Aquesta setmana ha estat dura per als treballadors i treballadores de Gaditana de Chorro i Pintura. Bé, els últims mesos han estat duríssims per la tardança en els cobraments i la incertesa de veure perillar els seus llocs de treball. De moment, com sabeu, se’ls ha abonat la nòmina d’abril, però el problema continua.
A les 6 del matí del dilluns, els treballadors de Gaditana es van concentrar a les portes de Navantia Cadis i van muntar un repartiment de pamflets a l’entrada dels aparcaments, explicant-li a la resta dels companys la situació en la qual es trobaven. Un simple repartiment de pamflets i, a les 11 del matí encara arribava la cua de cotxes al pont de la Pepa.
El dimecres, havent passat el temps límit que va marcar l’empresa per a fer els pagaments del mes d’abril, la plantilla de Gaditana va demanar l’ajuda de la resta de treballadors i treballadores que treballen en drassanes, i tots van parar, en una mostra de solidaritat que comença a deixar clar que, en la Drassana de Cadis, el de reparacions, el més precari de la Badia, també ÉS PER A si és necessari. El sostre de cristall de Drassanes de Cadis es comença a esquerdar. Hem de recordar-li al comitè de Drassanes de Cadis que, en l’última vaga convocada per la plantilla de Navantia de la Badia, solament a Cadis NO ES VA PARAR.
Es pot parar, Bolaños!, S’HA DE PARAR!
Si tirem una mirada als últims mesos, en gairebé menys d’un any, hi ha hagut tres aturs per impagaments o tardança d’aquests: els treballadors de Irluc en drassanes de Puerto Real, els de Ainair en Sant Ferran i, ara, els de Gaditana. Quina imatge dona al client una factoria amb els treballadors parats per no cobrar? Quant costen aquests aturs? I, sobretot, per què han de suportar els treballadors i les seves famílies la ineptitud dels empresaris? Els treballadors de les empreses auxiliars podríem dir davant tal desastre: «Falten professionals!!»… Professionals que sàpiguen gestionar les empreses sense incomplir els drets dels treballadors. Aquí, els empresaris del teixit industrial de la Badia de Cadis s’han acostumat a quadrar els pressupostos llevant euros i drets de les nòmines dels seus operaris. R+D, indústria 4.0, digitalització, emprenedoria…? L’única manera que tenen d’emprendre és actuar de ETTs per a Navantia o Dragatges i endollar a tots els que els diguin els jefecillos de les empreses principals. I, un més sí i un altre també, plorar exigint formació sense ells gastar-se un duro. Empreses privades que demanen diners públics per a formar als seus treballadors?: us sona? Seria més senzill invertir diners públics en formació per a Navantia i contractar directament. Així, al mateix temps que ens estalviem als intermediaris, evitem aquests disgustos per impagaments de les empreses privades.
El treballador no sols no es fia dels empresaris, tampoc dels comitès que res més han estat “apaga focs” de la direcció i autèntics portaveus d’aquests. Han mantingut la pau social a pesar que el conjunt dels treballadors, sofrim els avatars de la guerra que ens planteja la patronal en el dia a dia. Ja ens agradaria veure la cara dels membres del comitè si no els paguen les nòmines.
Per als comitès, mai hi ha prou motius per a parar: “Mor un operari en l’última planta de la Jaker en la planta de Dragatges” … I això diu el comitè: “Ha mort per un atac al cor. No és un accident de treball. Si hagués estat per accident, parem segur”. Afortunadament, ES VA PARAR, els treballadors, malgrat tenir el comitè i la direcció en contra, van homenatjar el company caigut: ORGULL DE CLASSE!
La bona notícia és que, si bé encara ens en queda molt, les i els treballadors anem aprenent a base de pals, perquè ja sabem que no heretarem l’empresa i que, a la primera oportunitat, o ens tiren o ens passa com als de Gaditana. La por s’ha anat traslladant i els empresaris i la direcció de les empreses principals ja saben que si NO ES PAGA, LA FACTORIA ÉS PER A. La culpabilització per la possibilitat que s’emportin la càrrega de treball si és per a, tant ficar por i el mateix verí de la por, ens ha anat immunitzant.
Navantia i Dragatges, o s’espavilen i expulsen als que incompleixen o no paguen, i deixen d’acceptar pressupostos impossibles de complir, o veuran una vegada sí i una altra també, als treballadors de l’auxiliar a la porta. I que després no vengen dient que la càrrega de treball es perdrà. No es perd… i si es perd, hi ha culpables: els que incompleixen i els que li ho permeten.
Irluc, Ainair o Gaditana, formen part d’una llarga llista que desgraciadament, s’anirà incrementant. Ullet amb Rospa!… que ja els deu nòmines als seus treballadors o amb Sinaval, que té més denúncies en la Inspecció o en els jutjats que treballadors. El teixit industrial gadità el conformen un grup d’empresaris pirates abrigallats per mamà Navantia o Dragatges que intenten legitimar el model de la subcontractació a costa d’abusar dels i les treballadores:
NO LI HO PERMETREM! SI INCOMPLEIXEN, LES FACTORIES ES PAREN!
Coordinadora de Treballadors del Metall Badia de Cadis
