20 mesos de genocidi continuat a Gaza i Israel no està guanyant. El sisè exèrcit més fort del món, tota una potència nuclear amb la seva tecnologia capdavantera de destrucció i hipervigilància no aconsegueix derrotar un poble decidit a resistir. Una guerrilla que no té exèrcit, sense tancs, ni avions en un racó del Mediterrani sotmès a gairebé 20 anys de setge medieval, no es plega i ha convertit Gaza en un pantà per al totpoderós exèrcit israelià. Un estat que actua com a punta de llança de l’imperialisme a la regió, cosa que li permet una total impunitat.
Perquè no aconsegueix derrotar la resistència del poble palestí, Israel ha de recórrer a la destrucció cega, total, sense caretes. Assassinen (són molts més dels 60.000 morts que han pogut ser comptabilitzats), destrueixen hospitals, escoles, cultius, bestiar, xarxes d’aigua… posant la tecnologia més avançada com la intel·ligència artificial, al servei d’exterminar deliberadament qui fa possible la vida: metges, personal d’emergències, dones i professors…als periodistes que ho expliquen al món. Cada dia els dirigents israelians declaren la seva intenció genocida i els seus soldats documenten com la perpetren. I malgrat aquest horror que recorda el colonialisme europeu més brutal i l’holocaust nazi, el poble de Gaza no es rendeix, perquè sap que si ho fa acabarà a l’exili. El pla d’Israel ha estat sempre el mateix des que es va implantar com un producte colonial al cor de la regió: tenir el màxim de terra palestina amb el mínim de palestins vivint-hi, per materialitzar el seu pla supremacista.
Tot s’hi val, fins i tot finançar, com va admetre recentment Netanyahu, grups armats mafiosos vinculats al Daesh, l’acrònim d’Estat Islàmic, per trencar la resistència del poble. Tot s’hi val, fins i tot militaritzar la distribució de menjar, després de tres mesos amb els passos fronterers tancats per matar el poble de fam i convertir els punts de repartiment de la Gaza Humanitarian Foundation de Trump en centres d’extermini, on l’exèrcit israelià ha assassinat almenys 130 palestins quan intentaven recollir menjar. Són els macabres Jocs de la Fam de Gaza.
Mentrestant, a l’ombra del genocidi a Gaza, Israel continua aprofundint la colonització de Cisjordània, on ha aconseguit buidar els camps de refugiats del nord, on la resistència era més forta, com a Jenin amb el suport actiu de l’Autoritat Nacional Palestina, que s’ha convertit directament en un agent de l’ocupació. 40.000 palestins han estat expulsats dels campaments mentre les colònies israelianes continuen expandint-se i els colons s’han convertit en una força de xoc paramilitar.
Però l’empantanament de l’exèrcit israelià a Gaza també ha obert una forta crisi interior, sense precedents. Cada cop són més els soldats que no volen morir a Gaza, és més obvi per a les famílies dels ostatges que Netanyahu no té cap intenció que siguin alliberats i creixen els frecs interns per l’aïllament internacional d’Israel. El pla de Netanyahu no està funcionant i això és el que aprofundeix la crisi.
La pressió de les mobilitzacions, que han tornat a créixer en països com França, el Regne Unit o Suècia, i l’evidència del genocidi ha forçat alguns països a fer tímids gestos per cobrir-se les espatlles. Londres ha suspès les negociacions de l’acord de comerç bilateral i ara la Unió Europea es planteja revisar el tractat d’associació preferent amb Israel. El Congrés espanyol engega la tramitació d’una llei per dictaminar l’embargament d’armes als països que vulnerin els drets humans. L’Ajuntament de Barcelona ha tornat a trencar relacions amb Israel, després d’haver-les reprès l’any passat. Hem de continuar empenyent per passar de les paraules als fets. El govern espanyol continua mantenint relacions i comprant armes a Israel, més enllà de tota la seva retòrica propalestina. És el govern del relat, mentre que en realitat no ha deixat ni un sol dia d’alimentar la maquinària de guerra i de normalitzar la colonització i l’ocupació.
Al costat del revifament de les mobilitzacions, tres iniciatives internacionals coincideixen per portar la solidaritat més a prop de Gaza. Després del segrest del vaixell de la flotilla de la llibertat amb 12 activistes a 60 km de les costes de Gaza, la Marxa a Rafah i el comboi terrestre Sumud, que viatja des de Tunísia passant per Algèria i Líbia confluiran en els pròxims dies a Egipte, denunciant també la complicitat del règim d’Al-Sisi amb el genocidi.
Totes aquestes lluites des de baix contrasten amb la complicitat dels governs imperialistes i dels règims àrabs que, en contra del que reclama la gent, continuen considerant Israel com una peça clau per al control d’aquesta regió estratègica del planeta, una peça clau en el funcionament del capitalisme global degenerat. . Cridem a la mobilització i la construcció de comitès de solidaritat amb el poble palestí a tots els barris, centres d’estudi i de treball. Amb això lluita el poble palestí, i per això costa tant, i la seva lluita ens allibera a totes.
Prou complicitat amb l’estat genocida d’Israel: govern PSOE-SUMAR no més mentides!
Embargament d’armes ja!
Ruptura immediata de relacions diplomàtiques i comercials amb l’estat sionista!
Embargament d’armes ja!
Solidaritat amb la resistència del poble palestí!
Palestina lliure del riu al mar!
14 de juny de 2025
Lluita Internacionalista
