Pablo González, regidor de Guanyar Alcoi
El primer dia que vaig seure amb el regidor Jordi Martínez per a tractar de la conversió del centre en zona preferent de vianants li vaig dir que amb nosaltres no tindria cap problema amb este assumpte. Enteníem que compartíem objectius com reduir l’ús dels cotxes i augmentar l’espai per a les persones amb tots els beneficis que això comporta. I al final sembla que sí que n’hem tingut de problemes.
Eixe primer dia també li vaig proposar fer una reunió conjunta amb tots els grups polítics per a buscar les millors idees. Però no ho ha fet, perquè el Sr. Martínez preferix anar fent reunionetes per separat on pot dir el que l’interessa a cadascú per acabar fent després el que més li convinga. I per descomptat tampoc ha obert un procés de participació ciutadana previ perquè, i ho demostra dia a dia en cada intervenció que fa, no confia que els alcoians tinguen criteri suficient per a decidir. Ni tan sols en la jornada de mobilitat oberta organitzada pel govern va donar veu als assistents. Per a què, devia pensar el regidor, si jo ja ho sé tot.
Fa anys que observe com actua el Sr. Jordi Martínez, quin futur està decidint per la meua vida i la vida dels que estime. I sempre veig que s’actua amb superficialitat i superioritat encara que s’enfronten a qüestions molt complexes, com és esta. Perquè al capdavall el que els interessa és semblar que fan coses i que prenen decisions. Que no ens diguen que no prenem decisions!, va vindre a dir l’alcalde al passat plenari. Ara, que eixes decisions siguen encertades, com que això requerix reflexionar, pensar, preguntar i escoltar, ja no els interessa tant. A més això comporta temps i supose que això els en lleva per a prendre altres decisions i fer-se fotos.
Nosaltres, a Guanyar Alcoi, volem una ciutat per a les persones. I per tant preferim uns carrers amb molt pocs cotxes. També al Centre. I com que diem que volem una ciutat per a les persones el que no ens agrada és que estes presses per fer peatonal el nostre Centre quan ja duem dècades de retard, dificulte en excés la vida als pocs residents que té. I, encara que hem votat a favor, ens preocupen moltes coses que si no es resolen ens faran dubtar del nostre vot:
– Ens preocupa que a les, poques, persones residents al centre se’ls dificulte més la vida del que ja ho és. Se’ns ha dit que es treballarà en fórmules per a prioritzar l’aparcament de residents a la zona. De moment no tenim res però el problema ja existix i s’agreuja amb cada obra que es fa.
– Ens preocupa que es diga que es faran aparcaments dissuasoris com hem demanat, per a dissuadir, no per a atraure cotxes, però que ho tinguen previst, com han assegurat, només en moments especials de l’any (festes, bàsicament).
– Ens preocupa que l’horari de càrrega i descàrrega siga suficient per a les necessitats dels comerciants. Se’ns ha promés que s’ha acordat amb ells.
– Ens preocupa que el trànsit augmente en carrers estrets circumdants i siga pitjor el remei que la malaltia. Entenem que l’objectiu de la peatonalització no és moure el trànsit d’un lloc a un altre i que s’ha de treballar en altres mesures per a dissuadir de l’ús del cotxe i promoure el transport públic i alternatiu. Se’ns diu que es treballarà en eixes mesures.
– Ens preocupa que la limitació d’accés als residents siga excessiva i que certes necessitats de les persones que viuen al centre, o que vulguen viure al centre, es veieren limitades o impossibilitades. I volíem trobar solucions per a eixes necessitats. Parle de necessitats, no de gustos o canvis d’hàbits i costums sinó que se’ls dificulte en excés realitzar accions quotidianes.
Vigilarem que se solucionen totes estes preocupacions que sabem compartim amb moltíssima gent. El govern de Toni Francés i ens hauria de dir quin centre volen. Si un centre per a terrasses els caps de setmana o per a veïnes i veïns que visquen tot l’any. Perquè el resultat és molt diferent.
De moment, a l’inici de les primeres obres a la costera del Gurugú, relacionades amb la peatonalització, ja hi ha hagut falta d’informació prèvia a la ciutadania, i en concret a aquells que podia provocar-los més problemes. Segurament des del govern li llevaran importància a eixa falta d’informació, com sempre fan. Ens demanen que confiem en ells però ens costa. Si en accions senzilles com esta demostren poca responsabilitat i eficàcia a l’hora de planificar i també falta de preocupació per les persones a qui afecten les seues decisions, què faran en projectes més complexos?
