El diumenge 25 de maig es van dur a terme les eleccions legislatives i regionals al nostre país. El Partit Socialista Unit de Veneçuela (Psuv), que governa el país, i els seus aliats, segons el Consell Nacional Electoral (CNE), haurien obtingut 4.553.484 vots, el 82,6% del padró electoral, mentre que els partits dels diferents sectors de l’oposició patronal van obtenir un 17,3%, distribuïts de la manera següent: Aliança Democràtica va obtenir 344.422 (6,25%); l’aliança Un Nou Temps i Única, encapçalada per Manuel Rosales i Henrique Capriles, 285.501 vots (5,18%) i Força Veïnal va treure 141.566 vots (2,57%). El CNE va informar que l’abstenció hauria estat d’un 57,4% del total de votants.
El Psuv va aconseguir la majoria dels diputats a l’Assemblea Nacional. L’Aliança Democràtica va obtenir 3 diputats (Timoteo Zambrano, Bernabé Gutiérrez i Alfonso Enrique Campos). UNT-Única, es va acreditar altres 3 diputats, a saber, Henrique Capriles, Stalin González i Luis Emilio Rondón. El govern va guanyar 23 governacions d’un total de 24, incloent-hi la de la Guaiana Essequiba. Va recuperar les governacions de Zulia, Nova Esparta i Barinas, mentre que l’oposició burgesa va conservar la de l’estat Cojedes.
Alta abstenció: signe de descontentament
El més significatiu d’aquestes eleccions és l’altíssima abstenció. El CNE ha informat que s’ha apropat al del 58%. La veritat és que les imatges que es van fer virals en les xarxes socials, van posar en evidència l’absència alarmant de votants en tots els centres de votació al llarg del país.
D’acord amb algunes enquestes, l’abstenció extraoficialment hauria estat entorn del 80%, fins i tot fins a un 85%. Si el mateix govern parla d’una participació que no va arribar al 43%, segurament l’abstenció va ser molt més elevada. En les setmanes prèvies a les eleccions el desinterès de la població era manifest, i contrastava amb la gran disposició a votar que es va fer patent en els dies previs a les eleccions presidencials del mes de juliol del passat any.
María Corina Machado i els seus simpatitzants volen atribuir-se un suposat triomf amb l’alta abstenció. Volen fer creure que aquesta va ser producte de la seva crida a no votar.
En rigor, l’alta abstenció va ser expressió del cansament i el genuí descontentament que viu en el si del poble. Va ser una manifestació de repudi al govern, i de manca de confiança en el sistema electoral. La gent no va votar perquè algú li hagi dit que no ho fes, simplement perquè no percep que a través de la via electoral hi hagi possibilitats d’algun canvi en la situació política i social del país.
Després del frau escandalós executat pel govern en les eleccions presidencials de l’any passat, es va fer evident per a milions de persones que hi ha poques possibilitats de derrotar en les urnes electorals al govern. Però a més, tampoc s’identifica amb els candidats de l’oposició patronal que van participar en les eleccions, després d’haver arribat a acords amb el govern, tal com va ser el cas d’Henrique Capriles, qui va negociar la seva habilitació a canvi de participar en les eleccions sense fer masses crítiques.
L’oposició patronal encapçalada per María Corina Machado i els seus aliats, van sembrar falses expectatives en les passades eleccions del 28 de juliol de 2024.
En un procés que des que va ser convocat estava ple d’irregularitats, situacions d’avantatges, inhabilitacions, robatori de targetes i una gran repressió i persecució.
Aquesta oposició va desmobilitzar el descontentament que es va expressar l’endemà de les eleccions, el qual va resultar convenient per al govern dictatorial de Maduro. En aquelles eleccions el frau va ser descarat, i per a les acabades de realitzar, persistien les mateixes condicions antidemocràtiques agreujades pels efectes de la brutal repressió post 28J.
Efectivament, com fins i tot vam dir en la nostra declaració prèvia a les eleccions, aquests comicis s’anaven a realitzar enmig de condicions adverses, amb unes 900 persones detingudes per raons polítiques i altres 10.000 amb mesures cautelars; partits il·legalitzats o intervinguts pel Tribunal Suprem de Justícia, uns altres amb sol·licituds del nom sense tramitar; dirigents polítics en l’exili o inhabilitats. Fins i tot en els dies previs a les eleccions, es va produir una nova ràtzia repressiva del govern, la qual es va saldar amb la detenció d’unes 70 persones. Tot amb el rerefons d’un ús abusiu dels recursos de l’Estat per part del partit de govern.
D’aquesta manera el govern consumeixi un nou frau, controlant tots els instruments del règim polític, amb l’objectiu de mantenir-se contra vent i marea en el poder.
Només resta lluitar per un pla obrer i popular i llibertats democràtiques
Des del Partit Socialisme i Llibertat diem que només amb la lluita, amb la mobilització unitària i massiva, podrem recuperar les llibertats democràtiques vulnerades; aconseguir eleccions lliures i transparents; conquerir la llibertat de les i els presos polítics i derrotar el pla d’ajust que aplica Madur en acord amb l’empresariat.
Només amb la nostra mobilització independent del govern i l’oposició patronal en totes les seves variants, podrem imposar un pla obrer i popular d’emergència per a donar resposta a conquistar tots els greus mals que afligeixen al poble treballador.
