A aquesta pregunta:
Sr. CARLES MULET GARCÍA, Senador designat per les Corts Valencianes, de COMPROMÍS, ), a l’empara del que es preveu en els articles 160 i 169 del Reglament de la Cambra, presenta la següent pregunta amb resposta escrita:
Ho publica Valenciaplaza https://valenciaplaza.com/es-espana-un-estado-radialtambien-en-el-artÉs Espanya un Estat radial també en l’art?
Joaquín Guzmán
el Museu del Prado ha adquirit, a través de la Junta de Qualificació del Ministeri de Cultura, una important taula de Juan de Juanes, sobre la que s’havia sol·licitat, pel propietari, un permís d’exportació per a la seua venda fora d’Espanya, però que li va ser denegat. La primera pinacoteca espanyola que en moltes ocasions és informada per la Junta d’aquestes situacions, advertida de l’existència d’aquesta important obra, va formalitzar una oferta i la va adquirir per a enriquir, més si cap, la seua ja extraordinària col·lecció pictòrica. Ben fet pEl Prado. El que desconeixem és si els experts del Ministeri únicament van posar en guàrdia al Prat o també van oferir la possibilitat d’adquisició a, per exemple, el Museu de Belles arts de València o fins i tot l’Estat va valorar la possibilitat d’adquirir l’obra per a les sales de l’edifici a l’altre costat del pont de la Trinitat.
Per al cas que ens ocupa no és fútil recordar que El Prado ja atresora una quinzena d’obres de l’artista valencià, i fins i tot amb l’arribada en el seu moment de Miguel Falomir a la direcció es va decidir dedicar-li tota una sala a l’anomenat Rafael espanyol.
La raó d’aquesta gran quantitat de Juanes cal trobar-la, entre altres vicissituds, a l’adquisició, per part del monarca Carles IV de les taules que formaven part del retaule dedicat a la vida de Sant Esteban que es trobaven a l’església del mateix nom situada al costat de l’Amodí. Perquè la localitzen fàcilment, és l’església on es troba la pila baptismal de Sant Vicent Ferrer. Alguna cosa que he conegut recentment és que aquesta adquisició règia es va dur a terme perquè així van ser oferides les taules al monarca perquè es tenia intenció de desmuntar el retaule (de fet, en la pròpia ciutat hi havia algun interessat en la compra). El cas és que finalment el Borbó se les va emportar a Madrid sobre el mes de març de 1801.
Quant a la taula adquirida pEl Prado formava part, concretament estava situada en l’àtic, d’un retaule dedicat a Sant Sebastià originari de la Cartoixa de Vall de Crist. Retaule que hui s’ha perdut com a tal, però del qual es conserven la majoria de les taules. Quatre d’elles, de les set que ho componien, les custodia hui el Museu de Belles arts de València pel que, sobre la base de criteris lògics i museològics, el destí natural de la taula hauria de ser el nostre museu.
L’Estat degué estimar com a primera opció l’adquisició d’aquesta, per a així completar les quatre taules citades, però no va succeir així. La moderna museografia més enllà de qüestions purament patriòtiques té entre els seus objectius reunir en la mesura que siga possible les obres que han estat juntes des del seu origen per constituir una sèrie (per exemple un apostolat, o una sèrie temàtica d’un autor) i no a separar-les ja que la lectura de les obres en el seu conjunt i sota un mateix sostre és molt més fàcil que si es disgreguen. De fet, la política d’adquisicions dels museus té com un dels seus eixos aquesta idea de completar la col·lecció completant de nou el puzle en el seu moment deixalla, o també complementar obres relacionades amb unes altres, com per exemple l’adquisició d’esbossos previs d’unes altres que ja tenen a les seues sales, etc, amb la finalitat de donar més coherència a la col·lecció.
Per tot això es va preguntar
- els experts del Ministeri únicament van posar en guàrdia al Prat o també van oferir la possibilitat d’adquisició a, per exemple, el Museu de Belles arts de València o fins i tot l’Estat va valorar la possibilitat d’adquirir l’obra per a les sales d’aquest museu situat a València?
- La taula adquirida pel Prado formava part, concretament estava situada en l’àtic,d’un retaule dedicat a Sant Sebastià originari de la Cartoixa de Vall de Crist. Retaule que hui s’ha perdut com a tal, però del qual es conserven la majoria de les taules. Quatre d’elles, de les set que ho componien, les custodia hui el Museu de Belles arts de València pel que, sobre la base de criteris lògics i museològics, el destí natural de la taula hauria de ser aquest museu, Per què no s’ha procedit depositant la taula a València?
