• La llicència es produeix en condicions dubtoses de legalitat per estar el Pla Especial
de la ZAL recorregut davant el TSJCV i pendent de sentència.
• La plataforma considera molt greu que l’Ajuntament de València haja concedit
llicència durant l’estat d’alarma on els tràmits no essencials no tenien prioritat i la
ciutadania tenia els drets de manifestació i mobilitat restringits.
Per l’Horta
L’associació Per l’Horta, integrada en la plataforma Horta és Futur NO a la ZAL ha interposat
un recurs de reposició davant l’acord de la Junta de Govern de l’Ajuntament de València que
permet donar llicència al projecte de la ZAL -‘Medidas correctoras para la recepción
municipal de la zona de actividades logísticas (ZAL) del puerto de Valencia’- presentat per VPI
Logística, SA. que suposaria la destrucció definitiva de les possibilitats de recuperació del sòl
agrícola de La Punta com espai natural públic.
La plataforma evidència que el projecte impugnat no té actualment cobertura jurídica, pel
que no resulta procedent la seua aprovació, ni tampoc la recepció de les obres d’urbanització
per part de l’Ajuntament. No és possible aprovar un projecte que no s’adapta al planejament
urbanístic vigent i a les condicions que permetrien la posada immediata en servei. En aquesta
línia, la plataforma assenyala que la urbanització de l’àmbit interior de la ZAL depèn del
subministrament elèctric de la Línea Eléctrica de Alta Tensión 132 KV, Cuádruple Circuito ES La
Punta L – Fuente de San Luis – Grao, que va ser anul·lada al 2017 per un contenciós
administratiu pel TSJ de València i que per tant no està autoritzada per a entrar en
funcionament. Sense eixe requisit, tota actuació urbanística és simplement irrealitzable
legalment.
També cal assenyalar que el projecte de mesures correctores s’emmarca dins del Pla Especial
aprovat al 2018 que permet la construcció de la ZAL i actualment pendent de sentència
judicial. Es tracta d’un pla pràcticament idèntic al que ja va ser declarat nul al 2009, posat en
marxa altra vegada al mateix 2009, i tornat a anul·lar al 2013 pel TSJ de València i el 2015
ratificada la seua nul·litat pel Tribunal Suprem Espanyol. És per tant un projecte que Per
l’Horta considera il·legal i que, segons les sentències obtingudes, caldria replantejar des de
zero, tenint en compte la nova legislació ambiental i la major sensibilitat ambiental així com les
necessitats que s’han evidenciat més que mai de recuperació de sòl agrícola i espais verds per
a la ciutat.
Cal assenyalar que aquest projecte de mesures correctores que ara impugna l’associació Per
l’Horta té un cost superior als 2 milions d’euros de l’erari públic. Sobta el poc criteri i previsió
de l’administració per gastar els diners de totes quan els tribunals poden tornar a anul·lar el
pla especial i quan cada vegada és més gran el clam ciutadà per desistir de fer el projecte de la
ZAL. Seria del tot més prudent estalviar uns diners que en el futur, quan es recupere la ZAL per
al poble, seran diners llançats literalment al fem i sobre els que s’ha advertit reiteradament a
les diferents administracions.
A més, la plataforma considera que l’aprovació d’aquest projecte de mesures correctores
durant l’estat d’alarma no té justificació en cap urgència d’ús, posa de manifest quines són les
qüestions post-covid que el govern valencià considera “essencials” i l’absoluta falta de
sensibilitat amb la ciutadania que tenia els drets de manifestació restringits.
La ZAL: un error del passat que la crisi climàtica fa completament
obsolet
Tant el Pla d’Acció Territorial de l’Horta com l’Estratègia Territorial Valenciana propugnen
una ordenació territorial en la que actuacions com la ZAL no caben. El mateix pla de l’Horta
imposa dos vectors de connexió sobre la ZAL de 200 m d’ample cadascú en els seus plànols
d’ordenació, el que hauria d’haver suposat com a mínim un replantejament en profunditat del
Pla Especial de la ZAL. Per contra, l’administració valenciana (PSOE i Compromís) va re-aprovar
en 2018 el Pla que, virtualment era el que estava dissenyat en temps del PP sense haver fet
cap canvi substancial i tot i que tenia diferents sentències que el qualifiquen de nul.
El pla de Especial de la ZAL, siga legal o il·legal, és un error de planificació territorial i no
s’adiu a les necessitats actuals imposades per l’emergència climàtica ni amb les directrius
marcades per la pròpia conselleria que l’impulsa.
El més coherent amb la nostra situació financera i el benestar de les persones que vivim a
l’àrea metropolitana seria parar i fer enrere, ara que encara estem a temps. Errors passats no
poden avalar errors més grans en el futur.
El ‘cost’ de desistir de fer la ZAL és ridícul comparat amb els seus beneficis. Dels 160 milions
que, segons l’Autoritat Portuària, ha costat, 120 corresponen a expropiacions i per tant no és
una pèrdua sinó un canvi d’ús del sòl que ara sí, serà més necessari que mai per fer front a la
crisi climàtica que ja tenim al damunt.
Per contra, desistir de la ZAL permetria unir el Saler i el Parc Natural de l’Albufera amb el riu
Túria i seria el millor acte de govern que l’Ajuntament i la Generalitat podrien fer per
ciutadania i les generacions futures. Igual que fa 40 anys recuperar precisament l’Albufera i el
Riu van ser magnífiques decisions que hui són indiscutibles i l’orgull de la ciutat.
Per l’Horta fa una crida per a que els nostres polítics prenguen una posició decidida a favor de
l’interès general de la ciutadania i sobretot, que passen de les paraules sobre emergència
climàtica als fets.
