Manifest per la vivenda i els drets econòmics i socials

En els Pressupostos de 2025 de la GVA i la Llei d’Acompanyament corresponent que s’estan debatent
en Les Corts i es votaran el 28 i 29 de maig, la dreta valenciana introdueix mesures que són atacs al
dret a la vivenda i molt virulents contra els drets humans i la convivència social en la nostra Comunitat,
mesures a favor dels intransigents, els rics i en contra de la majoria social. Prou, com a mostra d’això,
el següent:

1. Ajudes per a espanyols. Una de les esmenes a la Llei d’Acompanyament és la modificació de l’Art. 165 de la Llei 1/2015 d’Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions de manera que s’establisquen requisits de nacionalitat per a accedir qualsevol ajuda o subvenció. És a dir: volen que cap persona que no siguen espanyola o amb ciutadania equiparable de qualsevol Estat de la Unió Europea reba ajuda dels fons que siguen exclusivament de la Generalitat (en l’Estat no manen), la qual cosa implica una bestialitat: instaurar l’exclusió des de les mateixes institucions.
2. Oficina antiocupació. Una altra esmena és la creació d’una Oficina antiocupació. En les Administracions que ja l’han posada s’ha vist que no servixen per a res. L’ocupació és molt minoritària i l’ocupació de vivendes de particulars és mínima. Una de les bondats de l’Oficina antiocupació que proclamen és que no tindrà cost addicional, no se li assigna cap pressupost; però hi ha una línia de 250.000 euros per a “les víctimes de l’ocupació”. La cara oculta és que no dotaran de recursos humans a la Unitat d’Ajuda als Desnonaments, que sí que són un problema real. Al País Valencià s’han produït més de 3.600 en 2024. Com també ho és l’insofrible assetjament immobiliari, com fer complir les obligacions de l’ONU en matèria de vivenda, com aconseguir vivenda als preus que hi ha i sense parc públic o com defendre’s davant els fons… Dia rere dia veiem com es queden al carrer persones que no tenen on viure.
3. Disminució del 77% de diners per a tanteig i retracte i compra de vivenda pública. El tanteig i retracte és una via per la qual la Generalitat Valenciana i els Ajuntaments poden adquirir unes certes vivendes al mateix preu al qual es vendran a inversors. El PP s’ha oposat des del principi a eixa possibilitat. La va recórrer davant el Tribunal Constitucional, que no li va donar la raó. Ara vol restringir el seu abast i, també el parc públic, en reduir dràsticament la quantitat de diners destinats a la compra directa o per tanteig i retracte (de més de 36 milions a menys de 8,5). No podem permetre que es venga el patrimoni residencial valencià per a especular, i en absolut podem permetre que els fons es facen amb vivendes protegides, que han rebut fons públics i que, a més estan per davall del preu de mercat (fins i tot tan baix com 23.000 euros). Han d’exercir el dret de tanteig i retracte, començant per l’Edifici de La Torre amb 134 vivendes que Inmocriteria (de la Fundació La Caixa) pretén vendre a un fons inversor, vivendes protegides, amb col·laboració de diners públics i que han de servir per a consolidar una llar a estes famílies, i no per a generar riquesa o especulació. Estes tres modificacions descobrixen el que defenen Vox i el PP, que és molt diferent del que proclamen en els seus discursos. El que busquen és:

• crear divisió entre les persones, oposant a espanyols i estrangers que necessiten ajudes i
  criminalitzant-los, com si la falta d’ajudes per a espanyols es deguera al fet que se les emporten
  els estrangers i no al fet que hi ha poques, i al fet que les seues bonificacions fiscals als rics
  deixen menys diners disponibles per a polítiques socials;
• empitjorar la situació de llars vulnerables en vivenda. Diuen que busquen fer costat a les
  víctimes de l’ocupació il·legal, però este és un col·lectiu pràcticament inexistent. El que fan
  és abandonar al poble que no pot pagar lloguers o té demandes pendents de desnonaments,
  castigar les llars vulnerables i, amb l’excusa de defendre la propietat,
• afavorir el capital especulador i rendista, espanyol o estranger, permetent que el nostre
  patrimoni se l’emporten per a especular; sense cap rubor, les vivendes que la gent necessitem
  per a viure les transfereixen a capital d’on siga.
  Però estos pressupostos i mesures en la Llei d’Acompanyament són terrorífics perquè incidixen en
  molts més àmbits: generen odi i exclusió amb persones migrants, neguen el canvi climàtic, rebutgen
  la violència de gènere, ataquen els drets lingüístics destrossant la nostra llengua sense límit, a les
  persones LGTBI, i restringixen molt tota col·laboració internacional, En fi, només defenen allò
  públic per a apropiar-se d’ell i fomentar la intransigències, l’exclusió social sense límits i la riquesa
  privada. Des de la PAH fem una crida a la societat valenciana perquè impedisca l’aprovació d’estos
  pressupostos; han de canviar radicalment les polítiques del PP i en un nou marc d’enteniment que hem de construir sense tardança i que per a algunes PAHs ja està cristal·litzant en l’Acord Social Valencià, sent necessari que qui encapçala estes polítiques, Mazón, dimitisca i assumisca la seua responsabilitat davant les víctimes i la societat, com reivindica la Vaga General del 29 de maig i el conjunt de manifestacions multitudinàries, que animem a recolzar massivament. Només així podrem construir un horitzó valencià esperançador. PAHs País Valencià