- Per què l’Estat L’Estat no va estimar com a primera opció l’adquisició d’aquesta?
- Si la major part del conjunt, quatre peces, de les set que el componien, les custodia hui el Museu de Belles arts de València, sobre la base de criteris lògics i museològics, el destí natural de la taula hauria de ser el museu de valencià. Per què no s’ha seguit amb aquest criteri?
El Govern contesta
(684) PREGUNTA ESCRITA SENAT
684/51903 01/02/2022 130597
AUTOR/A: MULET GARCÍA, Carles (GPIC) RESPOSTA:
En relació amb la pregunta de referència, s’informa que entre els membres de la Junta de Qualificació (organisme consultiu que informa sobre les sol·licituds d’exportació i adquisició) es troben diversos conservadors i el propi Director del Museu Nacional del Prado (MNP), per l’aquests professionals van tindre coneixement des del primer moment de l’aparició de la pintura en el mercat i els va ser encomanada per la Junta l’elaboració d’un informe tècnic sobre la importància i interés de l’obra per a les col·leccions públiques.
El Retaule de Sant Sebastià de la Cartoixa de Vall de Crist (Castelló) es va desmembrar efectivament en el segle XIX. Cal assenyalar que, de les taules que el van compondre, les que es troben en col·leccions museístiques des de data més antiga són les dues que formen part dels fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on van ingressar en 1904 i on, hui dia, romanen.
Les quatre obres que actualment formen part de la col·lecció del Museu Sant Pio V (València) són compres realitzades per l’Estat en els últims 30 anys per a l’increment i millora dels seus fons i la presència dels quals allí és fruit d’una decisió conscient i meditada de l’Administració central per a beneficiar a la pinacoteca valenciana, en detriment de l’opció de tornar a reunir el retaule en un sola institució, incorporant les diferents obres que han aparegut al llarg del segle XX, a la col·lecció del MNAC de Barcelona, que va ser la que primer va tindre pintures d’aqueix conjunt.
La Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles arts, del Ministeri de Cultura i Esport, va valorar diverses opcions per a incorporar aquesta pintura a les col·leccions públiques però, atés que l’obra portava més de 50 anys en una col·lecció privada madrilenya i que, com queda explicat més amunt, les peces que van conformar aquest Retaule ja es troben disperses en diverses institucions públiques diferents, l’opció
va ser la seua assignació al MNP, la col·lecció del qual té un reduït nombre d’obres de Juan de Juanes, sent les més importants procedents d’un únic conjunt, la qual cosa impedeix al Museu exposar a les seues sales una visió àmplia d’aquest autor que abaste diferents períodes de la seua producció.
Com s’ha explicat anteriorment, s’informa que les quatre taules que formen part de la col·lecció del Museu Sant Pio V de València es troba allí per una decisió del Ministeri de Cultura que, en els últims 30 anys, les va adquirir i va assignar a la principal pinacoteca valenciana per a l’enriquiment de les seues col·leccions, en contra d’altres possibles criteris que podrien haver-se adoptat com:
• Assignar-les al Museu de Castelló (atés que la Cartoixa de Val de Crist es troba a la província de Castelló i no en la de València).
• Depositar-les en la col·lecció pública que ja tenien entre les seues col·leccions obres d’aquest Retaule en l’MNAC.
Madrid, 08 d’abril de 2022
Per al senador Carles Mulet, aquesta resposta demostra una vegada més el feroç centralisme aplicat també al patrimoni cultural fins i tot en casos injustificables como este “ un pintor valencià , una obra d’una cartoixa valenciana, quatre de les set peces d’aquest retaule estan a València, ( dos a Catalunya en el MNA), es recupera la que faltava, es pega amb diners públics de tots, però en lloc d’unir-les a les altres peces del retaule, es depositen a Madrid, aquest centralisme és asfixiant i ens continuen tractant com una colònia. La resposta del per què del desmembrament d’aquesta obra és una simple excusa sense gens de rigor ni credibilitat, atén eixa visió egoista que tot el patrimoni ha d’estar sempre a Madrid”
En aqueix sentit ha remarcat “ que la suposada unitat museística que atribueixen per exemple per a justificar que una peça única com la Dama d’Elx continue a Madrid, ací l’obvien per a no unir el retaule en el territori valencià. Això és una espècie d’espoli patrimonial valencià pagat a més, també amb els diners dels valencians i valencianes, aquest política centralitzadora és esgotadora i injusta”
El Gobierno justifica depositar el Prado una obra de Juan de Juanes que debería estar junto a 4 las piezas del mismo retablo que están en el Sant Pius de València
A esta pregunta:
D. CARLES MULET GARCÍA, Senador designado por las Corts Valencianes, del GRUPO PARLAMENTARIO DE IZQUIERDA CONFEDERAL (ADELANTE ANDALUCÍA, MÉS PER MALLORCA, MÁS MADRID, COMPROMÍS, GEROA BAI Y AGRUPACIÓN SOCIALISTA GOMERA), al amparo de lo previsto en los artículos 160 y 169 del Reglamento de la Cámara, presenta la siguiente pregunta con respuesta escrita:
Lo publica Valenciaplaza https://valenciaplaza.com/es-espana-un-estado-radialtambien-en-el-arte
¿Es España un Estado radial también en el arte?
