Por unanimidad los responsables proponen una financiación asimétrica de los órganos de gestión de Aragón y Asturias con lenguas protegidas que aún no han alcanzado la cooficialidad
Madrid, 21 de enero de 2022
El senador Carles Mulet ha trasladado al ministro de Cultura, Miquel Iceta, la petición de los órganos gestores de la política lingüística de las ocho comunidades autónomas con lenguas protegidas por la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, que el pasado 11 de enero reunió a sus Secretarios/as y Directores/as de Política Lingüística. La reunión, solicitada por el portavoz de Compromís a instancias de los gobiernos de las comunidades autónomas implicadas, tenía como objetivo concretar la propuesta de estos responsables de los órganos gestores de la política lingüística con los fondos de 1,6 millones de euros aprobados vía la enmienda de la coalición valenciana a los Presupuestos Generales del Estado de 2022.
Mulet ha destacado como “histórico”, que por vez primera se incorpore en los Presupuestos Generales del Estado la implicación para las lenguas protegidas por la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, ratificada por España el 2 de febrero de 2001 y ha agradecido el interés demostrado por el ministro de Cultura, por lo que espera “tenga receptividad a esta propuesta en positivo y tenga sensibilidad con aquellas CCAA que no tienen todavía órganos de política lingüística, como la Región Leonesa, Extremadura o Cantabria”.
En la misiva, los cargos oficiales de las distintas CCAA establecen como criterio unánime la utilización de esta cantidad de 1,6 millones de euros que se pueda mejorar la financiación de los órganos de gestión que aún no han alcanzado la cooficialidad (Aragón y Asturias que recibirían 290.000 euros por autonomía) y el uso de las cantidades transferidas (170.000 euros para Catalunya, València, Euskadi, Galicia, Illes Balears y Navarra) en acciones de promoción de las lenguas propias y el plurilingüismo y diversidad cultural del Estado.
Así se proponen campañas de sensibilización a nivel general para que el plurilingüismo y la diversidad cultural sean vistos por todas las personas de todas las comunidades autónomas, especialmente aquellas que no cuentan con lenguas cooficiales, como una riqueza a respetar y preservar. Del mismo modo, se puso de relieve la importancia de que en el PERTE (nueva economía de la lengua) en el ámbito de digitalización e inteligencia artificial se incorporen todas las lenguas del Estado, sean o no cooficiales.
Sobre la moción de Compromís a los PGE
Se registró a instancias de Chunta Aragonesista (CHA), formación socia de Compromís en las elecciones europeas y con la que colabora la coalición en proyectos comunes. Por sorpresa la enmienda fue apoyada por 139 votos de PNV, ERC, Junts, PP y las formaciones de la Izquierda Confederal, frente a las 117 en contra y 6 abstenciones. La ministra de Hacienda no planteó ningún reparo a admitir la enmienda en el Congreso y fue finalmente incorporada a las cuentas de 2022.
La petición que trasladó el senador de Compromís al ministro estaba firmada por José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística, Gobierno de Aragón; Antón García Fernández, Director General de Política Lingüística, Gobierno de Asturias; Francesc Xavier Vila i Moreno, Secretari de Politica Lingüistica, Generalitat de Catalunya; Rubén Trenzano Juan, Director General de Politica Lingüistica y Gestió del Multilingüisme, Generalitat Valenciana; Miren Dobaran Urrutia, Viceconsejera de Política Lingüística, Eusko Jaularitza/Gobierno Vasco; Valentín García Gómez, Secretario Xeral de Política Lingüística, Xunta de Galicia; Beatriu Defior Barcons, Directora General de Politica Lingüistica, Govern de les Illes Balears y Joseba Mikel Arregui Pérez, Director de Euskarabidea – Instituto Navarro del Euskera, Gobierno de Navarra
ESMENA LLENGÜES MINORITÀRIES
Iceta rep de Compromís la proposta de consens de vuit CCAA amb llengües pròpies per a invertir els 1,6 milions d’euros previstos en els PGE de 2022
Per unanimitat els responsables proposen un finançament asimètric dels òrgans de gestió d’Aragó i Astúries amb llengües protegides que encara no han aconseguit la cooficialitat
Madrid, 21 de gener de 2022
El senador Carles Mulet ha traslladat al ministre de Cultura, Miquel Iceta, la petició dels òrgans gestors de la política lingüística de les vuit comunitats autònomes amb llengües protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que el passat 11 de gener va reunir el seus Secretaris/as i Directors/as de Política Lingüística. La reunió, sol·licitada pel portaveu de Compromís a instàncies dels governs de les comunitats autònomes implicades, tenia com a objectiu concretar la proposta d’aquests responsables dels òrgans gestors de la política lingüística amb els fons de 1,6 milions d’euros aprovats via l’esmena de la coalició valenciana als Pressupostos Generals de l’Estat de 2022.
