Des de fa gairebé 3 mesos el govern ultradretà de Netanyahu aplica un criminal bloqueig a la
Franja de Gaza, impedint l’ingrés d’aliments, aigua, medicines i combustible i restringint l’energia
elèctrica.
El seu objectiu és matar de fam el poble gazatí per expulsar la població de l’enclavament i forçar la
rendició de la resistència palestina, completant així la neteja ètnica iniciada per Israel el 1947, i
avalada avui per Trump.
Gaza travessa per una greu situació humanitària. El perill de fam augmenta. Les xifres són
esgarrifoses: 14.000 nadons estarien en perill de morir si no reben els aliments necessaris les
pròximes hores, segons l’ONU. Mig milió de persones (un 20% de la població) estaria en risc
d’inanició, d’acord amb informes del mateix organisme. Per part seva, l’Organització Mundial de la
Salut ha informat que 57 nens van morir per desnutrició des del març, quan va començar el
bloqueig a Gaza per part d’Israel.
Netanyahu i la neteja ètnica
Al març el règim sionista d’Israel va trencar la treva i va reiniciar els bombardejos, com a part
d’una nova ofensiva llançada el 18 de maig, anomenada “Operació Carros de Gedeó”.
El criminal Netanyahu va dir que aquesta nova ofensiva era per prendre el territori de Gaza, i que
no es retirarien. I va afirmar en un comitè del parlament sionista: «»Estem destruint cada vegada
més llars, i els gazatís no tenen cap lloc on tornar. L’únic resultat inevitable serà el desig dels
gazatís d’emigrar fora de la Franja de Gaza»
En una declaració posterior, el 13 de maig passat, anunciant la nova operació militar, va dir: «Hem
establert una administració que els permetrà marxar, però el problema de la nostra banda es
redueix a una sola cosa: necessitem països disposats a acollir-los. En això estem treballant
actualment»…»Si els oferim la possibilitat d’anar-se’n, més del 50% se n’anirà, i fins i tot crec que
molts més. Però Hamàs ja no hi serà».
L’objectiu és clar, prendre el control total de Gaza, expulsar el poble palestí de les seves terres i
llars i convertir la franja en un ressort, com va anunciar Trump.
La pressió mundial obliga Israel a permetre ingrés mínim d’ajuda humanitària
Després de col·locar el poble palestí a Gaza a la vora de la fam, Netanyahu es va veure obligat a
permetre l’ingrés d’una mínima fracció d’ajuda humanitària. Entre el dilluns 19 i el divendres 23 de
maig van entrar uns 385 camions amb aliments, medicines i altres béns. Molts dels quals van
trigar a arribar efectivament als gazatís. Aquestes quantitats continuen sent insuficients quan
durant la treva van arribar a entrar fins a 600 camions diaris amb ajuda humanitària, i actualment
hi ha centenars de camions esperant a la frontera.
Aquest gir al govern israelià no ha estat per raons humanitàries. Es tracta d’una decisió calculada i
freda, determinada per la pressió exercida per diferents governs, com el mateix Netanyahu
cínicament ha reconegut: “Els nostres millors amics al món, senadors que sé que donen suport a
Israel, venen i em diuen: Et donarem tota l’ajuda que necessites per a una victòria total. Armes,
suport per eliminar a Hamàs rebent imatges de fam (a Gaza)”.
Amb la brutalitat que el caracteritza, l’ultradretà ministre de Finances, Bezalel Smotrich, va dir:
«Preferiria no enviar ni un gra de menjar a Gaza, ni tan sols als civils? Possiblement» I va afegir:
«Entenc profundament la ira i el dolor que tots sentim. La veritat és que, fins que no es lliuri a tots
els ostatges, no hauríem d’enviar ni tan sols aigua. Però, en realitat, si actuem així, el món ens
obligarà a aturar la guerra immediatament i perdrem.»
La pressió dels governs a Israel és determinada per la mobilització
Les nombroses veus d’organitzacions internacionals, denunciant que s’estava davant d’una
catàstrofe humanitària, han significat un nou impuls a les mobilitzacions a tot el món, especialment
a Europa. Aquesta situació ha coincidit amb el 77è aniversari de la Nakba quan milers es van
mobilitzar a tot el món contra els seus governs i en suport a la lluita del poble palestí. A Madrid el
10 de maig van sortir als carrers més de 80.000 persones, exigint el cessament de la venda
d’armes a Israel i ruptura de relacions; a la Haia, Països Baixos, el 18 de maig passat se’n van
manifestar 100.000, exigint al govern que posi fi al seu suport a Israel; a Londres gairebé mig milió
es va mobilitzar el 17 de maig passat.
