CARTA OBERTA A CCOO I UGT DEL PAÍS VALENCIÀ DES DELS COMITÉS LOCALS D’EMERGÈNCIA I RECONSTRUCCIÓ DELS TERRITORIS AFECTATS PER LA DANA
1 de Maig de 2025
El 29 d’octubre de 2024, una DANA devastadora va arrasar les nostres cases, els nostres barris i les nostres vides. El que vivim no és una situació normal. És una situació d’excepcionalitat. No sols per la magnitud de la catàstrofe, sinó per la gestió i la resposta política criminal del Consell presidit per Carlos Mazón.
Si hi ha alguna cosa que després de 6 mesos de la DANA genera consens en la nostra societat, és que la figura política de Mazón és incompatible amb qualsevol forma de normalització política, econòmica i social. Mazón representa la major desafecció inimaginable dels governants amb els seus governats. Per les seues presències i per les seues absències. Per les seues polítiques abans de la DANA (la negació del canvi climàtic o l’eliminació de la unitat valenciana d’emergències), són les que han fet possible l’alt grau d’impacte de destrucció i mort. Per la seua actuació en la mateixa catàstrofe, la seua desaparició el dia d’autos, per no avisar a la població a través de l’alarma prevista i la no evacuació de la població en risc.
Per les polítiques de secretisme en relació amb les empreses de la Gürtel, premiades amb concessions directes pel seu gerent, què és en el que s’ha convertit Mazón. I després de la tragèdia, per la seua falta d’actuació en les mesures d’emergència i el bloqueig de qualsevol intent de reconstrucció.
La figura de Mazón impedeix la immediata i necessària resposta del poble valencià per a la reconstrucció.
D’una banda per la seua responsabilitat política i penal, i la del seu Consell, i per una altra, per imposar a través del procediment institucional dels pressupostos anuals el programa polític de l’extrema dret, amb el pacte PP-VOX, que atempta contra els drets més fonamentals i contra les llibertats, i que posa en risc les nostres vides amb el seu negacionisme climàtic.
Més enllà de la manifestació mensual, les denúncies als jutjats, els diferents sectors empresarials que encara fan costat a Mazón, han de sentir qüestionats els seus interessos i els seus beneficis.
És ací on els sindicats haurien d’enfortir el seu compromís amb la ciutadania i fer evident l’aïllament social de l’executiu valencià. I generar aliances amb els altres col·lectius que tenen amenaçats els seus interessos: les pròpies víctimes i població de territori afectat, migrants, moviment feminista, defensors dels drets humans i del medi ambient, xicoteta i mitjana empresa, moviment pel dret a l’habitatge i de la llengua pròpia. També comptant amb la participació de la València en B, la València no inscrita, la València que treballa en l’economia submergida, la València sense papers i en molts casos sense padró.
No pot haver-hi tranquil·litat en la societat valenciana, mentre les famílies i l’entorn social de les persones assassinades no vegen satisfetes les seues reclamacions. Això passa ineludiblement per l’enjudiciament de Mazón i la dimissió de tot el Consell com a responsables directes.
Exigim dignitat, veritat i justícia per a les víctimes, per a les seues famílies i per a totes les persones afectades que, sis mesos després de la catàstrofe, continuem suportant les conseqüències de les seues polítiques de mort.
Al poble valencià en el seu conjunt, per tant, només ens queda unir-nos en un front de lluita comuna. La desobediència civil i la vaga general es fan ferramentes indispensables per aconseguir retornar la dignitat al nostre poble.
Enfront d’aquesta situació d’excepcionalitat i una de les majors crisi ecosocial i econòmica, el silenci o la tebiesa ja no són una opció. Per això, com a víctimes i supervivents, com a població organitzada en Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció dels territoris afectats, com a part del poble treballador i digne del País Valencià, sol·licitem a CCOO i UGT que se sumen i convoquen la vaga general del pròxim 29 de maig, en un exercici de responsabilitat social.
Tenim l’esperança que les organitzacions sindicals estiguen a l’altura d’aquest moment històric, no sols per a exigir justícia per als qui ho hem perdut tot, sinó també defensar un futur on la vida ha d’estar en el centre a l’hora de prioritzar i prendre decisions, i no els interessos i beneficis de les grans empreses. Si no transformem els polítiques davant la crisi climàtica i social, això tornarà a ocórrer en qualsevol part del país i tornarà a haver morts.
L’excepcionalitat que vivim exigeix respostes a l’altura i aquesta vaga seria la resposta col·lectiva necessària en un moment d’emergència social i econòmica mai abans viscut. Perquè si no parem ara, el desastre serà permanent per a totes i tots.
Cap a la vaga general del 29 de maig per a tombar els criminals.
Signat: Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció de territoris afectats per la DANA