Mulet ha destacat com a “històric”, que per primera vegada s’incorpore en els Pressupostos Generals de l’Estat una implicació amb les llengües protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per Espanya el 2 de febrer de 2001 i ha agraït l’interès demostrat pel ministre de Cultura, per la qual cosa espera “tinga receptivitat a aquesta proposta en positiu i tinga sensibilitat amb aquelles CCAA que no tenen encara òrgans de política lingüística, com la Regió Lleonesa, Extremadura o Cantàbria”.
En la missiva, els càrrecs oficials de les diferents CCAA estableixen com a criteri unànime en la utilització d’aquesta quantitat de 1,6 milions d’euros, que es puga millorar el finançament dels òrgans de gestió que encara no han aconseguit la cooficialitat (Aragó i Astúries que rebrien 290.000 euros per autonomia) i l’ús de les quantitats transferides (170.000 euros per a Catalunya, València, Euskadi, Galícia, Illes Balears i Navarra) en accions de promoció de les llengües pròpies i el plurilingüisme i diversitat cultural de l’Estat.
Així es proposen campanyes de sensibilització a nivell general perquè el plurilingüisme i la diversitat cultural siguen vistos per totes les persones de totes les comunitats autònomes, especialment aquelles que no compten amb llengües cooficials, com una riquesa a respectar i preservar. De la mateixa manera, es va posar en relleu la importància que en el PERTE (nova economia de la llengua) en l’àmbit de digitalització i intel·ligència artificial s’incorporen totes les llengües de l’Estat, siguen o no cooficials.
Sobre la moció de Compromís als PGE
Es va registrar a instàncies de Chunta Aragonesista (CHA), formació sòcia de Compromís en les eleccions europees i amb la qual col·labora la coalició en projectes comuns. Per sorpresa la esmena va ser secundada per 139 vots de PNB, ERC, Junts, PP i les formacions de l’Esquerra Confederal, enfront de les 117 en contra i 6 abstencions. La ministra d’Hisenda no va plantejar cap objecció a admetre l’esmena en el Congrés i va anar finalment incorporada als comptes de 2022.
La petició que va traslladar el senador de Compromís al ministre estava signada per José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística, Govern d’Aragó; Antón García Fernández, Director General de Política Lingüística, Govern d’Astúries; Francesc Xavier Vila i Moreno, Secretari de Politica Lingüistica, Generalitat de Catalunya; Rubén Trenzano Juan, Director General de Politica Lingüistica i Gestió del Multilingüisme, Generalitat Valenciana; Miren Dobaran Urrutia, Viceconsejera de Política Lingüística, Eusko Jaularitza/Govern Basc; Valentín García Gómez, Secretari Xeral de Política Lingüística, Xunta de Galícia; Beatriu Defior Barcons, Directora General de Politica Lingüistica, Govern dels Illes Balears i Joseba Mikel Arregui Pérez, Director d’Euskarabidea – Institut Navarrès de l’Euskera, Govern de Navarra.
