A pocs dies de la vaga general convocada per al dia 29 de maig, per a alguns pot semblar difícil ser conscients del significat d’esta cita.
Només ocórrer la catàstrofe del 29 d’octubre, no la meteorològica sinó la política, va començar un procés de lluita que va tindre el seu començament precisament en les poblacions negades.
Un procés de lluita per la supervivència vital, que va comportar la necessitat del començament d’una reconstrucció social, en el qual la vaga general del dia 29 és un pas de gran importància. Ens trobem, no amb una vaga general laboral, sinó amb una vaga general laboral, social i ciutadana, que trasllada la necessitat de la societat, expressada en manifestacions massives i en milers d’actes diaris, al món del treball assalariat.
Totes les vagues generals per definició són i han sigut polítiques, com si el laboral no ho fora, mes allà del registre obligat per a poder legalitzar-la. En este cas és evident la vinculació de la vaga amb el món del treball: desenes de treballadores mortes; milers obligades a treballar; centenars de milers que van posar la seua vida en risc i que no que no van ser avisats de la situació que ja es detectava; altres molts que van perdre la seua ocupació o que encara no han cobrat la indemnització corresponent per estar en ERTO; la falta de polítiques de prevenció en imposar la Generalitat valenciana uns pressupostos que neguen el canvi climàtic. Semblen pocs motius laborals per a convocar esta vaga.
A més, cal tindre en compte que les persones treballadores són societat i esta queda fracturada per l’agressió que Mazón al capdavant de la seua Consell, sostingut per l’extrema dreta, ha realitzat als drets socials, als drets més bàsics de les persones: legislant per a afavorir la construcció en zones inundables i requalificant 10.000 hectàrees agrícoles per a construir magatzems de mercaderies, continuant amb l’extermini d’una cosa tan vital en el nostre territori com l’horta; negant el canvi climàtic, i per tant sense polítiques de prevenció; negant les conseqüències de la violència estructural i quotidiana que patixen les dones; amb una política de vivenda que afavorix l’especulació i l’ocupació dels fons voltors del que haurien de ser les vivendes de la població, que hui dia pel seu preu i el dels lloguers se li convertix en impossible; per l’atac a la llengua pròpia, a la cultura; a les persones migrants; impedint una reconstrucció amb la participació de les poblacions negades.
Per totes estes raons comença un procés de reconstrucció social que es materialitza en el Acord Social València del qual formen part: Associacions de Víctimes, Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció,
Moviments Socials del País Valencià i els propis sindicats convocants de la vaga, que és el que li dona el sentit especial a esta vaga. Per això la vaga és laboral, social i ciutadana, no veure-ho és, no ja d’una miopia, sinó d’una ceguesa política sublim, se siga sindicat majoritari o campió de lliga. Que fa que no es puga entendre que esta vaga ja està guanyada només per convocar-la, perquè és una etapa més en la mobilització general que va començar fa ja set mesos en un procés de reconstrucció social imparable i que té com a objectiu fonamental plantejar esta necessitat al món laboral i al conjunt de la societat. La convocatòria és ja la vaga, el camí és ja la fi i el temps no el poden marcar les organitzacions, sinó els processos.
La dimissió de Mazón i la reconstrucció és una necessitat immediata. Direccions dels sindicats que encara no han convocat, des de les poblacions i territoris anegats, convocats van estar i convocats estan, diguen el que diguen. Si àrdua és la tasca, ja que no ho van fer, pose’s ja a ella, i si no han volgut participar fins ara, encara són a temps. Almenys no impedisquen ni condicionen a qui encara mantenen la seua afiliació en els vostres sindicats a participar en este moviment de reconstrucció social del nostre país i en la vaga general del dia 29 de maig, del qual és un pas clau.
ACORD SOCIAL VALENCIÀ