¿ Joaquín Guzmán
el Museo del Prado ha adquirido, a través de la Junta de Calificación del Ministerio de Cultura, una importante tabla de Juan de Juanes, sobre la que se había solicitado, por el propietario, un permiso de exportación para su venta fuera de España, pero que le fue denegado. La primera pinacoteca española que en muchas ocasiones es informada por la Junta de estas situaciones, advertida de la existencia de esta importante obra, formalizó una oferta y la adquirió para enriquecer, más si cabe, su ya extraordinaria colección pictórica. Bien hecho por el Prado. Lo que desconocemos es si los expertos del Ministerio únicamente pusieron sobre aviso al Prado o también ofrecieron la posibilidad de adquisición a, por ejemplo, el Museo de Bellas Artes de València o incluso el Estado valoró la posibilidad de adquirir la obra para las salas deledificio al otro lado del puente de la Trinidad.
Para el caso que nos ocupa no es baladí recordar que el Prado ya atesora una quincena de obras del artista valenciano, e incluso con la llegada en su día de Miguel Falomir a la dirección se decidió dedicarle toda una sala al llamado «Rafael español¿».
La razón de esta gran cantidad de Juanes hay que hallarla, entre otras vicisitudes, a la «¿adquisición», por parte del monarca Carlos IV de las tablas que formaban parte del retablo dedicado a la vida de San Esteban que se hallaban en la iglesia del mismo nombre situada junto al Almudín. Para que la localicen fácilmente, es la iglesia donde se halla la pila bautismal de San Vicente Ferrer. Algo que he conocido recientemente es que esta adquisición regia se llevó a cabo porque así fueron ofrecidas las tablas al monarca puesto que se tenía intención de desmontar el retablo (de hecho, en la propia ciudad había algún interesado en la compra). El caso es que finalmente el Borbón se las llevó a Madrid sobre el mes de marzo de 1801.
En cuanto a la tabla adquirida por el Prado formaba parte, concretamente estaba situada en el ático, de un retablo dedicado a San Sebastián originario de la Cartuja de Vall de Crist. Retablo que hoy se ha perdido como tal, pero del que se conservan la mayoría de las tablas. Cuatro de ellas, de las siete que lo componían, las custodia hoy el Museo de Bellas Artes de València por lo que, en base a criterios lógicos y museológicos, el destino natural de la tabla debería ser nuestro museo.
El Estado debió estimar como primera opción la adquisición de la misma, para así completar las cuatro tablas citadas, pero no sucedió así. La moderna museografía más allá de cuestiones puramente «patrióticas» tiene entre sus objetivos reunir en la medida de lo posible las obras que han estado juntas desde su origen por constituir una serie (por ejemplo un apostolado, o una serie temática de un autor) y no en separarlas puesto que la lectura de las obras en su conjunto y bajo un mismo techo es mucho más fácil que si se disgregan. De hecho, la política de adquisiciones de los museos tiene como uno de sus ejes esta idea de completar la colección completando de nuevo el puzle en su día desecho, o también complementar obras relacionadas con otras, como por ejemplo la adquisición de bocetos previos de otras que ya tienen en sus salas, etc, con el fin de dar más coherencia a la colección.
Por todo ello se preguntó
- ¿ los expertos del Ministerio únicamente pusieron sobre aviso al Prado o también ofrecieron la posibilidad de adquisición a, por ejemplo, el Museo de Bellas Artes de València o incluso el Estado valoró la posibilidad de adquirir la obra para las salas de este museo ubicado en València?
- La tabla adquirida por el Prado formaba parte, concretamente estaba situada en el ático, de un retablo dedicado a San Sebastián originario de la Cartuja de Vall de Crist. Retablo que hoy se ha perdido como tal, pero del que se conservan la mayoría de las tablas. Cuatro de ellas, de las siete que lo componían, las custodia hoy el Museo de Bellas Artes de València por lo que, en base a criterios lógicos y museológicos, el destino natural de la tabla debería ser este museo, ¿Por qué no se ha procedido depositando la tabla en València?
