Insta a l’alcalde Ribó i a la resta de responsables polítics a atendre a l’interés públic i
impulsar un model de territori que ens prepare per al futur.
7/05/2020
Associació Per l’Horta
L’associació Per l’Horta denuncia que la decisió de l’Ajuntament de València de seguir avant amb
l’execució de la ZAL en l’horta de la Punta resulta temerària i atenta contra l’interés públic i la
seguretat jurídica del procés ja que el Pla Especial de la ZAL ha sigut anul·lat en diferents instàncies
judicials, entre elles el Tribunal Suprem i està pendent de resolució d’una nova demanda.
La demanda va ser interposada per la plataforma ciutadana ‘Horta és Futur, No a la ZAL’ de la que
Per l’Horta forma part, davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana fa quasi
un any i en ella es qüestiona la legalitat de l’aprovació autonòmica del Pla Especial de la Zona
d’Activitats Logístiques del Port de València, una operació que va suposar la reclassificació de més
de 700.000 metres quadrats de sòl d’especial protecció agrícola i que ja va ser dues vegades
anul·lada per sengles decisions judicials. La primera per sentència del Tribunal Suprem de 17 de
juny de 2009 i la segona pel propi TSJ en la seua sentència de 13 de març de 2013, confirmada de
nou pel Tribunal Suprem per Sentència de 25 de maig de 2015.
El col·lectiu ciutadà vincula aquestes actuacions en la ZAL amb l’entestament de l’Autoritat
Portuària i especialment del seu president, Aurelio Martínez, per imposar el seu particular criteri
favorable a una extravagant macro-ampliació del port de València, contra el criteri de nombrosos
experts, organitzacions socials i col·lectius ciutadans organitzats al voltant de la Comissió Ciutat-
Port, obrint una via que avança “perillosament” en una política de fets consumats.
“Si el Tribunal Superior de Justícia confirma la il·legalitat del Pla Especial de la ZAL, tal com ja ha
declarat en dues ocasions el Tribunal Suprem, no sols serà impossible per al Port complir amb els
compromisos contrets amb les empreses adjudicatàries de parcel·les sinó que l’ajuntament de
València hi hauria atorgat una llicència impossible d’executar per estar el sòl de la ZAL dins de la
natural i única classificació que sempre va tindre, la de No Urbanizble d’Especial Protecció
Agrícola”, confirma el jurista i també membre de Per l’Horta, Antonio Montiel.
Respecte a la lentitud amb què se substancia el recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, iniciat al febrer de 2019, critiquen l’actitud de
l’actual Conselleria de Política Territorial que va demorar durant mesos la remissió de l’expedient
reclamat pel TSJCV, retardant així que no es poguera formalitzar la demanda fins a setembre del
passat any.
L’associació qüestiona la solució donada pel Pla Especial a una ZAL que per la seua ubicació,
reduïda dimensió i problemes legals, resulta del tot inoperant, tal com ha demostrat el transcurs
del temps i l’escassetat de demanda real de sòl de tan reduïdes dimensions. “La mateixa Autoritat
Portuària segueix obstinada en la cerca de sòl en zones de l’interior per a crear una àrea logística
de gran escala en lloc d’haver concentrat des del principi les seues inversions en la zona industrial
de Sagunt i continuar dispersant contenidors i trànsit pesat per tota la província” afirmen fonts de
l’associació.
Principi de precaució davant un futur incert.
El col·lectiu Per l’Horta reclama a les administracions autonòmica i municipal un elemental principi
de cautela en les seues actuacions i no donar cobertura a “l’obstinat entestament” que ha emprés
l’Autoritat Portuària per a imposar els seus particulars interessos.
Des de Per l’Horta afirmen que les administracions públiques i els dirigents polítics han d’estar al
servei de l’interés públic i no poden actuar amb menyspreu cap els riscos ambientals i socials que
comporta seguir executant el projecte de la ZAL en la Punta. L’interés públic és estar preparats
davant l’amenaça imminent del canvi climàtic i la necessitat de reconnectar els espais verds de
proximitat que la crisi del COVID ha posat de manifest com a imprescindibles.
En aquest sentit Josep Gavaldà, un dels portaveus del col·lectiu ciutadà afirma: ‘’És molt més
valuós per a la ciutat recuperar La Punta que seguir avant amb la ZAL. Qualsevol persona pot
entendre que l’espai entre una ciutat i el seu parc natural no és la millor ubicació per un polígon
industrial. Necessitem intel·ligència per prendre decisions com les de ara fa 40 anys on vam saber
recuperar el riu i el Saler per al poble’’
Per l’Horta confia en una resolució judicial favorable a l’anul·lació del Pla Especial de la ZAL, la qual
cosa podria comportar l’abonament d’indemnitzacions per part de l’Autoritat Portuària i ara també
de l’Ajuntament com a autor de la llicència de reurbanització. I insisteix a reivindicar que els
terrenys vacants que integren la que qualifica de ZAL “fantasma” servisquen com a element de
connexió verda entre el parc natural del riu Túria i el parc natural de l’Albufera, reforçant la funció
ambiental i patrimonial d’aquests enclavaments, així com a defensar un gran acord entre les
autoritats competents i la societat civil per a la recuperació per a ús públic dels terrenys expropiats
en La Punta fa ja més de vint anys i que no han sigut mai usats per a la finalitat industrial que va
justificar l’expulsió dels seus veïns i conreadors.
