAT ELS FARÀ PERDRE TOTA L’ESPERANÇA D’AIXAFAR-NOS.
La història de totes les societats fins als nostres dies és la història de les lluites de classes
(Carlos Marx)
“No estem disposats a sacrificar el nostre temps lliure i el nostre descans”
(José Antonio València)
Acerinox és una important multinacional espanyola que cotitza en l’IBEX. A més de les factories a Espanya (Els Barris, Ponferrada i Igualada), en té unes altres als EUA, Sud-àfrica, Malàisia i Alemanya i on ocupa al voltant de 7.500 treballadors. D’ells 1.800 estan en Els Barris, en l’empresa més important del Camp de Gibraltar. Una comarca amb un atur del 23,21%, quan la mitjana provincial és del 20% i la nacional de l’11,5%, una comarca molt afectada per la presència del narcotràfic.
El 5 de febrer de 2024 comença la vaga de la plantilla de treballadors de la planta de Acerinox , factoria en el llogaret de Palmones en els Barris, a la comarca del Camp de Gibraltar (Cadis). Va ser convocada pel sindicat Associació de Treballadors de l’Acer (LLIGA) com a vaga indefinida després de més d’un any de negociació de l’IV Conveni Col·lectiu de Acerinox Europa SAU, i després que l’empresa, reprenent usos del vell sistema esclavista, voldria implantar la flexibilitat horària (una bossa d’hores negatives -169,6 anuals- per a jugar amb el calendari dels treballadors sense més que un preavís de cinc dies), la disponibilitat total en reguarda dels treballadors (disposar d’un grup de persones que puguin ser avisades en els seus dies de descans per a atendre les situacions que sorgeixin, d’entrada voluntària i si no… obligades), i a més un calendari de vacances que trencava amb la forma d’elecció de vacances que s’anava aplicant des de feia dècades. La finalitat d’un conveni col·lectiu ha de ser consolidar el poder adquisitiu dels treballadors i intentar millorar-lo. Això inclou la revisió salarial que exigeix el comitè d’empresa, que demanava l’augment anual del 3% amb ajust a l’IPC real cada any, enfront de l’oferta de l’empresa d’1,75% durant 3 anys sense ajust a l’IPC. Cal no oblidar que els treballadors han tingut una pèrdua d’un 3,9% en el poder adquisitiu arrossegada del conveni anterior. També en relació amb el salari està la demanda de la incorporació en la nòmina del plus tòxic, penós i perillós, encara no reconegut a hores d’ara, tractant-se de treballadors en una empresa siderúrgica. I la prima de producció que els treballadors demanaven de 550 € i l’empresa oferia entre 360 i 425 € per tres anys.
En assemblea la plantilla de més de 1.750 treballadors demana als altres sindicats que s’adhereixin a la vaga, i en votació, per majoria de 1.313 vots, es decideix secundar-la. Els sindicats UGT, CCOO i ÚSO accedeixen, però convocant ells la seva pròpia vaga mentre que la Coordinadora de Treballadors de l’Acer, decideix no convocar vaga a pesar que els seus propis afiliats li ho reclamin.
Finalment, després de quaranta dies de vaga, l’empresa accepta asseure’s a negociar amb el comitè. Els treballadors plantegen les conseqüències que tindran per a la conciliació familiar els horaris, disponibilitat en reptin i vacances que l’empresa vol implantar, i el que suposaria per a aquesta plantilla que té un règim de cinquè torn, la qual cosa és una dificultat afegida per a la conciliació familiar pels horaris de treball de 365 dies a l’any, 24 hores al dia de normal producció de la fàbrica.
Després de cent trenta-set dies de vaga, en els quals va haver-hi piquets a la porta de l’empresa, concentracions i manifestacions, talls de carreteres i una manifestació davant el Parlament andalús, es va imputar un delicte contra la seguretat viària a quatre membres de ATA, encara que tot el comitè de vaga encapçalava la protesta. Paral·lelament, els sindicats UGT, CCOO i ÚS dividint a la plantilla en assemblees independents (cada sindicat amb els seus afiliats), convencen els seus afiliats que votin l’acord que aquests mateixos sindicats signen en una reunió amb l’empresa a Sevilla amb la mediació de la Junta d’Andalusia.
Així acaba el 20 de juny del 2024 una de les vagues més importants en l’àmbit estatal des de fa dècades, amb un conveni signat per aquests sindicats, però que no va signar el sindicat LLIGA per no estar d’acord en el seu contingut, i sobretot per deixar-lo obert a nous canvis que efectivament s’han continuat fent. La vaga va mantenir paralitzada la planta de l’empresa Acerinox Europa S.A.O en Els Barris durant quatre mesos i mig, l’atur més llarg en cinquanta-quatre anys d’història de la planta, en una lluita incansable que ha mantingut aquesta plantilla, unida des del primer dia lluitant pels seus drets durant tantíssims dies en què no entrava diners a les seves cases i que malgrat això seguien en la lluita, donant-se suport mútuament i per descomptat amb la solidaritat econòmica (caixa de resistència) i moral que arribava des de moltes persones i organitzacions de classe i en tota la comarca del camp de Gibraltar, i sense la qual no hagués estat possible resistir tant de temps.