- ¿Por qué el Estado El Estado no estimó como primera opción la adquisición de la misma?
- Si la mayor parte del conjunto, cuatro piezas, de las siete que lo componían, las custodia hoy el Museo de Bellas Artes de València, en base a criterios lógicos y museológicos, el destino natural de la tabla debería ser el museo de valenciano. ¿Por qué no se ha seguido con este criterio?
El Gobierno contesta
(684) PREGUNTA ESCRITA SENADO
684/51903
01/02/2022
130597
AUTOR/A: MULET GARCÍA, Carles (GPIC) RESPUESTA:
En relación con la pregunta de referencia, se informa que entre los miembros de la Junta de Calificación (organismo consultivo que informa sobre las solicitudes de exportación y adquisición) se encuentran varios conservadores y el propio Director del Museo Nacional del Prado (MNP), por lo dichos profesionales tuvieron conocimiento desde el primer momento de la aparición de la pintura en el mercado y les fue encomendada por la Junta la elaboración de un informe técnico acerca de la importancia e interés de la obra para las colecciones públicas.
El Retablo de San Sebastián de la Cartuja de Vall de Crist (Castellón) se desmembró efectivamente en el siglo XIX. Cabe señalar que, de las tablas que lo compusieron, las que se encuentran en colecciones museísticas desde fecha más antigua son las dos que forman parte de los fondos del Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC), donde ingresaron en 1904 y donde, a día de hoy, permanecen.
Las cuatro obras que actualmente forman parte de la colección del Museo San Pio V (Valencia) son compras realizadas por el Estado en los últimos 30 años para el incremento y mejora de sus fondos y cuya presencia allí es fruto de una decisión consciente y meditada de la Administración central para beneficiar a la pinacoteca valenciana, en detrimento de la opción de volver a reunir el retablo en un sola institución, incorporando las distintas obras que han aparecido a lo largo del siglo XX, a la colección del MNAC de Barcelona, que fue la que primero tuvo pinturas de ese conjunto.
La Dirección General de Patrimonio Cultural y Bellas Artes, del Ministerio de Cultura y Deporte, valoró varias opciones para incorporar esta pintura a las colecciones públicas pero, dado que la obra llevaba más de 50 años en una colección privada madrileña y que, como queda explicado más arriba, las piezas que conformaron este Retablo ya se encuentran dispersas en varias instituciones públicas diferentes, la opción fue su asignación al MNP, cuya colección tiene un reducido número de obras de Juan de Juanes, siendo las más importantes procedentes de un único conjunto, lo que impide al Museo exponer en sus salas una visión amplia de este autor que abarque distintos periodos de su producción.
Como se ha explicado anteriormente, se informa que las cuatro tablas que forman parte de la colección del Museo San Pio V de Valencia se encuentra allí por una decisión del Ministerio de Cultura que, en los últimos 30 años, las adquirió y asignó a la principal pinacoteca valenciana para el enriquecimiento de sus colecciones, en contra de otros posibles criterios que podrían haberse adoptado como:
Asignarlas al Museo de Castellón (dado que la Cartuja de Val de Crist se encuentra en la provincia de Castellón y no en la de Valencia).
Depositarlas en la colección pública que ya tenían entre sus colecciones obras de este Retablo en el MNAC.
Madrid, 08 de abril de 2022
Para el senador Carles Mulet, esta respuesta demuestra una vez más el feroz centralismo aplicado también al patrimonio cultural incluso en casos injustificables como este “ un pintor valenciano, una obra de un cartuja valenciana, cuatro de las siete piezas de este retablo están en València, ( dos en Catalunya en el MNA), se recupera la que faltaba, se pega con dinero público de todos, pero en lugar de unirlas a las otras piezas del retablo, se depositan en Madrid, este centralismo es asfixiante y nos continúan tratando como una colonia. La respuesta del por qué del desmembramiento de esta obra es una simple excusa sin ningún rigor ni credibilidad, atiende a esa visión egoísta de que todo el patrimonio ha de estar en Madrid»
En ese sentido ha remarcado “ que la supuesta unidad museística que achacan por ejemplo para justificar que una pieza única como la Dama de Elx continúe en Madrid, aquí la obvian para no unir el retablo en el territorio valenciano. Esto es una especie de expolio patrimonial valenciano pagado además, también con el dinero de los valencianos y valencianas, este política centralizadora es agotadora e injusta”
