Les grans pandèmies i altres catàstrofes colpegen cada cert temps la nostra societat. Segons ens ensenya la història, la reconstrucció social, política i econòmica que hi ha a posteriori determina les característiques dels següents anys, dècades i inclús segles. Així ha ocorregut al nostre país històricament i així ocorrerà amb la generada per la COVID19 i els seus efectes sanitaris, socials i econòmics.
El 25 d’abril commemorem catàstrofe de 1707, per la transcendència històrica i la significació per al poble valencià. La batalla d’Almansa va ser una més de les que es van produir dins de la guerra entre els imperis europeus del 1701 al 1715, i on es va decidir la successió a la corona hispànica. Per a nosaltres com a poble valencià va representar la pèrdua de 30.000 vides, dels nostres Furs i el nostre autogovern. Aquesta guerra hispànica i europea es va convertir, entre nosaltres, en una veritable confrontació civil entre el poble pla i les elits que conservaven els poders. Aquests fets han condicionat els darrers tres segles de la nostra història.
Amb la pandèmia del 2020, veiem que, salvades les distàncies en el temps, tornen a repetir-se alguns dels trets característics de les anteriors: el poble patint la pandèmia mentre la combat i garanteix els serveis essencials per a la vida, mentre les elits econòmiques intenten imposar-ne una gestió i eixida que els permeta mantenint i incrementar els seus guanys i poder. La prioritat depén en l’ordre on se situen la vida i els drets del conjunt de la societat d’una banda o els interessos econòmics de la minoria privilegiada.
Hem vist també com la gestió de la crisi, està tenint visions, gestions i objectius diferents dels diversos estats i entre els estats i els territoris. Així hem vist com des del govern de l’Estat espanyol i malgrat les contradiccions, s’ha prioritzat una gestió centralitzadora, policial i militar i on s’han imposat majoritàriament els interessos del capital. Des de la Generalitat valenciana s’ha optat per una major sensibilitat a les propostes de la societat civil, una major rapidesa en la resposta sanitària i una visió més social i autocentrada de l’eixida de la crisi.
Una crisi que ha posat al descobert totes les immenses mancances i desequilibres que arrosseguem com a societat des de fa molt de temps i que s’havien incrementat amb la gestió neoliberal de les darreres dècades. Tenim el convenciment però que tant el model de gestió com el model d’eixida de la crisi no està determinat per cap força sobrenatural i que depén de cadascú/una de nosaltres individualment i de la societat en el seu conjunt. Les característiques d’eixe model social que sortirà en els pròxims mesos i que ens condicionarà les pròximes dècades encara no estan determinades i les podem condicionar a favor de la majoria.
Aquest 25 d’abril i al bell mig d’una pandèmia de la qual encara no està definida la seua magnitud final, des de Decidim emplacem al conjunt de la societat valenciana, al poble, a les seues entitats i institucions a treballar sense defallir per a garantir una millora de la gestió sanitària, incrementant els recursos d’infraestructures, tècnics i humans tant com calga, i a reconéixer i garantir la prioritat de tot el sistema públic, tant a la sanitat, com a l’ensenyament, als serveis socials, a l’habitatge i a l’economia productiva respectuosa amb el medi i al servei de la comunitat enfront de l’especulativa, tot garantint que hem d’avançar decididament cap a un País Valencià més humà i sostenible i amb més sobirania sanitària, alimentària, hídrica, energètica, industrial i financera.
Es tracta d’avançar cap a un País Valencià sobirà i autosuficient on la vida i la seua qualitat siga el centre de totes les polítiques i de totes les institucions.
Decidim.
País Valencià, abril de 2020