Ha estat una de les vagues més llargues i dures, convocada per un petit sindicat, LLIGA, amb el suport de la major part de la plantilla, més de 2000 treballadors, en una empresa de l’IBEX 35 i amb CCOO, UGT i ÚS en contra, és a dir, de part de l’empresa.
Els “assoliments”, diu el portaveu d’ATA sabent que en una negociació dura i difícil al final alguna cosa es queda pel camí, són, en primer lloc, que una plantilla estigui unida i lluiti per defensar els seus drets i sigui solidària; i quant a les millores, la pujada salarial del 3,1%, i l’augment de la prima de producció a 450 euros; i respecte a la disponibilitat de la reguarda dels treballadors es va aconseguir que fos voluntària i per un any i que cada grup de reguarda estigués disponible tres mesos a l’any amb un el màxim de crides mensuals de sis dies. Les vacances continuaran col·lectives i fixes, subjectes a les parades de la fàbrica catorze dies a l’agost i altres punts al desembre…, amb l’aplicació d’ERTES a conveniència de l’empresa. Malgrat ells com queda dit, LLIGA no ho va subscriure.
“No estem disposats a sacrificar el nostre temps lliure i el nostre descans” explica José Antonio Gómez València, portaveu del comitè de vaga de Acerinox.
És lluita de classes en estat pur: plantar-se, abaixar els braços, anar a la vaga. No sacrificar la vida dels treballadors al guany capitalista. És la consciència de classe necessària perquè en la plantilla s’encarni la lluita de classes i doni la resposta a l’explotació abusiva de l’empresa, és allí on els millors obrers, són els que activen en els altres la consciència de la classe obrera i l’estenen amb les seves lluites. Diu Lenin referit a les lluites revolucionàries en 1905 a Rússia: “Davant anaven els millors elements de la classe obrera [els metal·lúrgics], arrossegant després de si als vacil·lants, despertant als adormits i animant als febles”…
Però, “Les lluites obreres, tantes vegades heroiques, que es donen en molts sectors, quan no són directament traïdes pels sindicats del poder, sorgeixen i decauen sense deixar després de si un pòsit de noves formes d’organització, de manera que cada vegada cal començar de nou”. Així s’expressa en el seu ideari La Trobada del Moviment Obrer (EMO) que pretén acabar amb aquesta desgràcia per als treballadors tractant que almenys els sectors més conscients de la classe obrera no continuem dilapidant inútilment esforços. “Les lluites que no s’emmarquen en una estratègia s’esfondren sense deixar rastre.”
Des dels primers dies de vaga, l’empresa va intentar acoquinar al sindicat LLIGA pressionant-lo amb una demanda per vaga il·legal i demanant una indemnització de més de 181.000 euros diaris per pèrdues, a més d’obrir expedient sancionador a sis membres del sindicat i al company independent que va donar suport a la vaga, vulnerant així el dret a la vaga que té tot trabajad@r
El judici als 7 treballadors del Comitè de Vaga tindrà lloc el 19 de maig en els jutjats socials d’Algeciras, i, com el de les 6 de la Suïssa i tants uns altres, són judicis contra tota la classe obrera. L’empresa els demana 28 milions d’euros. Pretenen donar un càstig exemplaritat per als qui s’atreveixen a trencar la cotilla de pau social que asseguren CC.OO. i UGT. Als sindicalistes que defensen als treballadors se’ls vol ficar en la presó, posar sancions laborals i econòmiques, multes, per portar a la gent a la lluita per a defensar els drets dels treballadors. Davant aquest judici la solidaritat ha de créixer per tots els racons de l’Estat espanyol.
En el context de l’actual crisi capitalista, crisi estructural d’un sistema agònic incapaç de garantir les mínimes condicions de vida a la majoria de la societat i amb la teràpia d’economia de guerra’ amb la qual a tall de tireta està tractant de sobreviure el capitalisme europeu, les lluites dels treballadors són lliçons de consciència i dignitat davant l’explotació laboral normalitzada, davant treballadors indefensos en mans de sindicats pactistes. La consciència de classe que ha armat la resistència d’aquests treballadors està en la base de la lluita, les demandes expressen la dignitat.
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!
ASSOCIACIÓ DE TREBALLADORS DE L’ACER (LLIGA)
COORDINADORA DE TREBALLADORS DEL METALL (CTM)
ENCUENTRO DEL MOVIMENTO OBRERO (EMO)