França, Canadà i Regne Unit, en un comunicat emès el 19 de maig, van rebutjar la nova ofensiva
militar sionista, van demanar un alto el foc, i hipòcritament, després de mesos recolzant Israel, van
dir que «el nivell de patiment humà a Gaza és intolerable». En aquest comunicat conjunt van dir
que “”Si Israel no atura la renovada ofensiva militar i aixeca les restriccions a l’ajuda humanitària,
prendrem més mesures concretes en resposta». Posteriorment, el govern britànic va suspendre
les negociacions que mantenia amb Israel per assolir un acord de lliure comerç. 18 països més
van exigir la immediata represa completa de l’ajuda a la Franja de Gaza.
Els governs capitalistes europeus i d’altres regions no qüestionen Israel per humanitat sinó a
causa de la forta pressió del moviment de masses, que pot eventualment generar crisis a l’interior
dels seus règims.
Segueix la crisi política a Israel
Mentrestant a Israel continuen les protestes, que ara són diàries, exigint la fi de la guerra i el retorn
dels ostatges en mans de la resistència palestina. Aquestes mobilitzacions són el rerefons d’una
crisi política que no cessa.
No és casual que l’exprimer ministre Ehud Olmert digués en una entrevista el 4 d’abril passat que
Israel estava travessant “la crisi més greu de la seva història”. Posteriorment, va afirmar, el 21 de
maig passat: “el que Israel està fent actualment a Gaza està molt a prop d’un crim de guerra”.
Gairebé simultàniament amb el que va dir Olmert, el militar retirat, diputat i líder del partit Els
Demòcrates, Yair Golan va donar unes declaracions que van causar un gran enrenou a Israel,
afirmant que: “Un país assenyat no lliura combats contra civils, no mata nadons com a
passatemps i no es fixa com a objectiu expulsar una població”.I va afegir que “Israel està en camí
de convertir-se en un Estat pària, com Sud-àfrica ho va ser (durant l’Apartheid)”.
Olmert, Golan, i altres dirigents crítics al govern de Netanyahu, són tan sionistes i antipalestins
com aquest, però, la mobilització mundial contra el genocidi, i les contínues marxes i expressions
de rebuig al govern a Israel, estan causant una gran crisi política al si del sionisme, manifestant-se
les contradiccions i diferències polítiques. Golan, Olmert, Benny Gantz i altres, s’ubiquen entre els
que advoquen per la solució fracassada dels dos Estats, i difereixen de Netanyahu i els seus
ministres ultradretans en els ritmes i les formes per enfrontar la resistència palestina.
Reforçar la mobilització mundial en suport a la resistència palestina
Des de la UIT-QI diem que per derrotar l’intent de neteja ètnica i ocupació de Gaza cal continuar
mobilitzats a tot el món recolzant el poble palestí i la resistència.
Pel 15 de juny està prevista la “Marxa a Gaza”, promoguda per organitzacions de més de 20
països. Serà una marxa cap a la frontera entre Egipte i Gaza, al pas de Rafah per reclamar que es
trenqui el setge, i s’obri la frontera perquè entri lliurement l’ajuda humanitària i tota expressió de
suport al poble palestí.
La UIT-QI se suma a la convocatòria d’aquesta mobilització i fem una crida fer a realitzar accions
unitàries a tot el món de suport aquell mateix dia. En aquest sentit, estem per l’obertura immediata
dels passos fronterers per garantir l’ingrés d’aliments, medicaments, combustibles i aigua i el
restabliment de l’energia elèctrica.
Des de la UIT-QI exigim a tots els governs del món, i en especial als règims àrabs i de l’Orient
Mitjà, que molt poc fan pels palestins, que trenquin relacions polítiques, diplomàtiques, comercials,
culturals i acadèmiques amb Israel. I en el cas dels governs àrabs, que donin suport amb armes i
recursos a la resistència palestina a Gaza i Cisjordània.
Estem per l’alto immediat al foc, la retirada de totes les tropes israelianes de Gaza, Cisjordània,
Síria i el Líban. Rebutgem la neteja ètnica promoguda per Trump i Netanyahu, així com els
bombardejos dels Estats Units i Israel contra el Iemen. Rebutgem el pla d’Israel i Trump de
militaritzar i privatitzar el lliurament d’ajut humanitari.
Repudiem la il·legal detenció i amenaça de deportació als activistes que defensen la llibertat de
Palestina, com ha passat als Estats Units i Alemanya.
Per una Palestina única, laica, democràtica i no racista. Palestina lliure del riu al mar!
