L’alumnat de l’Andreu Sempere recupera la memòria de les dones esborrades de la Història
· L’institut clausura “Spanish women on the rise”, una exposició cedida per l’Institut Universitari d’Investigació d’Estudis de Gènere de la Universitat d’Alacant.
· A través d’un exercici d’història comparada, l’exposició posa de manifest l’endarreriment de l’Estat espanyol en la igualtat entre dones i homes.
Durant tot el mes de maig, l’alumnat de l’IES Andreu Sempere ha gaudit d’una reveladora exposició, cedida per l’Institut Universitari d’Investigació d’Estudis de Gènere de la Universitat d’Alacant. Sota el títol de “Spanish woman on the rise”, el treball fa un repàs de la lluita per la igualtat de les dones. Una reivindicació plena d’entrebancs, com posa de manifest el retard legislatiu d’Espanya respecte als països del nostre entorn.
A partir d’ací, l’exposició recupera les biografies de pioneres en la lluita feminista des d’àmbits tan diversos com la política, la literatura o la música. Protagonistes de la nostra història contemporània que, per contra, encara avui no apareixen als llibres de text. Un exercici de justícia història, però també una exemple de present i futur.
Dones com Ángela Ruiz Robles, pedagoga i inventora de la Màquina taquimecanogràfica, invent considerat el primer llibre electrònic de la història. La ballaora Carmen Dauset Moreno, que va arribar a actuar a Nova York a finals del segle XIX i va protagonitzar dos pel·lícules al primer estudi cinematogràfic dels Estats Units. L’escriptora costumista Cecilia Bölh de Faber que va haver de signar amb un pseudònim masculí per tal de publicar les seues novel·les.
L’advocada i política Clara Campoamor Rodríguez, impulsora del sufragi femení a l’Estat espanyol que es va aconseguir al 1931 i es va exercir per primera vegada a les eleccions de 1933. La música Clotilde Cerdà i Bosch, que va arribar a protagonitzar una obra de Victor Hugo, “Notre Dame de París”. La pensadora, poetessa i dramaturga Concepcion Arenal Ponte, impulsora del feminisme a Espanya i prolífica escriptora.
La política i activista Dolores Ibárruri Gómez, “La Pasionaria”, diputada comunista a la II República i a les primeres Corts triades democràticament després de la dictadura, 40 anys després. La primera ministra d’Espanya i d’Europa occidental, l’anarquista Federica Monseny Mañé. L’escriptora, diplomàtica i actriu Isabel Oyarzábal Smith, la primera dona ambaixadora d’Espanya, a Suècia.
Mariana de Pineda Muñoz, lluitadora per la llibertat i assassinada per l’absolutisme al 1831 per no delatar els seues companys liberals. Matilde Ucela y Maórtua, la primera arquitecta d’Espanya, inhabilitada pel Franquisme per a l’exercici del seu ofici per ser lleial a la República. I Teresa Claramunt Creus; llibertària, feminista i infatigable lluitadora pels drets de les treballadores i dels treballadors; i que està relacionada amb Alcoi, on la seua família va residir i el seu germà Josep va impulsar el moviment obrer.
