Hem d’arrencar del reconeixement del resultat del referèndum de l’1 d’octubre,
de la jornada històrica de la vaga general del 3 d’octubre i la proclamació de la
República Catalana del 27 d’octubre del 2017. Constatem que després
d’aquesta data, el Govern de la Generalitat (JXC i ERC) va renunciar a defensar
el mandat popular davant l’escomesa de l’estat, i començà un procés primer
amb el Govern Torra, després encara més clarament amb el d’Aragonés, per
renunciar al mandat del referèndum, l’aterratge autonomista i l’acceptació del
règim monàrquic.
Tot aquest procés operat des d’ERC i JXC, ha desmoralitzat i confós el
moviment per la independència i ha tingut conseqüències indubtables en les
entitats referents de la mobilització, l’ANC i Òmnium. L’estat ha colpejat
durament el moviment aprofitant el replegament polític, més de 4.000
activistes han estat encausades, també contra els CDRs que van ser
instruments claus d’organització popular al caliu de l’1 i el 3 d’octubre. El pacte
per l’indult – i encara menys la reforma del codi penal- de la direcció política
del procés no ha servit per frenar la repressió sobre la base.
Com sortir de l’atzucac?
1) Per una banda hi ha una tasca indiscutible que és la defensa de qualsevol
represaliat/ada, sigui de les forces de l’estat com dels Mossos, fent un front
comú i portant a tots els racons del territori cada cas. Activant una campanya
permanent de propaganda i mobilització per tal que cap cas passi
desapercebut.
2) Aquesta lluita antirepressiva hauria de permetre acostar-nos als moviments
de l’estat que qüestionen el règim del 78 i accepten el dret d’autodeterminació.
Hi ha una llarga llista d’activistes represaliades pel règim amb qui hauríem de
fer un front comú també a nivell de l’estat (Pego, Saragossa, SAT…). Podria ser
un pas convocar una conferència contra la repressió del règim convidant tots
aquests casos i donar-li continuïtat amb un pla de col·laboració.
3) Implicació amb la lluita dels sectors obrers i populars. Cal ampliar la base de
l’independentisme, però no per dalt amb acords amb les organitzacions que
van donar suport al 155, sinó per la base treballadora que pateix una situació
econòmica de brutal retallada de poder adquisitiu de salaris i pensions, que
veu el desmantellament i precarietat a la sanitat, l’educació i els serveis socials
públics, els desnonaments… Un compromís amb la lluita feminista i LGTBI,
amb la lluita contra la destrucció mediambiental amb megaprojectes. Cal un gir
a l’esquerra, un major compromís amb les classes populars. El fet que la vaga
general de l’octubre del 2017 fos convocada per les organitzacions que avui
pertanyen a la Taula sindical (CGT, IAC, CNT, COS, CO.Bas, SO) i també per la
Intersindical, amb un gran nombre d’organitzacions en el marc de la
Plataforma 3 d’octubre, hauria de permetre un diàleg i compromís cap a les
seves reivindicacions socials. La República s’ha d’identificar amb una societat
més justa i igualitària, la República Catalana serà de la gent treballadora o no
arribarà.
4) Una mobilització mantinguda i progressiva per la República
Catalana. Creiem imprescindible donar continuïtat a aquesta Conferència amb
l’aprovació d’un pla de lluita, i amb organismes permanents de coordinació
entre les forces que avui ens trobem aquí. Un pla que ha de combinar les
mobilitzacions massives, amb campanyes permanents de denúncia de les
accions de l’estat i dels motius pels quals reivindiquem un i altre cop la
necessitat de ruptura en forma de República catalana. La defensa de l’escola
catalana, un objectiu permanent de les forces espanyolistes contra Catalunya,
ha de ser part d’aquest pla de lluita.
5) Solidaritat entre pobles. Busquem la solidaritat internacional, però no
esperant que ens arribi des d’institucions com la Unió Europea, que és un club
d’estats al servei de les multinacionals: ni ha fet cap pas per defensar el dret
d’autodeterminació de Catalunya, ni el farà. La solidaritat ha de venir de
les organitzacions populars, de l’esquerra internacional que accepti el dret
d’autodeterminació dels pobles. També seria important treballar per
una Trobada internacionalista i establir mecanismes de solidaritat, amb actes
arreu.
6) Construcció de nous referents polítics. El camí fins l’octubre del 2017 el vam
fer també amb un Govern i una majoria (ERC, JXC) que aprovava al Parlament
les lleis “de desconnexió”. No hi havia ni haurà República catalana amb la falsa
il·lusió d’un procés “de la llei a la llei” com ens van fer creure. Hi ha un punt de
ruptura i unilateralitat que és inevitable i que cal preparar en les millors
condicions. Lamentablement després de l’octubre aquests referents polítics han
fet fallida. Cal reconstruir nous instruments polítics. Passa això per convertir
una entitat com l’ANC en un nou partit polític, presentant-se amb llistes a les
eleccions? Creiem que no, que ens cal preservar instruments mobilitzadors
com l’ANC que puguin dialogar però no substituir i entrar en competència amb
els interlocutors polítics. L’ANC com una nova marca electoral perdria aquest
paper mobilitzador més enllà de la dinàmica dels partits que avui té i que cal
preservar. Però és evident que ens cal avançar en la construcció de nous
referents polítics.
Critiquem a ERC pel viratge autonomista (taula de diàleg…) però també ens
preguntem què vam avençar amb el Govern Torra? Quin és el pla de
Puigdemont o JXC cap a fer efectiu la República Catalana? Puigdemont es va
negar a proclamar a les 48 hores del referèndum com havia estat aprovat i en
plena vaga general, i va acabar proclamant-la amb la boca petita el 27
d’octubre, per suspendre-la uns segons més tard, sense cap crida a defensar-
la i tot seguit marxar. Pot ser que hi hagi una reconstrucció de l’espai
independentista de JXC des la dreta neoliberal: ja ho hem vist als
pressupostos, amb l’aposta per a destinar fons als macroprojectes
arrenglerant-se amb el PSC, així com la seva votació als PGE on s’incloïen
alguns, com ara el quart cinturó. Però no serà l’independentisme de dretes el
que ens porti a la República. Necessitem una posició coherent des de l’esquerra
popular. Per això és imprescindible la conformació d’un Front d’Esquerres per la
República Catalana amb els dos eixos de ruptura: amb el capitalisme i amb
l’estat monàrquic. Creiem que hi podria ser la CUP amb les organitzacions que
conformem CUP-UNCPG, entre elles Lluita Internacionalista. Emplaçant a les
organitzacions de l’esquerra revolucionària que no hi son, a sectors de
l’esquerra de l’ERC i amb molts sectors que poden acordar un programa.
Nosaltres treballen perquè la CUP-UNCPG sigui el pal de paller d’aquesta front,
però cal que faci un tomb decidit cap a la construcció d’aquesta alternativa
d’esquerres necessària.
Lluita Internacionalista
12/3/2023
